El 1997 els Whalers completarien la seva mudança des de l’estat de Connecticut fins a la meridional Carolina del Nord després de jugar un quart de segle a la ciutat de Hartford entre la WHA i l’NHL, encara que el seu destí era Raleigh s’instal·larien a la veïna urbs de Greensboro durant les seves primeres campanyes com els Carolina Hurricanes.
Després de diversos anys de negociacions entre diferents propietaris dels Whalers i l’Estat de Connecticut per a la construcció d’un nou pavelló (o una profunda remodelació del Civic Center) a Hartford, les dues parts no arribarien a bon port i Peter Karmanos (propietari principal dels Whalers per aquell temps) posaria la mirada en altres mercats nord-americans.
Mentre es construïa el Lenovo Center a Raleigh, els Canes jugarien provisionalment al Greensboro Coliseum
A la dècada dels noranta, l’NHL sota el recent estrenat mandat de Gary Bettman decidiria que era hora d’expandir-se en gran per tota la geografia nord-americana i així passar a ser una vegada per totes una lliga autènticament nacional, guanyant amb això múscul per negociar un nou contracte televisiu a nivell estatunidenc.Ciutats poc tradicionals se sumarien a la lliga, Miami, Tampa Bay, Anaheim, Dallas, Nashville, San Jose, Atlanta i Phoenix juntament amb altres més lògiques com serien Ottawa, Denver, St. Paul i Columbus, en el primer grup esmentat se situaria l’urbs triada per Karmanos per reubicar els
Whalers: Raleigh.
Però hi havia un problema a Raleigh, el pavelló on jugarien els Canes encara no es trobava disponible i calia trobar una solució viable per a la campanya que començaria només uns mesos més endavant. Amb Hartford descartat, el cap dels Whalers/Canes es fixaria a la ciutat veïna (130 km de distància) de Greensboro, la qual si tenia operativa una sorra del calibre de l’NHL per al servei inicial de la franquícia a l’estat de Carolina.
El Greensboro Coliseum entra en escena
Donada la impossibilitat de jugar a Raleigh durant almenys dues temporades la franquícia es dirigiria cap a Greensboro, ciutat on ja existia un pavelló d’acord amb els estendards de la lliga, el gegantí Greensboro Coliseum amb capacitat per a més de 20.000 espectadors.
Entre el 1989 i el 1995 aquesta arena era la llar dels Greensboro Monarchs de l’ECHL, aquests passarien a l’AHL i hi jugarien dues temporades sota el nom de Carolina Monarchs, però l’arribada dels Hurricanes a la ciutat els desplaçaria fora de l’estat. El Coliseum passaria a mans de la franquícia de l’NHL, evitant així un conflicte d’interessos entre els possibles nous abonats. Mentrestant a Raleigh l’hoquei de l’ECHL també s’havia fet un forat gràcies a la presència dels Raleigh IceCaps, aquests jugaven al Dorton Arena amb capacitat per a 7,100 persones, tot i que una vegada consumada l’arribada dels Canes a l’urbs es traslladarien a ‘altres pastures’ més verdes de no interferir en la nova.
Així que el 1997, els Canes nouvinguts de Hartford, començarien a jugar a Greensboro sense que tinguessin gaire èxit a l’hora d’atreure un nou públic a les trobades. A la primera campanya superarien per poc els 9000 espectadors de mitjana per partit mentre que a la segona es quedarien en 8000, la xifra més baixa de tota l’NHL des de feia 50 anys encara que al cap de dues dècades els Arizona Coyotes baixarien encara més el nombre de mitjana per xoc en jugar un parell d’anys en una pista universitària amb capacitat per a
5,000 persones.
Els seients del Greensboro Coliseum eren de color verd i en no vendre’s moltes localitats donava la sensació de grans pastures verdes
Encara que la mitjana d’espectadors estigués entre els 8000 i els 9000 per trobada, la realitat és que en la majoria de xocs només es congregaven entre 5000 i 6000 persones, xifra molt pobra per a una lliga com la NHL.
La realitat rau i ho feia en què Raleigh i Greensboro, malgrat estar en el mateix estat, són dos mercats diferents amb costums i aficions diferents. La gent de Greensboro no va sentir mai com a propis els Canes sabent que al cap d’un parell de temporades se n’anirien per a Raleigh, mentre que els de Raleigh a hora i mitja de distància no viatjaven entre setmana per anar als partits. Un altre factor determinant va ser el preu de les entrades, a Greensboro havien tingut fins a l’arribada dels Hurricanes una franquícia de l’ECHL, els Monarchs, els quals jugaven al mateix recinte però a un preu infinitament inferior. Fins i tot dècades més tard, Peter Karmanos (amo de l’equip en aquells anys) declararia que segurament hauria estat millor idea posar 20 o 30 milions de dòlars a millorar i condicionar el Dorton Arena de Raleigh on també jugava una franquícia de l’ECHL i evitar així la xafogor que es viuria a Greensboro.
A tall d’apunt, a partir de la campanya 2025/26 la ciutat de Greensboro va recuperar una franquícia d’hoquei professional, es tracta dels Greensboro Gargoyles que juguen a l’ECHL i disputen les seves trobades al First Horizon Coliseum, al Greensboro Coliseum renombrat i completament actualitzat als temps moderns, òbviament sense els seients verds que tan mal record van deixar als Canes.
En definitiva, la posta en marxa dels Whalers a l’estat de Carolina del Nord no començaria de la millor manera possible, un cúmul de circumstàncies i males decisions van fer dubtar de la viabilitat de la franquícia al sud dels EUA només arribar, evidentment veient l’èxit actual dels Hurricanes entre la fanaticada local no hi ha cap ombra de dubte que va ser una bona decisió el traslladar l’equip tot i deixar orfe el fidel mercat de Connecticut.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
