Connect with us

Multimèdia

L’Hoquei gel al paper: Game Misconduct

Adore l’hoquei. Ho dic de veritat. Si no, no dedicaria tant de temps a seguir l’esport (que els que em llegiu sabeu com de complicat és seguir-lo des d’Espanya, amb els horaris mortals) i, a més, veure pel·lícules i documentals sobre el tema, llegir llibres, biografies, còmics… No obstant això, he d’admetre que de vegades l’esport i tot el que hi ha al seu voltant m’ho posen difícil i em fan plantejar-me què estic fent ací.

Els dos últims anys han sigut durs en eixe sentit, amb l’escàndol de Hockey Canada: no sols s’acusa cinc jugadors d’agredir sexualment en grup a una xica, sinó que se sap que Hockey Canada tenia una reserva de diners específicament per a les multes i compensacions en casos similars a aquest. Quantes vegades ha de passar alguna cosa perquè s’establisca un fons així?

D’això, entre altres coses, tracta el llibre del qual us vull parlar hui. Normalment intente portar-vos obres a les quals pugueu accedir fàcilment en castellà o en català, però aquesta, que només està en anglés, em sembla prou important com perquè valga la pena ressenyar-la. Es diu Game Misconduct: Hockey’s Toxic Culture and How to Fix It, de Evan F. Moore i Jashvina Shah, publicat en 2021.

Portada del llibre. Una imatge des de dalt de la pista, on es veuen un casc i un pal al gel. La cita promocional diu "Game Misconduct parla per aquells a qui s'ha silenciat", de Saroya Tinker, llavors defensa de les Metropolitan Riveters.
Morre i Shah, els autors del llibre | getty images

El llibre

La portada del llibre | Amazon.com

En nou capítols, els seus autors tracten diferents temes molt prevalents en la cultura de l’hoquei i n’expliquen l’ impacte. Tracten el racisme, el sexisme i la violència sexual, l’assetjament, el bullying i les «novatades» (si es pot dir novatada a coses que s’acosten més a l’abús sexual), la falta de suport que ha rebut l’hoquei femení i les barreres que se li ha posat, el capacitisme, l’homofòbia i la transfòbia.

A més, analitzen quins factors han permés la seua continuïtat, com la complicada estructura que té l’esport a Canadà, amb les seues lligues Júnior, que cadascuna respon a un organisme diferent, la qual cosa dificulta saber qui és responsable de què. És un llibre que detalla per què, per exemple, la NHL va ser l’última lliga a sumar-se a les protestes per la mort de George Floyd en 2020, i per què tan pocs jugadors van expressar la seua opinió; per què es continuen contractant entrenadors i directius amb historials d’abusos o racisme en aquest esport.

La meua opinió

És un llibre molt dur de llegir, perquè et passes 250 pàgines llegint sobre coses horribles que han passat en un esport que tu adores (al cap i a la fi, el llibre està dedicat a “everybody who has loved hockey but has felt it never loved them back”), que continuen passant i per a les quals, una vegada i una altra, les respostes institucionals no en són suficients.

El llibre està dedicat a “everybody who has loved hockey but has felt it never loved them back”

Des que es publicara el llibre, hem vist sorgir diversos casos de violència sexual (el ja esmentat de Hockey Canada; un altre similar de Hockey Canada de 2005; la detenció de Mike Ribeiro per assaltar a dos dones en 2021; el cas de Logan Mailloux, que va compartir fotos sexuals d’una ex a Suècia, es va enfrontar a un juí allí i, així i tot, el van triar en la primera ronda del Draft), hem vist a jugadors denunciar casos d’abusos i «novatades» molt greus en Juniors, hem vist ressorgir el debat de l’acceptació de les persones del col·lectiu LGTBQ en l’hoquei, cada dos o tres mesos ens hem d’indignar per comportaments racistes en tots els nivells de l’esport. Ha canviat alguna cosa? Podem dir que estem avançant per a millor en aquest esport?

Jo sí que hi veig avanços: veig que ja no es deixen passar tantes coses i hi ha associacions que lluiten per la inclusió en l’esport (Hockey Diversity Alliance, You Can Play), però el canvi és lent i continua havent-hi molt rebuig per part d’una secció dels fans, d’alguns jugadors i de les mateixes organitzacions. I és trist, perquè tenim el millor esport del món i podria ser fins i tot molt millor si tot això no l’embrutara.

L’última part del llibre està dedicada a com solucionar el problema i explicar com podem avançar cap a la cultura que ens mereixem: parlant, escoltant, cedint espais, treballant intensament per la inclusió i, sobretot, tenint fe i confiança que podem ser millors. Crec que és això en el que hem de centrar-nos, sabent que el canvi comença en nosaltres i que el primer pas és informar-se i llegir llibres com aquest per entendre millor la situació.

Et pot interessar…

Fan de los Pittsburgh Penguins (y de las pelis malas sobre hockey).

Click to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in Multimèdia