La KHL és al meu entendre la tercera millor lliga del món, només darrere de l’NHL i de l’AHL (l’AHL per dir-ho d’alguna manera funciona com a filial de l’NHL). Alguns pensen que potser la KHL sigui la segona millor lliga del món, però al meu entendre l’AHL és superior. Antany la KHL, coneguda com la Soviet League, va ser la millor lliga del planeta i CSKA era el millor planter per sobre de qualsevol equip americà (i fins i tot diria que Dinamo i Spartak). A poc a poc això es va anar acabant fins que l’NHL va acabar sent la millor lliga del món una vegada va començar a establir-se i va anar més enllà de l’Original Six. Quan els jugadors soviètics van començar a fer el salt a l’NHL, ja la baixada va ser total i en l’actualitat la KHL és una lliga irregular on uns anys sembla que hi ha diners per càstig i d’altres hi ha problemes econòmics per tot arreu.
En l’actualitat, la lliga viu una important baixada pel que fa a nivell, i si bé és cert que hi ha un gran fons d’armari (podria haver fet un top 100), no hi ha un talent d’elit, i només veure els llocs de a dalt en aquest rànquing, un se n’adona. La KHL, des de la seva fundació, va arribar a tenir Alexander Radulov sent el jugador més ben pagat del món per sobre de les estrelles de l’NHL. Va aconseguir reclutar Jaromir Jagr a Avangard Omsk quan era encara un jugador diferencial a l’NHL, també va fer que Ilya Kovalchuk utilitzés el truc de retirar-se per poder sortir del seu mega contracte a Nova Jersey i anar a SKA. Actualment, el glamour ha desaparegut i ja no hi ha grans estrelles a la competició. A més, a causa de la guerra d’Ucraïna, el nivell entre els extracomunitaris ha baixat.
Abans de la gran primera expansió de l’NHL, la Soviet League (la predecessora de la KHL) era la millor lliga del món
També, amb el nou format continental (KHL), ha baixat una mica l’emoció ja que és una lliga tancada sense ascensos-descensos, cosa que sempre ha format part de la màgia de les competicions europees. El joc no és especialment vistós, personalment em sembla complicat que algú es pugui aficionar a l’hoquei gel veient només KHL, la diferència amb l’NHL a nivell d’espectacle és considerable. En qualsevol cas, continua sent la millor lliga europea i només per això mereix la nostra atenció.
A continuació, deixo els meus 50 millors jugadors a la lliga per a la 2023-2024 (si bé és cert que sento que em deixo diversos noms que m’agradaria haver ficat però que per desgràcia no he pogut).
TOP 50
1. Alexander Radulov (Kazan)
Sí, té 37 anys. Sí, ja no és al seu prime. Tot i així, el segueixo considerant el millor jugador que hi ha a la KHL per a la 2023-2024. Radulov és al meu entendre el millor jugador que ha tingut l’hoquei gel europeu en la història moderna (de fet recordem que va arribar a ser el jugador més ben pagat del món jugant a Europa). De vegades considerat un càncer, de vegades boig (hem vist agredir el seu propi entrenador), però amb uns puck/stick skills i una creativitat a l’hora de crear oportunitats que ningú a cap lliga europea ha tingut en els últims 30 anys. El seu pas per la NHL va ser bo, però no com s’esperava (especialment pels problemes de maduresa). El txetxè és una bèstia (en el millor i en el pitjor sentit de la paraula). Podríem comparar-lo o dir que és per a l’hoquei el que un Bodiroga o un Teodosic o Spanoulis al bàsquet europeu. Al meu entendre el seu talent és un dels més importants que ha tret Rússia en tota la seva història, però evidentment la seva carrera no ha anat de la mà amb aquest talent ja que a l’NHL mai no va aconseguir establir-se com un jugador estrella.
2. Dmitrij Jaskin (Kazan)
Jaskin és simplement el millor golejador que té la competició sense ningú que li estossegui en aquest aspecte (potser Brooks Macek, però no arriba al nivell de regularitat del txec). Tres temporades a la KHL i en dues ha estat el màxim golejador i a l’altre el segon màxim golejador de l’ara estrella de l’NHL Kirill Kaprizov. Després de les dues temporades a Dinamo, el seu retorn fallit a l’NHL, la seva tornada a la KHL de la mà de SKA, ara aterra a Kazan amb el seu vell conegut Shipachyov amb què va coincidir a Dinamo. Jaskin és un jugador de físic i presència imponent amb excel·lents instints, mans al voltant de la porteria i un tret i toc anotador excelsos. Els seus problemes amb el patinatge el van llastar una mica a l’NHL, però a la KHL hi viu sense problemes.
