Mike Modano va liderar als primers Dallas Stars, ras i curt. Es va convertir en el primer pick absolut del Draft de l’NHL de 1989, seleccionat pels Minnesota North Stars. Quan els North Stars es van traslladar al sud, Modano va arribar amb ells. No va ser capità de l’equip fins a 2003, però era un clar líder molt abans. Encaixa a la perfecció que una de les millors campanyes de Modano siga també la millor dels Stars.
A part de Modano, Dallas comptava en les seues files amb altres quatre futurs membres del Saló de la Fama, Joe Nieuwendyk, Ed Belfour i Brett Hull. Així mateix, Sergei Zubov va gravar el seu nom en la immortalitat en 2019.
Dallas va procedir a guanyar l’única Stanley Cup de l’equip fins hui. La va guanyar gràcies a un hoquei pur, rebaixat al bàsic, alguna cosa que Modano semblava abraçar sempre. La franquícia va destacar per la seua fortalesa en cada àrea del gel i dominó la lliga com a resultat.
Els Stars van realitzar una quantitat sorprenent de moviments en l’estiu de 1998. El fitxatge més important va arribar en la forma de Hull, que va deixar els St. Louis Blues i va signar un tracte de tres anys i $17 milions amb Dallas. D’altra banda, Dallas va tancar pocs traspassos i les recompenses que aquests li van reportar van ser menors. Els Stars van cedir tres picks i un jugador per Tony Hrkac, una assegurança en el fons d’armari, Aaron Garvey, improductiu.
El principal anotador de l’equip va ser, òbviament, Modano. El de Michigan va fer una mitjana d’aproximadament un punt per partit en 12 de les seues 20 temporades en l’NHL, i la 1998/99 va estar just en el mitjà d’aquells 12 cursos. Va totalitzar quasi 30 punts més que el següent jugador en la llista, Hull, amb 58. Modano va anotar 34 gols i va repartir 47 assistències per a sumar una sorprenents 81 punts en la campanya.
Hull va registrar aqueixos 58 punts a l’edat de 34 anys, desesperat per la seua primera Copa després d’una carrera en St. Louis i Calgary. La 1998/99 va ser la seua primera després d’11 exercicis amb els Blues i es va aplicar. Per part seua, Nieuwendyk va anotar 55 punts, malgrat tindre 32 anys i 12 temporades del millor hoquei a la seua esquena.
Els playoffs de la Stanley Cup de 1999 no van ser molt diferents de la temporada regular, encara que els números es van igualar. Modano va liderar de nou a l’equip en l’anotació amb 23 punts, una unitat neta de mitjana per partit. D’igual manera, Nieuwendyk i Hull van fer notar la seua presència en la primavera amb 21 i 15 punts registrats respectivament.
Jamie Langenbrunner va explotar també en les eliminatòries. Després d’una gran campanya regular, on va acumular 45 unitats, va procedir a totalitzar altres 17 en la postemporada. En suma, els deu principals anotadors dels Stars en el playoff, inclòs Mike Keane, veterà extrem dret, van acabar amb 138 punts i van demostrar el domini ofensiu de l’equip.
Dallas, un dels equips més cohesius, va treballar junt millor que qualsevol equip de la seua època i va entrar en la història com a tal
Al final, els Stars van guanyar la primera Copa en la història de la franquícia. Van batre a un molt bon equip dels Buffalo Sabres per 4 partits a 2 en la sèrie definitiva. Dallas, un dels equips més cohesius, va treballar junt millor que qualsevol equip de la seua època i va entrar en la història com a tal.
La parella de Modano i Hull va provar ser letal en els dos extrems del gel. Combinats amb un porter de primer nivell com Belfour, que va registrar 35-15-9 en el curs regular, els Stars van ser imparables. Després de quedar-se curts després d’una gran temporada 1997/98 i amb peces importants de l’equip en l’ocàs de les seues carreres, tot el que no haguera sigut una Stanley Cup hauria sigut demolidor per a Dallas.
Et pot interessar…
Cargando ...
