Durant més de tres dècades, l’extrem dret canadenc va simbolitzar l’hoquei sobre gel: força, talent, longevitat i una competitivitat ferotge que li va guanyar el respecte de companys i rivals.
El seu malnom, Mr. Hockey, no és cap exageració, sinó que respon a un reconeixement unànime per la trajectòria d’un jugador l’ombra del qual encara plana sobre la lliga.
La seva aura va fluctuar durant sis dècades des de les pistes de l’NHL, passant per les de la WHA i acabant a les de la IHL
Howe, nascut el 1928 a Floral, Saskatchewan, tot i que criat a l’actual ciutat més poblada de la província, Saskatoon, va desembarcar als Detroit Red Wings amb prou feines 18 anys i va debutar a la National Hockey League (NHL) en la temporada 1946-47. Ràpidament, el davanter es va integrar en la cèlebre Production Line al costat de Sid Abel i Ted Lindsay, un trio que va dominar la lliga a principis dels anys 50. La combinació de potència física, un tret letal amb totes dues mans i una intel·ligència tàctica poc comuna va convertir Howe en un jugador total, capaç de decidir un partit per si sol.
Un gol, una assistència i una baralla
D’aquesta manera, amb els Red Wings, Gordie Howe va conquerir quatre Stanley Cups —el 1950, el 1952, el 1954 i el 1955— i va acumular un palmarès individual inacabable. Així, l’extrem canadenc va endur-se a les seues vitrines sis trofeus Hart com a jugador més valuós de la lliga entre 1952 i 1963 i sis premis Art Ross com a màxim anotador entre 1951 i 1963. Amb això, Howe va ser seleccionat per al primer o el segon equip All-Star en un total de 21 ocasions. En resum, l’atacant dretà va defensar l’uniforme de Detroit durant un quart de segle, fins al 1971, quan va deixar l’equip, que li va retirar el número 9 un any més tard en reconeixement a un lliurament sense parió.
No obstant això, la llegenda de Howe s’explica també lluny de les estadístiques. El canadenc infonia por per la seua duresa, tot i que se’l respectava per la seua noblesa. En aquest sentit, amb ell va nàixer el famós Gordie Howe hat trick, és a dir, anotar un gol, repartir una assistència i protagonitzar una baralla en el mateix partit. En efecte, la seua resistència va quedar patent durant les eliminatòries de 1950, quan va patir una greu fractura de crani després d’un xoc contra les bandes i va tornar per formar part essencial de la història dels Red Wings. Fora del gel, la humilitat i el tracte pròxim del davanter amb els aficionats el van convertir en un ambaixador exemplar de l’esport.
Una estrella amb més de 50 anys
En una primera instància, Gordie Howe es va retirar el 1971, encara que la jubilació li va durar poc temps. Així, dos anys més tard, el natural de Saskatchewan va tornar a patinar amb els Houston Aeros de la World Hockey Association (WHA), que vivia la seua segona campanya de vida, per compartir vestidor amb els seus fills Mark i Marty, i va guanyar dos títols de la recordada Avco Cup —el 1974 i el 1975—, a més del MVP de la lliga en el primer curs. Després de quatre exercicis a Texas, Howe va passar dos anys pels New England Whalers i va tornar a l’NHL amb els Hartford Whalers en la 1979-80. El canadenc, amb 51 anys d’edat, va disputar els 80 partits de la temporada, va signar 15 gols, va repartir una assistència i va guanyar el partit de l’All-Star —el primer que va jugar Wayne Gretzky— amb la Wales Conference. Howe es va acomiadar de la lliga amb 52 anys com a màxim líder històric en partits, amb un total d’1.767 —desbancat per Patrick Marleau el 2021—; en gols, amb 801 —superat per Gretzky i Alexander Ovechkin—; en assistències, amb 1.049 —igualat o superat per deu jugadors posteriorment—, i en punts, amb 1.850 —sobrepassat per Gretzky, Mark Messier i Jaromír Jágr.
Precisament, les marques van començar a caure amb l’arribada de The Great One a la lliga, el gran admirador que sempre el va reconéixer com a ídol. A més, Howe va escriure un sorprenent últim capítol el 1997, quan amb 69 anys va disputar un torn amb els extints Detroit Vipers de la desapareguda International Hockey League (IHL) i va jugar professionalment en sis dècades diferents. Gordie Howe va morir el 2016, però el seu llegat roman intacte. L’extrem dret va ser pioner, campió i referent moral de l’esport. Cada vegada que un jugador anota, reparteix, es baralla i competeix fins a l’última dècima, l’esperit de Mr. Hockey continua viu sobre el gel.
Et pot interessar…
.