3. Alexander Nikishin (SKA)
Mireu si té de ser bo Nikishin per colar-se al nº3 global d’una llista de millors jugadors de la KHL sent defensa. És més, hauria de ser un fix al top four de la selecció russa davant de diversos NHLers. És un mur a la seva pròpia zona i a més pot fer de Quarterback al Power Play o conduir el puck a la zona neutral. Amb els seus 6’4, a més juga amb actitud de mascle alfa i li agrada deixar anar el cos i castigar el rival. Un jugador que serà dels millors defenses a l’NHL quan decideixi fer el salt a Carolina. Mai no havia vist un defensa de la KHL ser tan dominant.
4. Alex Galchenyuk (SKA)
Galchenyuk serà tristament recordat sempre com un gran fiasco a nivell NHL després de ser número 3 del draft, si bé penso que caure a Montreal, especialment sent center, el va ajudar més aviat poc. Els seus problemes amb l’abús de substàncies també han jugat definitivament un rol molt important en el que va poder ser i no va ser, de fet això és el que li ha fet acabar signant amb SKA quan ja ho havia fet amb Arizona. Sigui com sigui, Alex és un talent descomunal per a la KHL i a més sap parlar rus (el pare va ser campió de la lliga russa amb Dinamo), així que crec que no tindrà problemes per adaptar-s’hi. Es mereix gaudir jugant a l’hoquei gel, quan semblava que ho tornava a fer a Toronto, aquella infame pèrdua a Play Offs que li va costar el partit als Maple Leafs crec que el va matar per dins. La seva visió de joc, el seu talent com a passador i el seu toc per posar el puck on vol i quan vol crec que seran notoris en una lliga com la KHL que pateix aquest tipus de talents.
5. Nikita Gusev (Dinamo Moscú)
Crec que els millors dies de Nikita van quedar enrere després del gran desengany que va tenir a l’NHL després de les expectatives que portava de ser el nou Artemi Panarin. Això, unit a un covid de llarga durada i que els anys van passant, penso que farà que els seus millors dies ja no tornin. Si bé és cert que és un jugador que no aporta res a nivell defensiu i que té problemes de vegades per finalitzar jugades, és possiblement top 3 en lliga lliga com a creador de joc i passador des de la posició d’ala, sent per a mi el Nikita Kucherov de la KHL en els darrers anys (és clar, sense la capacitat golejadora de Kucherov). M’agrada el fit que fa a Dinamo, el conjunt de Moscou necessitava com menjar un jugador amb capacitat per crear jugades per als seus companys i Gusev volia tornar a jugar al seu Moscou natal sense importar quant s’hagués de reduir el salari.
El fet de baixar força el salari respecte al que cobrava a SKA em fa indicar que té ganes de fer-ho bé, i amb Nikita sempre és important que se senti motivat, en cas contrari pot ser un llast pel fet que només juga en una direcció. Si no torna a la seva dominància ofensiva de temps passats, crec que ocuparà el rol de Patrick Kane a Chicago les últimes temporades, un jugador que encara lluny dels seus millors dies continua sent ofensivament el millor jugador de l’equip a costa d’acceptar tenir un jugador que és un forat en defensa.
6. Nikolai Kovalenko (Torpedo)
Potser Kovalenko sorprengui una miqueta en ser ranquejat tan alt, tenint en compte a més que gran part de la seva aportació anotadora ve de situacions de superioritat, però he vist Kovalenko jugar absolutament posseït com no he vist ningú la temporada passada a la KHL. Definitivament és un fit NHL i Colorado té una joia al seu prospect pool. És un tanc (malgrat la curta alçada) i l’he vist picar literalment jugadors més grans que ell als murs, la seva capacitat d’afanyar al forecheck és impressionant, és un gos de presa. Unit als seus puck skills, que es poden considerar propers a l’elit, és un jugador que independentment dels punts que hi aporti, t’ofereix massa. Torpedo va ser l’equip més divertit de veure la temporada passada i Kovalenko hi va jugar un paper clau. És una mica el Mackinnon de la KHL.
