Ivan Provorov va començar una “nova moda” que en ple segle XXI potser es quedava una mica endarrerida a la societat on estem o que almenys intentem ser. Intentar sent el punt clau de tot aquest discurs; perquè mons utòpics sempre han existit però arribar-hi és gairebé impossible. I que tothom coincideixi amb una idea, és de les utopies més complicades de la nostra societat.
Provorov el gener del 2023, va decidir no vestir-se a l’escalfament del seu equip amb la samarreta del Pride Night que l’NHL ens tenia acostumats des de ja fa uns anys. Obrint el camí que altres jugadors també decidissin declinar portar aquest tipus de samarretes.
I aquí comença el gran debat.
És clar que estaven en el seu dret a no voler portar un tipus de samarreta però que sigui específicament la samarreta que recolza el col·lectiu LGTBIQ+ deixa molt a desitjar en una societat que de vegades pensem que està més avançada del que realment està.
Només es necessita una persona que s’oposi a alguna cosa per trencar el gel i que la resta que pensin com ell vagin darrere.
Val a dir que no totes les franquícies participen en aquesta nit especial, però ho avisen des del començament de temporada
Aquí hi ha la gran diferència del que vam veure aquell any, després de Provorov, diversos equips (Islanders, Rangers, Wild i Blackhawks) van decidir, tot i tenir nits programades del Pride Night, fer-se enrere per protegir jugadors que volien fer el mateix que el jugador rus dels Flyers.
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_asset/file/24545799/1248203314.jpg)
És comprensible que algunes franquícies ho volguessin fer. És més fàcil culpar tot un equip que assenyalar específicament un jugador. Però també és injust, perquè hi ha molts seguidors de l’NHL que gaudeixen i aplaudeixen aquest tipus de celebracions a grups més minoritaris. És cridaner, que les dues franquícies de New York -un dels estats demòcrates per excel·lència- estiguessin entre aquells noms.
Molta gent va intentar defensar-ho al·legant que aquells equips protegeixen els seus jugadors russos; la qual cosa pot ser certa, ja que Rússia ha imposat unes lleis anti-LGTBIQ+ molt dràstiques i aquells jugadors podrien patir les conseqüències en voler tornar al seu país. Però si és així, que facin el que va fer Provorov, negar-se individualment i ja està. Encara que seria millor si la negació a portar la samarreta hagués anat seguida d’un comunicat dient que per idees polítiques no se sentien còmodes portant aquest tipus de samarretes, i el món ho entendria. És normal que un vulgui tornar al que considera casa per més que la situació allà no sigui la ideal.
Cal esmentar els jugadors russos que sí que ho van fer tot i sabent la situació del seu país. Per obligació de les seves franquícies o perquè de debò sentien que és una causa a la qual recolzar, hi ha diversos jugadors russos de l’NHL que han portat la samarreta sense dir res.
No tot és tan lleig com es pinta de vegades, es parla tant dels casos en què es fan malament les coses, que quan un equip com Dallas –amb Dadonov a les seves files i sabent com és l’estat de Texas– va fer el Pride Night i tots els seus jugadors hi van participar portant les samarretes, és del que menys es parla.
Fins ara, mai no havia estat un problema aquest tipus de nits. El que ha fet Dallas o Edmonton aquests dies, amb tota la discussió encara calenta, era el normal en temporades passades. Tots els jugadors sortien a l’escalfament, mostraven els colors de la bandera LGTBIQ+ i es jugava el partit sense cap mena de publicitat extra.
Encara que hi hagi jugadors de països en conflicte amb els EUA, ningú es queixi de portar una samarreta de suport a les tropes nord-americanes
A més és cridaner que després en nits en què es porta una samarreta de suport a les tropes militars americanes allà ningú no es queixa. És igual on hagis nascut o si el teu país té conflicte amb els Estats Units. La samarreta del Military Night, es porta sense dir ni piu. Sembla que el problema només el tenim davant d’un grup minoritari.
Entre tots els conflictes que s’han fet públics aquestes setmanes, i després del cas Provorov, hi ha hagut dos casos especials en què tres jugadors han decidit no portar la samarreta del dia especial de l’orgull per temes religiosos.
Almenys en aquells casos: Reimer amb els Sharks, i els germans Staal a Florida, van treure comunicats dient el perquè de la seva decisió.
Continua sent un pas enrere sabent que en anys passats aquells mateixos jugadors sí que havien participat a la nit del Pride Night dels seus respectius equips i després de veure que algú més es feia enrere, ells es van atrevir a dir alguna cosa. És una actitud covard perquè si són les seves creences, no haurien d’haver actuat d’acord amb elles durant tota la vida?
Com que no tot és blanc o negre, hi ha casos de jugadors que per contra es van mostrar com a aliats a aquella causa. Donant una mica de llum en tot aquell debat que envoltava l’NHL aquells mesos.
Zach Hyman, de religió jueva, deia en roda de premsa:
“Aquestes persones tenen les seves creences personals, però no hi estic d’acord. Per contra, cal recolzar-los i acollir a tots perquè són una minoria i pateixen i encara son perseguits. Cal mostrar que ens importa i que estem disposats a incloure’ls al nostre esport”.
Zach Hyman.
I Matthew Tkachuk, tot i saber la decisió dels seus companys de vestuari de no voler participar i havent estudiat també en un col·legi religiós, recolzava contundentment la causa i remarcava que tothom és inclòs al seu vestidor.
S’hauria d’haver donat tanta importància a aquestes declaracions positives com les que es donava a les que creaven més controvèrsia. Perquè al final, la sensació és que la majoria d’aqueslls jugadors sí que estaven d’acord a voler incloure-hi tothom. Independentment de qualsevol cosa que els fes diferent del que és normatiu a l’NHL. I cal parlar-ne, de jugadors com Jamie Benn, Connor McDavid o Tkachuk. Que no van dubtar a parlar i a recolzar aquesta causa.
En resum, de vegades donen ganes d’explicar a algunes persones que per portar uns colors, per voler donar suport a un col·lectiu, no implica que en siguis part. Empatitzar ajuda que el món vagi sempre una mica millor i unes xerrades a l’NHL sobre aquest tema, segur que vindrien bé.
Et pot interessar…
Cargando ...
