El seu mandat va ser el més curt entre tots els presidents de la lliga, però no es va conformar a ser un mer enllaç entre el seu antecessor, John Ziegler jr. i el futur comissionat Gary Bettman.
Al juny de 1992 John Ziegler jr. abandonava la presidència de l’NHL a causa de la pressió dels propietaris dels equips que li retreien les condicions en què s’havia signat la pròrroga del conveni col·lectiu després de la vaga de jugadors a la part final de la temporada regular. Convençuts que havia arribat el moment que el cap de la lliga havia de tenir més força, es va decidir passar de la figura de president, que actuava més com un coordinador i supervisor de les activitats diàries de la lliga a la de comissionat, que no només seria la cara de la NHL sinó que com a més alt executiu de la mateixa, tindria poder de decisió i execució, però la lliga no podia quedar escapçada, i menys en un moment en què aquesta mancava de fortalesa.
Com a vicepresident a l’equip de Ziegler, Stein es va convertir en l’opció més lògica per agafar la butaca de president de forma interina
Els propietaris van optar per col·locar a la presidència, encara que de manera interina el segon del president destituït, Gilbert “Gil” Stein que havia ocupat els càrrecs de conseller i vicepresident de l’NHL durant el mandat de Ziegler.
Un llarg camí el recorregut pel nadiu de Filadèlfia, nascut el 1928, els seus estudis de dret el van encaminar a l’inici de la seva carrera professional al servei públic, treballant com a adjunt al fiscal del districte de Filadèlfia i posteriorment al departament d’habitatge i relacions laborals. Després d’aquesta etapa de servei públic es va incorporar a l’activitat privada del dret en un bufet, fins a arribar a la seva etapa com a executiu a l’hoquei gel.
El bàsquet, el seu primer amor
Tot i que l’hoquei seria l’esport que marcaria la seva vida, el bàsquet va ser l’esport que va aixecar les seves primeres passions, jugant a l’equip de l’exèrcit de terra, i fins i tot, una vegada que va començar a exercir en l’àmbit privat com a advocat i mentre treballava a Boston, va exercir tasques de rastrejador per als Philadelphia Warriors (avui Golden State Warriors). De tornada a Filadèlfia, acudia de manera regular als partits de la nova franquícia NBA a la ciutat de l’amor fratern, els 76ers. El 1967, els Philadelphia Flyers arribaven en la primera expansió de l’NHL i Stein va començar anar als partits dels dos equips en aquella temporada inaugural i en tot just tres o quatre setmanes va acabar convertint-se en un apassionat de l’hoquei gel deixant enrere el bàsquet.
L’arribada dels Flyers a Filadèlfia canviaria la seva relació amb l’esport per sempre
El 1972 Ed Snider, el propietari dels Flyers, li ofereix la posició de conseller general de l’equip, ascendint en una de les èpoques més glorioses de la franquícia dins de l’organigrama fins a la vicepresidència executiva i cap d’operacions. Curiosament, tot i ser executiu, en més d’una ocasió va haver de treure el seu maletí d’advocat per evitar que els excessos dels Broad Street Bullies els sortissin cars als tribunals.
John Ziegler jr., arriba a la presidència de la lliga el 1977 i el inclou al seu equip passant d’executiu de franquícia a gestor de la lliga.
Més que una presidencia testimonial
El seu nomenament com a president portava en principi l’etiqueta d’interí, encara que tres mesos després, el setembre de 1992, va eliminar aquesta etiqueta convertint-se en president amb caràcter general. Stein atapeït per les necessitats de la lliga, des del segon número u, es va llançar a intentar tancar el màxim de vies d’aigua i algun projecte ambiciós que donés més projecció a la lliga. No només el bé comú alimentava la seva feina, en el fons també hi havia present mostrar mèrits suficients perquè els propietaris pensessin en ell per succeir-se a si mateix com a comissionat.
El primer gran cop va ser la reconducció del tema dels drets televisius, que sota el mandat de Ziegler s’havien tornat paupèrrims després del mal contracte amb American Sports Channel i va recuperar la relació amb l’operadora de cable ESPN i la generalista ABC, passant dels 5,5 als 80 milions de dòlars anuals, augmentant a més la presència a les pantalles de televisió de l’NHL que havia estancat el seu creixement.