7. Mikhail Grigorenko (CSKA)
Grigorenko és un dels meus grans laments com a aficionat a l’hoquei gel. Després del seu descomunal mundial sub 18 el 2011 vaig pensar que estàvem davant el proper Evgeni Malkin, em va semblar simplement material de número 1 del draft, un jugador sorprenent, un prototip de Center gran que sempre m’ha enamorat, però definitivament la seva carrera a l’NHL mai va poder florir. Sense comptar el seu retorn a l’NHL per una temporada a la 20-21, Grigorenko ja és un home CSKA 100% i de fet no ha conegut cap altre club a Rússia. Pot ser el millor jugador de la lliga si vol, però juga només quan vol. La temporada passada va decidir apretar als Play Offs i simplement va dominar la postemporada sent nomenat MVP dels POs i revalidar títol de lliga amb CSKA. Un 6’4 amb aquesta visió de joc, fer passades màgiques, driblar defenses mentre condueix el puck o destrossar la pastilla disparant (Sorokin va dir en una entrevista que mai ningú li ha disparat tan dur i precís com Grigorenko), es pot dedicar a ‘sestear’ per ratxes i a dominar la lliga quan li ve de gust. Un jugador que va sobrat però que juga quan li ve de gust.
8. Stephane Da Costa/Brooks Macek (Ekaterimburg)
Em ve de gust posar junts Da Costa i Macek ja que són companys de línia a I’Ekaterinburg i l’any passat van ser la millor línia de tota la KHL jugant amb Golyshev. Si parlàvem amb Radulov com un dels grans de la història moderna de l’hoquei gel europeu, es pot dir el mateix de Da Costa, el francès és un dels millors jugadors de l’hoquei europeu en els darrers 10 anys, a més, excepte un any a Gènova, ha disputat tots a la KHL. És un jugador que a més t’ofereix tot, ja que pot anotar a alt ritme però també pot fer jugar als seus companys i pot oferir gairebé un fifty fifty en gols-assistències. Macek, l’alemany, és un golejador pur i dur que la temporada passada va començar arrasant la KHL amb un ritme golejador que anava per trencar tots els rècords encara que es va desinflar al tram final de temporada. Junts fan una gran combinació per a l’Ekaterinburg.
9. Reid Boucher (Avangard Omsk)
No m’estiraré gaire amb Boucher ja que és un jugador NHL que juga a la KHL pel cas de violació a una nena de 12 anys quan ell en tenia 17. Clarament un talent NHL que un dia semblava ser el futur dels New Jersey Devils i que les circumstàncies, per dir alguna cosa, el van portar a Omsk. Un jugador top a nivell KHL però del qual no provoca gaire parlar.
10. Anton Burdasov (Traktor Chelyabinsk)
Burdasov és el clàssic ala d’imponent mida que sempre marcarà gols a causa del seu potent llançament i la seva habilitat per caçar puck solts en àrees brutes o posar-se davant de la porteria a deflectar trets. No és el jugador més espectacular però és d’aquelles ales estil Brandon Saad que sempre acaben fent la feina. Durant temps es va rumorejar la seva arribada a Chicago però mai es va materialitzar la seva arribada a l’NHL i a hores d’ara crec que mai ho farà encara que té nivell, i és que cobrant més d’1 milió de dòlars anual al seu Chelyabinsk natal i atès que tampoc és una super estrella, viu molt bé a Rússia.
11. Vladimir Tkachyov (Avangard Omsk)
Tkachyov és un dels millors jugadors de la KHL pel que fa a puck skills, i és una lliga on necessites gent que pugui domesticar el puck, però és un jugador que personalment una mica tou per a l’hoquei gel i la seva carrera a Amèrica va quedar sentenciada per això . Un talent individual top 5 possiblement a la lliga però al meu entendre un jugador feble que no sol estar a l’alçada quan el partit està “on the line”, si bé és cert que pot ser un monstre a l’hora de mantenir possessió i no és fàcil enderrocar-lo o arrabassar-li el puck.
12. Sergei Tolchinsky (SKA)
El diminut Sergei és top 3 pel que fa a puck skills, és un mag amb el puck i té accions de jugador de concurs d’All-Star, de fet va sortir a Sportcenter alguna vegada quan jugava a la lliga júnior canadenca a causa de les seves virgueries. D’aquí que es retiri serà un fix al top 10 d’anotació de la KHL tots els anys.
