Si us va agradar Goon (i la seua segona part), heu de veure Shoresy, escrita, produïda i protagonitzada per Jared Keeso («ell s’ho talla i ell s’ho cus»). Tot i que és un spin-off de Letterkenny, una sitcom anterior de Keeso que mostrava la vida d’un poble del Canadà rural, es pot veure de manera independent, ja que ens conta una història diferent amb nous personatges.

Al començament de la primera de quatre temporades, els Sadbury Bulldogs porten 20 derrotes seguides i són els últims a la seua lliga, la Triple A-level Northern Ontario Senior Hockey Organization, una lliga semiprofessional adulta. Shoresy, el número 69, decideix fer un acord amb la general manager de l’equip (Tasya Tales) i les seues dos assistents (Blair Lamora i Keilani Elizabeth Rose) i els promet que l’equip no tornarà a perdre cap partit. Si perden, l’equip es dissoldrà. Per assegurar les pròximes victòries, Shoresy reconstrueix l’equip amb un nou entrenador, Sanguinet (Harlan Blayne Kytwayhat) i alguns jugadors de tot el Canadà que ja han vist passar els seus millors anys, però que encara juguen bé.
En general, és una sèrie aclamada per la crítica al Canadà i, a més, molt entretinguda
És una oda a l’hoquei per l’hoquei, lluny del glamur que podem esperar de les grans lligues professionals, endreçada amb un humor groller, a vegades una mica bast, però amb interludis ràpids i intel·ligents que no poden agradar-me més, així com moltes referències a la NHL i jugadors que tots coneixem. La meua part favorita: els acudits sobre la cultura canadenca en general, més enllà de l’hoquei, inclosa la meua pel·lícula canadenca favorita, Bad Cop Bon.

«Dos convidats ens han dit que no poden vindre i el conductor de la Zamboni s’hi ha negat, per tant, tenim amb nosaltres al número 69, Shore. Els aficionats el reconeixeran pels insults que diu quan li posen un micro, però pot ser que no sapigueu que sembla molt més vell en persona. Com va, Shoresy? Sembles cansat«.

A més, té un aire a Ted Lasso (sèrie que encara que no se centre en l’hoquei, també us recomane). En ambdues, part de l’humor sorgeix de subvertir les expectatives del públic i en com fa que acabes estimant un estol de personatges bigarrat (alguns més rucs que una sabata), i que acabes pràcticament resant perquè guanyen, com si foren el teu equip de veritat i els estigueres veient als playoffs. Es prenen les derrotes tan a pit… No es limiten a acceptar la culpa de la derrota, la reclamen. Li treuen eixe pes als seus companys…, però si guanyen, mai és personal. No s’emporten el mèrit. Mai diuen «jo«. Ho comparteixen.
És clar, està ben plena de cameos. Tot i que no són tan impressionants com els de Goon, que incloïa jugadors d’hoquei actius, o com els de Happy Gilmore (a la segona fins i tot hi sortia el Bad Bunny!), podem veure a Tessa Bonhome (totes les temporades), Marty McSorley, Sean Avery i Doug Gilmour (temporada 4). A més, hi ha antics jugadors amb papers recurrents o principals a la sèrie com Terry Ryan (huité al Draft de 1995 amb el Montreal Canadiens, encara que mai va tenir una gran carrera a la NHL), Jonathan-Ismaël Diaby (escollit en el Draft de 2013, encara que mai va arribar a jugar), Jonathan Mirasty (va jugar a la AHL i la KHL), Brandon Nolan (dels Carolina Hurricanes fins al 2008) i Jordan Nolan (germà de Brandon i campió de la Stanley Cup amb els LA Kings el 2012 i 2014). Aquests, juntament amb actors que no han jugat a hoquei, conformen un elenc variat que reflecteix diferents sectors de la societat canadenca, en especial, les primeres nacions.

Per últim, he de mencionar la direcció de Jacob Tierney (la seua pròxima sèrie d’hoquei, Heated Rivalry, s’estrenarà al novembre), que és excel·lent. La producció és bona; no és gens una sèrie barata ni de baixa qualitat. S’ha posat una gran atenció en els escenaris i en els props.
En general, és una sèrie aclamada per la crítica al Canadà i, a més, molt entretinguda. Ara bé, per al meu gust, hi apareixen massa xiques en roba interior perquè sí. Després està el problema del fet que no està disponible en castellà ni català en cap lloc, però si sabeu anglès, aprofiteu.
Text traduït per Estela Piñol.
Et pot interessar…
.














