El draft del 1969 ens va deixar l’elecció de Rejean Houle com a número 1 i la de Marc Tardif com a número 2, en tots dos casos seleccionats pels Montreal Canadiens i tots dos van formar part dels existosos Habs dels anys 70 amb diverses Stanley Cups al seu palmarès.
Fitxat per la pedrera dels Montreal Canadiens
Tardif, ala esquerra, va néixer a Granby, Quebec i va començar a jugar a hoquei gel als 5 anys fins que als 14 va ser reclutat pels Montreal Junior Canadiens. La seva bona feina al gel el va ubicar en una posició avantatjosa per acabar arribant a l’NHL. De fet en aquest equip va coincidir amb futures estrelles de la lliga com Rejean Houle i Gilbert Perreault. El 1969 va ser elegit pels Montreal Canadiens en segon lloc del draft (disposaven de les dues primeres eleccions) just per darrere de Houle. En el seu primer any va jugar als Montreal Voyaggeurs d’AHL abans de debutar amb els Canadiens a l’NHL a la 69-70, quan va disputar 18 partits en què va aconseguir 5 punts.
A partir d’aquell moment, Tardif va tenir lloc al roster dels Canadiens entre les temporades 70-71 i 72-73. En aquests anys va disputar 76, 75 i 76 encontres i se’n va anar fins als 49, 53 i 50 punts respectivament, ajudant a conquerir les primeres Stanley Cup dels de Montreal a la dècada dels anys 70. En la 73-74 se’n va anar als Los Ángeles Sharks de la WHA per aconseguir 70 punts en . Després d’això va recalar als Michigan Stags a la 74-75, amb els quals va disputar 23 partits i se’n va anar fins als 17 punts. Xifres que van cridar l’atenció dels Quebec Nordiques, qui es van fer amb els seus serveis a la 74-75, iniciant així un periple molt reeixit.
Reivindicació com a figura dels Nordiques
A la temporada 77-78 va aconseguir 154 punts en 78 trobades amb els Nordiques, reivindicant-se com a gran figura del quadre canadenc. El bon fer de la franquícia durant aquests anys els va obrir les portes de l’NHL, a la qual van ingressar la temporada 79-80 en què Tardif va firmar 68 punts en 58 partits.
La seva millor temporada amb els de Quebec a l’NHL va tenir lloc a la campanya 81-82 quan va disputar 75 partits en què va fer 70 punts amb 39 gols, la seva millor xifra golejadora amb els Nordiques a NHL. Després de participar en 76 partits i assolir els 52 punts a la temporada 82-83 va posar punt final a la seva vida com a jugador en actiu.
Després de la seva retirada, els Nordiques van retirar el jersey número 8 com a homenatge a la seva aportació a l’equip Quebecois. Va finalitzar la seva carrera amb 316 gols i 350 assistències per a un total de 666 punts a la WHA, i 194 gols i 207 assistències per a 401 punts a l’NHL; entre les dues lligues professionals, va anotar 510 gols i 1067 punts, xifres que encara no li han valgut per entrar al Saló de la Fama tot i haver múltiples veus que reclamen la seva presència en una categoria tan honorífica.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