13. Konstantin Okulov (CSKA)
A causa del rol que té a la KHL, potser aquest lloc 13 sigui una mica baix. Okulov ha estat sempre un impressionant desembussador per a CSKA. Quan CSKA està perdut, apareix Okulov, quan cal joc dur, apareix Okulov, quan falta un minut i cal empatar, apareix Okulov. No és el jugador amb més talent natural de la lliga ni de bon tros, però és aquest clàssic multiús que pot fer de tot a bon nivell i que tan necessari i difícil és de trobar. És com aquest jugador de bàsquet que fa una mitjana de 9 punts però que roba pilotes, dóna assistències, reboteja, defensa i el que faci falta. Un dels millors all-around de la KHL. Temps porta sonant la seva marxa a l’NHL, però mai no acaba de donar-se i ja té 27 anys.
14. Nikolay Goldobin (Spartak Moscou)
Un altre clàssic jugador a la línia dels Tkachyov o Tolchisnsky, un mag amb el puck que no té un joc complet i no aporten res enrere però que marquen la diferència amb el seu talent natural amb la pastilla enganxada al seu estic. Les mans són de NHLer excel·lent, l’IQ no va de la mà i per això juga a Rússia. Va signar per un any amb Magnitogorsk la temporada passada apostant per un retorn a l’NHL però no va tenir la millor temporada i al final Spartak ha traspassat per ell i l’ha signat per dues temporades.
15. Vitaly Kravtsov (Traktor Chelyabinsk)
Hey! Un jugador que va ser top 10 del draft de l’NHL fa dos dies.. per potencial podria ser top 3 a la llista, però per realitat fins i tot podria estar més baix del 15. Veurem a veure quina temporada ens deixa el bo de Vitaly, un jugador amb actitud de diva que s’ha negat a jugar a l’AHL però que no ha mostrat tant com per tenir aquestes actituds. Certament és un talent multiofensiu amb una mida imponent que hauria de ser dominant a la KHL, però encara és molt jove i la seva actitud no sembla la millor. Toca veure quina cara ens deixa el nadiu de Vladivostok.
16. Taylor Beck (Sibir Novosibirsk)
Com comentàvem amb Burdasov, clàssic ala d’imponent tamany, golejador, tirador, oportunista,… Beck no és un jugador espectacular però comença a destacar-se com potser el canadenc més fiable i consistent, ja que any rere any rendeix i mai no es pren un any sabàtic. L’any passat va liderar Novosibirsk als Play Offs quan ningú donava un duro per Sibir i se’ls col·locava a principis de temporada com una de les plantilles de la KHL.
17. Alexander Khokhlachev (Amur Khabarosvsk)
Koko és un jugador de la línia dels Tolchisky, Tkachyov, Goldobin, etc, amb grans puck skills, però és un jugador més complet que ells, ja que a més pot jugar com a center i aportar des del cercle de faceoff, a més de ser defensivament millor que ells. Potser hauria d’estar més amunt en aquest rànquing i entendria perfectament que estigués al top 10 d’altres persones.
18. Damir Zhafyarov (Kazan)
L’any passat hauria estat al meu top 10, però definitivament el seu 2022-2023 i en general la seva estada a SKA no va ser el que s’esperava. Ara a Kazan i amb tot el talent que l’envolta s’hauria d’inflar a punts, ja que és un jugador netament ofensiu amb un patinatge elèctric, una mica xuleta ja té un estil est-oest i li agrada molt donar voltes per darrere de la porteria i canviar de direcció constantment.
19. Ryan Spooner (Avangard Omsk)
Em va semblar sorprenent quan va fer el salt a la KHL, ja que va arribar a estar molt consolidat als Boston Bruins, però des de llavors no ha abandonat Rússia/Bielorússia i sembla que li agrada molt la vida a Rússia. Igual que Beck, s’ha convertit en una assegurança de vida, no domina la competició però és un jugador que saps que sempre et rendirà. Continua sent un excel·lent two-way C amb capacitat per veure el gel com ningú, encara que ja comença a jugar també a l’ala a causa de la seva pèrdua de velocitat, encara que en una lliga més lenta com la KHL no ho passa tan malament com ho va fer a la seva etapa final a Rangers.
20 – Nikita Nesterov (CSKA)
Segon defensa, i és que amb la ximpleria, estem davant un doble guanyador de la KHL, un or olímpic i un finalista de la NHL. És un jugador que té molta entitat, juga molt físic a la seva zona i té el xut més dur de la competició. Al meu entendre hauria d’estar a l’NHL, però viu molt còmode a CSKA guanyant una bona pasta cada any.
