Connect with us

Multimèdia

L’hoquei gel al paper: Check, Please!

La ficció sobre hoquei gel triomfa en tots els formats i el còmic, un mitjà que m’encanta, no seria menys. Per això, avui vull parlar-vos de la història que va tenir un paper determinant a convertir-me a mi en fan de l’hoquei: Check, Please!, de Ngozi Ukazu. Aquesta vegada és prometo que això és bo (no «això és dolent, però és una experiència», ni «això és tan dolent que li ha capgirat la truita i d’alguna manera ara és bo», com en els meus articles anteriors) .

La història

Publicat inicialment a la plataforma Tumblr, narra la història d’Eric Bittle, un xaval del sud dels Estats Units, gai i amant de la pastisseria, que aconsegueix una beca per jugar a hoquei gel en una universitat de Massachusetts. Eric, que ve d’anys de patinatge artístic i de jugar en un equip mixt en què no es permetien els cops, s’haurà d’adaptar als seus nous companys i enfrontar-se a la por més gran: els placatges.

La idea se li va acudir quan va haver d’escriure un guió de teatre per a classe i va decidir fer-ho sobre un jugador d’hoquei, un esport que triomfava a la seva universitat, Yale, però que gairebé desconeixia. Un cop lliurat el treball de classe, va decidir fer una volta de 180º al personatge principal i utilitzar tot el que havia investigat sobre hoquei gel per a un nou còmic, cosa que va poder posar gratis a internet.

El còmic és essencialment una comèdia que combina elements de les històries d’esports, la vida universitària i el romanç. A més, entre la trama s’intercalen explicacions sobre l’esport i la terminologia, sempre en clau d’humor.

Estrany em sembla que els jugadors no es lesionin més celebrant un gol (traducció pròpia).

Tot i això, encara que els acudits són una part elemental de tot el còmic i l’objectiu final sigui explicar una història feliç, Ukazu no és tímida a l’hora de tractar els aspectes més complicats de l’esport, com l’homofòbia, un problema que continua sent molt prevalent a l’hoquei deu anys després que ella decidís escriure aquesta història.

El seu impacte

A això es deu, al meu entendre, el seu impacte en un públic que surt de l’espectador habitual d’aquest esport. És una història amb capes, plena d’esperança i de positivitat general sense ignorar les parts negatives, combinant estils i gèneres narratius. Tot això ha aconseguit captar l’atenció de moltíssims lectors.

Un clar exemple sóc jo, que en vaig tenir prou de llegir temporada i mitja (i mudar-me a una ciutat una mica obsessionada amb l’hoquei, tot cal dir-ho) per passar de no saber què era un puck a llegir-me llibres sobre les regles (a alemany!) i començar a no dormir per veure partits. Cinc anys més tard aterraria a Mont-real per treballar-hi, cosa que probablement mai no hauria passat si una tarda del 2014 una amiga no m’hagués recomanat aquest còmic.

És una història amb capes, plena d’esperança i de positivitat general sense ignorar les parts negatives, combinant estils i gèneres narratius

La mateixa Ukazu (dona, negra i del sud dels Estats Units) s’allunya del motlle de l’home blanc de mitjana edat que sembla l’espectador per defecte en què pensen les lligues a l’hora de promocionar l’esport, però es va enamorar de aquest esport i va aconseguir transmetre’l a la seva feina. De fet, un dels punts principals de Check, Please! com a forma d’iniciar-se a l’hoquei gel són les mencions a jugadors, equips i esdeveniments reals. Qualsevol persona amb una mica de curiositat buscaria qui és «Sidney Crosby» a la segona menció del nom al còmic (així vaig acabar jo com a fan dels Pens…).

Ha plogut molt des que es va començar a publicar el 2013. Des d’aleshores, Ukazu ha autopublicat l’obra en quatre volums, l’editorial First Second la va publicar en paper en dos i l’editorial Norma Comics la va portar a l’estat espanyol amb traducció d’Alicia Astorza i Marina Borrás. Check, Please! s’ha emportat els premis Reuben i Harvey i va estar nominat a l’Eisner. Tal és la seva popularitat que la pròpia pàgina de la NHL va publicar un article entrevistant Ukazu, juntament amb una altra autora de còmics sobre hoquei, i ESPN va recomanar Check, Please! a la llista d’activitats per aguantar sense hoquei durant la primera onada del COVID.

Tots sabem com són de supersticiosos els jugadors d’hoquei i el còmic ho deixa clar (traducció pròpia).

No puc més que recomanar aquesta lectura, ja sigui en anglès (que està graaaatis) o en castellà, i proposar-vos que la utilitzeu amb tots els vostres amics i familiars que no entenguin molt bé el que dieu quan intenteu explicar-los que l’hoquei gel és el millor esport del món. És una lectura molt entretinguda, amb multitud de personatges diversos i més d’una escena que us farà riure-vos a riallades (o potser plorar, no us mentiré).

Et pot interessar…

Fan de los Pittsburgh Penguins (y de las pelis malas sobre hockey).

Click to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in Multimèdia