Nascut a Ufa, actual capital de la República de Bashkortostan a l’antiga Unió soviètica, una zona rica en petroli i gas del sud dels urals. Els seus primers passos sobre gel es va fer en aquesta ciutat en la que a l’hivern la mínima pot arribar a -48ºC.
Vivia al costat de la pista i per un nen no hi havia gaire més a fer, segons les seves pròpies paraules. El seu ídol, que el va motivar a millorar, era ni més ni menys que Valeri Kharlamov (KLM junt amb Mikhailov i Petrov) quan el CSKA va anar a jugar a Ufa uns anys abans del seu debut.
Fent-se un nom des de molt jovenet
En el context de la Unió Soviètica d’estats en Ramil amb 17 anys va debutar a la màxima competició amb el Salvat Yualev Ufa, l’equip de la seva ciutat situat en la zona baixa de la classificació. La seva meteòrica progressió en l’equip passant a ser el màxim golejador només 3 anys després del debut, va fer que el cridessin per la selecció U18 soviètica en el mundial de 1980 on va guanyar la medalla de bronze. En aquell campionat va quedar segon màxim golejador del seu equip.
Eren uns anys en els que els jugadors no es movien gaire fins que es va començar a desintegrar la URSS i alguns jugadors es van buscar la vida fora de la nova frontera russa.
En aquella selecció hi havia per exemple el centre Semyonov, que va acabar jugant a l’NHL i només arribar va aconseguir una Stanley amb els Edmonton Oilers a més de diverses medalles amb la selecció. A Ufa se’l recorda per la seva progressió i per convertir 7 gols en un partit, rècord històric del club.
La temporada 84-85 va canviar d’equip i va recalar al Sokol Kiev d’Ucranïa, en aquell moment no era cap estat independent i jugaven també a la primera competició soviètica. Ja la primera temporada a Ucraïna va aconseguir destacar en el gol. Va jugar durant 7 temporades a Kiev i va estar entre els màxims golejadors de l’equip totes les temporades. Entrenat per Anatoli Bogdanov, tota una institució en el Sokol Kiev.
La darrera va pulveritzar registres. Va quedar màxim golejador (per segona vegada aquells anys) i també màxim anotador. A més va aconseguir el guardó Caballer d’atac com a màxim realitzador de hat tricks en una temporada, també per segona vegada en la seva carrera. El 60% dels gols que va marcar Sokol Kiev aquella temporada portaven la signatura d’en Ramil.
En plena desintegració de l’URSS i el famós col·lapse que va portar a un èxode de jugadors russos a Europa i Amèrica va fer el salt a Suïssa a la primera divisió, concretament al EHC Biel-Bienne, on va ser el màxim golejador del seu equip els tres anys i la temporada 92-93 va quedar màxim golejador de la competició amb 43 gols i 60 punts en 35 partits. Tenia 28 anys quan va arribar al país helvètic, era el millor moment de la seva carrera, segurament. No el van trucar de l’NHL potser perquè ja era massa gran per anar-hi.
Amb Ucraïna ja independitzada va sovintejar la selecció del nou estat, ja per sobre dels 30 anys d’edat amb un paper destacat pel que és recordat també. Va canviar d’equip suís i va ser segon màxim transformador. La temporada següent, la 95-96 va tornar al Sokol Kiev i també a l’equip de la seva ciutat de naixement, Slavat Yualaev Ufa. La temporada següent va jugar a tres països. Suïssa, Itàlia i França a la Lliga Magnus, primera divisió.
Amb Ucraïna ja independitzada va sovintejar la selecció del nou estat, ja per sobre dels 30 anys d’edat
La temporada següent va anar a la segona divisió d’Àustria on va jugar dues temporades quedant segon màxim golejador els dos cursos, amb 36 anys fets. Va tornar a Ucrània dues temporades jugant finalment al Sokol Kiev on semblava que es retiraria per tancar el cercle de la seva carrera esportiva.
Però encara li quedava un darrer destí. Amb els genolls molt tocats i 43 anys va penjar els patins a Puigcerdà, on va jugar dues temporades i va guanyar una copa del rei anotant un hat trick en la final que encara es recorda. Era un jugador no especialment ràpid ni efectiu en defensa però que si tenia ocasió d’encarar porteria no fallava. Segurament es podria dir que ha sigut dels millors jugadors que han passat per la lliga espanyola, encara que ho va fer en els darrers anys de la seva carrera esportiva, ja entrat en la quarentena.
Fins ara residia a Ucraïna on no havia deixat mai d’entrenar als joves. Degut al conflicte armat que es viu per la invasió russa, En Ramil i part de la seva família han creuat els pirineus recentment, fugint del conflicte armat i qui sap si es quedaran a viure en el darrer lloc en el que va triomfar com a jugador.
Et pot interessar…
Cargando ...