21 – Trevor Murphy (Sibir Novosibirsk)
Un altre defensa! Trevor Murphy és un defensa netament ofensiu, possiblement el millor defensa ofensiu pur de la lliga (crec que està per sobre de Mennell ara mateix) i pràcticament ell, Beck i Sharov van portar sols Novosobirsk als Play Offs. En els seus dies d’adolescent va arribar a estar projectat com una futura estrella NHL però definitivament es va quedar en el camí, encara que ara ha trobat la felicitat i l’estabilitat en ni més ni menys que Sibèria.
22- Robin Press (Metallurg Magnitogorsk)
Si vinga, un altre defensa! Doncs sí. I Press va ser un jugador top 3 la temporada passada a la KHL i no m’ho treu ningú del cap. Va ser el millor jugador del seu equip (Cherepovets) sent defensa, era el millor defensa, el millor atacant.. en definitiva el seu millor jugador. La seva excel·lent temporada el va fer signar per més diners amb Magnitogorsk. Ser el màxim anotador d’un equip sent defensa ja és especial, em recorda aquelles temporades d’Ekman Larsson a Arizona. Jo vaig arribar a fer campanya per ell com a MVP de la KHL, però ni va rebre vots jaja.
23 – Marat Khairullin (SKA)
Potser ranquejat molt avall, Khairullin va fer un pas endavant amb SKA la temporada passada. Venia de molt bons anys a Nizhnekamsk, però allà és difícil fer punts i a SKA els punts de seguida van pujar. Donada la joventut de SKA al seu roster, potser el millor (per mi el segon millor) de la competició però massa jove, Khairullin serà clau per a SKA en les seves aspiracions per aconseguir el títol de lliga.
24 – Maxim Shalunov (Lokomotiv Yaroslavl)
Sí, Shalunov és el jugador més ben pagat de la KHL amb un contracte faraònic amb Yaroslavl. És una cosa incomprensible, un molt bon jugador que mai ha estat elit i que està lluny de rendir com ara jugadors del top 5-10. És un jugador molt complet, pot anotar, assistir, juga físic, té talent.. però no destaca en gran manera en cap aspecte, crec que fins i tot sóc generós posant-lo al 24 i no una mica més avall.
25 – Jordan Weal (Dinamo Moscou)
S’esperava que Weal fos un dels millors estrangers de la KHL la temporada passada, però mai va arribar a trobar el punt, i va anar canviant constantment entre la posició de center i l’ala. És cert que va anar de menys a més, però no va arribar a ser el que se n’esperava, si bé és cert que Dinamo era un equip molt nou que començava de zero després d’una gran desbandada dels seus principals jugadors. Amb un any més a Rússia ia Dinamo, Weal hauria d’anar endavant. A nivell de visió de joc i capacitat per distribuir el puck, és sens dubte un jugador que va sobrat a nivell KHL.
26 – Alexander A. Sharov (Salavat Yulaev Ufa)
Va ser una de les revelacions la temporada passada, sent el principal rus escuder de Beck i de Murphy a Novosibirsk, i aquest gran acompliment el va guanyar fitxar per un equip més gran com és Salavat Yulaev Ufa, on tindrà un rol protagonista. No és un jugador virtuós amb el puck, però sap anticipar-se a les jugades i és un excel·lent patinador que sol guanyar l’esquena dels defenses per velocitat.
27 – Arseny Gritsyuk (SKA)
Gritsyuk, rookie de l’any fa dues temporades, és prospect dels New Jersey Devils. Però amb uns Devils on no hi ha gaire lloc al top 6 i amb els equips de la KHL deixant anar bitllets a jugadors tipus Gritsyuk, considero que hi haurà uns quants anys més d’Arseny a la KHL. Gritsyuk és el clàssic freelancer amb velocitat que fa força mal en jugades trencades degut a la seva capacitat de ser oportunista i posseir un bon tret. Jugador al motlle d’Ilya Mikheyev o Nikita Shoshnikov.
28 – Nick Merkley (Dinamo Minsk)
Merkley té el pedigrí com a exprimera ronda al draft de l’NHL, per la qual cosa és un gran atractiu per a una franquícia com Dinamo Minsk. Nick no és un jugador amb un grandíssim talent natural, més aviat és d’aquells jugadors amb peus actius que no deixa de lluitar a cada shift perquè puguin passar coses. El seu joc de 200 peus no és molt comú a Rússia i per tant és un dels millors two-way forwards de la KHL.
