Sang Tian (Chen Yao) somia entrar, com a patinadora, a la prestigiosa universitat d’esports on va estudiar la seva mare. Tot i la seva habitual bona sort, en aquesta ocasió fracassa i no aconsegueix plaça al programa de patinatge, per la qual cosa, a la desesperada, decideix fer-se passar per noi i unir-se a l’equip d’hoquei gel. Allà coincidirà amb Wen Bing (Darren Chen), un jugador boníssim que ha mentit la seva mare per poder jugar a l’hoquei en comptes d’estudiar empresarials (a més, és fan dels St. Louis Blues, encara que té coses de tants equips a la seva habitació que és difícil d’assegurar).
En compartir habitació amb Wen Bing, Sang Tian haurà d’esforçar-se per evitar que algú descobreixi el seu secret i aconseguir unir l’equip i guanyar algun partit. Tot això, és clar, mentre s’enamora de Wen Bing. A més, hi ha tot un ventall de personatges secundaris amb les seves pròpies trames romàntiques i de superació personal, des de companys d’equip fins a amics de la infància dels protagonistes, o fins i tot els professors i entrenadors de la universitat.
D’altra banda, la sèrie tracta també una problemàtica molt present a l’hoquei ara mateix: la manca de suport i opcions per a les jugadores. A la sèrie, Sang Tian es veu obligada a ficar-se a l’equip masculí, perquè, directament, la universitat no té equip femení. Per la seva banda, fa anys que l’entrenadora de l’equip intenta que la universitat accepti iniciar un programa femení, sense èxit. Se suposa que és una de les millors universitats d’esport del país, però ningú no li estranya que no tingui equip d’hoquei gel femení.
A la vida real, la situació ha millorat els últims anys, sobretot al Canadà i als Estats Units, on des del 2015 hi ha almenys una lliga professional que paga a les seves jugadores. Segons Hailey Salvian, de The Athletic, n’hi haurà per a finals d’any una altra (els conflictes al món de l’hoquei femení a Nord Amèrica que porten a la necessitat de tenir dues lligues donarien per a tres o quatre articles més, la veritat). Tot i això, és innegable que l’esport femení segueix rebent molt menys suport que el masculí a tots els nivells.
Tot i que la sèrie tracta el tema de manera una mica superficial, continua sent part important de la subtrama d’alguns personatges i dóna per reflexionar.
Un altre punt interessant és que, com ja vaig comentar al meu article anterior (el teniu a baix d’aquest text), no és poc habitual que els països treguin alguna pel·lícula o sèrie sobre hoquei gel poc abans o després de ser seu olímpica, ja sigui per aprofitar l’embranzida de les Olimpíades o per promoure esports que no tenen tants seguidors allà. La Xina no seria menys i la seva aposta abans de Beijing 2022 va semblar ser aquesta sèrie de 24 episodis.
Va funcionar? Segons dades de la IIHF, la Xina és un país de més de mil milions i mig d’habitants on, no obstant, hi ha menys de 14.000 jugadors d’hoquei. El seu equip masculí està el 26è del món i el femení el 16è (una mica millor que els espanyols, que ocupen els llocs 32 i 24, respectivament). De fet, l’equip que va treure la Xina al gel a les Olimpíades incloïa moltíssims jugadors que ni tan sols eren xinesos, però que jugaven per a l’equip de la KHL que hi ha a Pequín, l’HC Kunlun Red Star. Encara que no tingui les dades per comparar amb la situació abans del 2020, crec que podem dir que a l’hoquei gel li caldrà més que aquesta sèrie per triomfar al gegant asiàtic.
Otro punto interesante es que, como ya comenté en mi artículo anterior (lo tenéis abajo de este texto), no es poco habitual que los países saquen alguna película o serie sobre hockey hielo poco antes o después de ser sede olímpica, ya sea para el tirón de las Olimpiadas o para promover deportes que no tienen tantos seguidores allí. China no iba a ser menos y su apuesta antes de Beijing 2022 pareció ser esta serie de 24 episodios.
Però, t’ha agradat la sèrie o no?
Perdó per anar-me’n pels núvols. Torno al tema. Aquesta sèrie, tot i ser gairebé una telenovel·la de tarda, té una valoració de 9,6/10 a Viki, la plataforma on es pot veure amb subtítols en castellà. Si heu llegit el meu anterior article, ja sabeu que m’agraden les coses una mica mamarratxes, així que he d’admetre que em sembla una valoració més que merescuda.
La sèrie és força ridícula a estones i no tinc gaire clar que els guionistes sabessin gaire d’hoquei gel (l’entrenadora pren decisions raríssimes, la veritat…), però és molt divertida i et deixa el cor calentet. A més, les escenes en què juguen a l’hoquei són molt emocionants. Res com una bona seqüència de patins contra el gel amb música èpica de fons per tenir-me a mi enganxada a la pantalla.
Et pot interessar…
Cargando ...