Va negociar un nou contracte televisiu que augmentava els ingressos dels equips i tornava als propietaris menys vulnerables en una negociació laboral amb els jugadors
També és responsable de les primeres negociacions per portar els professionals de la NHL al torneig olímpic d’hoquei gel amb la intenció de fer l’NHL més popular a Europa. Ambiciós en el seu pla, va intentar que els jocs de Lillehammer 1994 ja comptessin amb professionals de l’NHL però amb el torneig a la cantonada (menys d’any i mig) hi havia temes difícils de resoldre amb tanta pressa. Va assumir en persona les decisions disciplinàries de la lliga, canviant la política de partits de sanció per dies de suspensió que deixaven els jugadors castigats també fora dels entrenaments i resta d’interaccions amb l’equip com a part de la sanció.
Sortida amb polèmica
Va obrir les portes de la lliga als Mighty Ducks of Anaheim i Florida Panthers. Un fet que podria ser una etapa més dins del creixement de la lliga, en realitat ocultava que la lliga seguia feble econòmicament. Les respectives quotes d’entrada garantides pel suport de dos personatges amb la butxaca plena de dòlars en aquella època, Michael Eisner, director executiu de Disney i Wayne Huizenga, propietari de la llavors omnipresent cadena de videoclubs Blockbuster era un esquer massa llaminer com per desviar la mirada cap a una altra banda i mantenir la promesa feta als Tampa Bay Lightning que no tindrien competència al seu estat fins al 1996.
Els diners de Disney i Blockbuster van ser el detonant d’una expansió de l’NHL el 1992 que s’havia promès paralitzar fins al 1996
No va ser cap problema ignorar les queixes de Phil Esposito, fundador dels Bolts, la joventut de la franquícia li impedia exercir cap pressió o cap represàlia, una altra cosa era Bruce McNall, propietari d’una franquícia ja consolidada i en un primer mercat televisiu com Los Angeles Kings. Encara que aliat de Stein, veia els seus interessos econòmics minvats passant a compartir mercat amb els Mighty Ducks, així que se’l va conformar amb la meitat dels diners que els d’Anaheim van pagar per la seva entrada a la lliga. El desembre del 1992, Gary Bettman acabava amb les seves esperances de convertir-se en comissionat, curiosament un altre home que venia del bàsquet, en ser elegit pel consell de governadors de l’NHL per al lloc. Conviurien en un ambient de col·laboració fins a la sortida de Stein de la presidència, que es va fixar per a l’1 de juliol del 1993 amb la temporada ja del tot finalitzada.
Podria haver-se deixat portar fins a aquesta data però va utilitzar el període final de la seva presidència per buscar la seva entrada al Saló de la fama de l’hoquei gel, un objectiu en principi legítim, però des de la presidència va canviar les regles de selecció de candidats i de vot dels mateixos, sent ell mateix el primer beneficiat dels canvis.
Les accions arriscades tenen un preu, i finalment va acabar per ser aconseguit per la polèmica i fins i tot per l’escàndol deixant una taca al full de serveis
Les acusacions que havia manipulat el procés a favor seu no van trigar a arribar, cosa que va obligar Bettman a nomenar dos advocats com a investigadors independents per determinar la certesa d’aquestes denúncies. Aquests investigadors van establir que encara que Stein no havia violat cap llei ni norma interna de la lliga, sí que havia dirigit el canvi de normes per aconseguir la seva elecció. Encara que Bruce McNall a més d’amic de Stein era president del consell de governadors de l’NHL, ni Gary Bettman van fer cap pressió pública, Gil Stein va renunciar a la seva entrada al gran temple de l’hoquei gel.
Aquesta renúncia a temps evitant que l’escàndol anés a més va rebre com a recompensa el nomenament de Stein com a conseller del comissionat i finalment deixaria l’NHL per tornar a l’administració pública i com a llocs destacats treballar a la comissió d’intel·ligència del senat nord-americà i la comissió presidencial que va estudiar les armes de destrucció massiva entre 1998 i 1999.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