29 – Chemelevsky (Salavat Yulaev Ufa)
Chmelevsky és un talent NHL amb la gorra, però el seu pèssim joc defensiu i el seu poc caràcter competitiu el tenen jugant a la KHL. La seva combinació de puck skills + velocitat és elit per a una lliga que no és la millor del món, però alhora és un jugador que no aporta gaire si no té el puck al seu estic.
30 – Shipachyov (Kazan)
L’any passat hauria estat el número u de la llista, i és que venia de ser el màxim anotador de la KHL tres vegades consecutives, sent el Sergey Mozyakin dels últims 6-7 anys. La baixada que va fer l’any passat va ser terrible, encara que confiï que torni a enlairar-se una mica, però no deixa de tenir 35 anys i és normal que hagi enganxat una baixada, encara que no esperava que fos tan dràstica. En qualsevol cas, amb la seva capacitat per veure el gel seguirà sent una amenaça, especialment en superioritat numèrica, a més reunir-se amb Jaskin a Kazan després que tots dos dominessin la lliga amb Dinamo, l’ajudarà considerablement a tornar a ser una mica el de abans.
31- Rashevsky (Dinamo Moscou)
En la meva opinió quan Gritsyuk va guanyar el rookie de l’any, s’ho mereixia Rashevsky, però és cert que la temporada passada el bo de Rashevsky va patir una petita davallada, i és que la marxa de Shipachyov la va notar més del que s’esperava. S’esperava que se n’anés al filial de Winnipeg per iniciar el camí cap a l’NHL però finalment Dinamo va aconseguir retenir-lo. Rashevsky és un late bloomer que mai va destacar molt en categories inferiors i que va explotar tard. Un golejador pur i dur amb bon toc a les mans i amb un dels millors trets de canell de la competició.
32 – Leipsic (SKA)
Leipsic té un joc “in your face”, un jugador de vella escola contra el qual no és gens fàcil jugar, ja que juga cada shift com si fos l’últim, però a més és un jugador amb excel·lents mans. Em recorda una mica Brad Marchand en la manera de fer. Probablement estaria a l’NHL si no fossis per aquells polèmics missatges que van sortir a la llum on criticava diverses esposes de jugadors de la lliga. És un jugador que donarà molt a SKA i penso que es quedarà tota la seva carrera a la KHL.
33 – Plotnikov (CSKA)
Plotnikov mai no va trobar el seu lloc a Pittsburgh ni a l’NHL a causa dels seus problemes per adaptar-se amb l’espai i el ritme nord-americans, i la KHL és una lliga ideal per a ell. Plotnikov destaca en ritmes més lents degut a ser un jugador de possessió, i posseeix un element físic en el seu joc que no se sol veure gaire a l’hoquei europeu. Plotnikov pot dominar partits als murs a causa de la seva capacitat per sortir amb pucks lluitats i és un jugador per tant diferent del que se sol veure a la KHL. Un escuder d’elit per a CSKA.
34 – Nick Ebert (Ekaterinburg)
Ebert és un dels millors defenses de la KHL. Al seu dia se’n va arribar a parlar com una futura estrella NHL, però el seu limitat potencial el va fer caure més del compte. És un excel·lent two-way D que pot amassar mitja hora per nit sense problemes. Com que no és un defensa netament ofensiu com Mennell un Stay-at-home D, és un jugador que val per dos i per això I’Ekaterinburg li ha donat molt bitllet perquè es quedi a Rússia.
35 – Mata Khusnutdinov (SKA)
Khusnutdinov és un excel·lent líder, ja que ha estat capità pràcticament allà on ha estat i ara serà capità de SKA. És un jugador una mica atípic per ser rus. És un excel·lent two-way center malgrat la seva mida i un dels millors patinadors de la competició, a més de ser un gran competidor. Un jugador que aporta en totes les facetes del joc i que hi pots confiar per jugar en superiodat, 5v5 o inferioritat. Ho fa tot. Crec que l’any que ve se n’anirà rumb als Estats Units, caldrà gaudir-lo.
36 – Jeremy Bracco (Barys Astana)
Bracco té al meu entendre el millor combo mans+patinatge de la KHL entre els extracomunitaris. Al meu entendre no trigarà a abandonar Barys per anar-se’n a un CSKA o SKA. Si mesurés 10 centímetres més seria un fix en qualsevol top six de l’NHL. De fet tenir-lo al 36 em sembla bastant baix.. potser jugar a Astana el penalitza una mica a l’hora de sumar punts a la casella, però és un jugador de moltíssim, moltíssim nivell per a la KHL.
