
Som al juny i, un any més, per celebrar el mes de l’Orgull us porto una ressenya que relaciona hoquei gel i temes LGTBQ+. En aquesta ocasió, una comèdia canadenca de 2007 anomenada Esmorzar amb Scot, una adaptació d’un llibre del mateix nom escrit per Michael Downing.

La pel·lícula, dirigida per Laurie Lynd, explica la història d’Eric McNally, jugador dels Leafs (dels que acumulen un bon grapat de PIM per partit) que es lesiona i ara treballa de comentarista a la tele. Eric valora molt mantenir la seva vida professional separada de la seva vida privada, en què conviu amb el seu xicot, el seu antic advocat Sam (Ben Shenkman). No obstant, tot a la seva vida trontolla quan l’ex nòvia del germà den Sam, Billy, mor i li deixa la custòdia del seu fill de dotze anys (Noah Bernett) a Billy. Com que en Billy està fora del país, Sam i Eric hauran d’ocupar-se de Scot (així, amb una T), un nen fan dels musicals i el Nadal (sí, és una pel·lícula nadalenca, també; ho té tot).

El primer que crida l’atenció de la pel·lícula és com esmenta equips reals. En molts casos, els equips han de concedir llicències per a aquest tipus de cosa, per això moltes pel·lícules creen equips falsos. En aquesta, els Leafs hi són molt presents des del principi. A més, s’esmenta molts jugadors reals (Joe Sakic, Wayne Gretzky).
– ¿ Qui és aquest?
– Wayne Gretzky.
– ¿ I aquest qui és?
La veritat és que l’hoquei gel és una part important de la vida del Sam, encara que ja no pugui jugar, així que al llarg de la pel·lícula podem veure escenes de partits a diversos nivells, els personatges veuen partits a la tele, patinaran sessions públiques i practiquen al carrer. I molts dels acudits que hi apareixen estan relacionats amb l’esport!
A més, encara que la pel·lícula sigui una comèdia, tracta temes seriosos i complicats relacionats amb l’hoquei gel, com ara l’homofòbia a tots els nivells. Eric és un exemple perfecte de l’esportista que fingeix ser qui no és, que amaga part de si mateix darrere d’una façana violenta. Trobar-se amb la personalitat oberta i sincera de Scot serà tot un repte, fins i tot quan Scot comença a jugar a hoquei.
En conclusió, és una pel·lícula entretinguda i divertida que té a més missatges bonics sobre l’amistat, la família, no jutjar i ser un mateix. Molt recomanada per passar una bona estona, especialment per Nadal (res m’agrada més a mi que una bona peli nadalenca). No he pogut localitzar-la a cap plataforma, ni tan sols per comprar, però segur que sou capaços de trobar-la, si us interessa 😉
Et pot interessar…
.