37 – Curtis Valk (Ekaterinburg)
Clàssic centre undersized que no té cabuda a l’NHL a causa de les seves mesures però que fa una bona carrera a Europa. Valk és un jugador amb característiques de jugador rus, és a dir, jugador d’excel·lents puck skills però amb poc físic i tenacitat en el seu joc. Encaixa bé a la KHL i ara que està nacionalitzat com a kazakh ja no ocupa plaça d’extracomunitari. A I ‘Ekaterinburg s’inflarà a punts jugant a Power Play amb els Da Costa, Macek, Ebert, Golyshev.. etc.
38 – Ivan Nikolishin (Avangard Osmk)
Nikolishin va destacar molt en categories inferiors i era un fix de la selecció russa, sense comptar que va intentar el camí NHL anant-se a la CHL (WHL si escau). En els pros es va estancar una mica però ve de la seva millor temporada a Khabarovsk, cosa que li ha valgut fitxar per un gran com Avangard Omsk. Tots els puck skills del món i més, però la seva poca participació i influència en el joc quan no està en possessió del puck el limiten com a jugador.
39 – Eric O’dell (Dinamo Moscou)
O’Dell va ser el jugador que més em va agradar del Dinamo la temporada passada fins que es va lesionar. Ha estat un jugador amb una carrera a la KHL una mica hot&cold, alternant bons i mals anys. Després de la invasió a Ucraïna, O’Dell s’ha convertit en l’estranger líder de la competició, recolzant la KHL, Rússia i exercint de reclutador per atraure altres americans, ja que afirma que Dinamo com a club i Moscou com a ciutat han tractat molt bé a la seva família i se sent molt còmode a la capital russa. O’Dell té un joc de 200 peus similar al de Toews a Chicago (salvant moltíssim les distàncies). El pots posar en superioritat controlant al PP, en inferioritat, a 5vs5 encarregant-se de l’estrella rival o estirant el carro, un jugador versàtil que no fa res a nivell elit però ho fa tot a un alt nivell.
40 – Semyon Der-Arguchintsev (Traktor Chelyabisnk)
Potser hauria d’estar una mica més amunt, ja que promet moltíssim i Traktor ha tirat la casa per la finestra per portar-lo de tornada a Rússia, però no deixa de ser una incògnita ja que no és un jugador provat a nivell KHL. Possiblement era un jugador NHL, però ja eren diversos anys al filial de Toronto i evidentment no té lloc en el lineup dels Maple Leafs, així que un retorn a Rússia era ideal per a ell, ja que penso que encara tindrà temps per anar a l’NHL. El seu joc two-way com a center i els seus puck skills crec que el fan un jugador terrible per a la KHL i confio en ell perquè pugui fer el salt a l’NHL. És un jugador una mica unidimensional ja que és un mer playmaker sense gaire capacitat per finalitzar jugades, però és un passador tan excels que crec que pot ser top 3 de la KHL en aquesta àrea.
41 – Nikolai Prohorkin (Sibir Novosibirsk)
Prokhorkin va ser un anhel d’aficionat rus. 6’3, center, puck skills, alt hockey sense… se salivava per un center així però mai no va poder materialitzar el seu potencial. Fa la sensació que es va quedar en molt menys del que hauria pogut ser, però malgrat tot és un bon jugador a nivell KHL, encara que tampoc no passa d’això. A Novosibirsk tindrà rol protagonista i això mai no li ha anat bé, sempre ha necessitat gent que el protegeixi i s’ha sentit més còmode com a escuder.
42 – Matvei Michkov (Sochi)
El nen meravella! El millor prospect per a molts sortit de Rússia des d’Ovechkin. Serà aquest l’any en què trenqui la KHL o encara és massa jove (18 anys)?
43 – Brennan Mennell (Dinamo Moscou)
Mennell és el clàssic defensa undersized que es guanya la vida com puck mover. Un tipus de defensa que Rússia no sol treure (amb permís de Mikhail Gulyayev). Mennell sembla haver-se adaptat molt bé a Rússia, està gaudint a les classes de rus i s’ha nacionalitzat. L’any passat em va preocupar veure’l tan lent, especialment en un jugador tan petit, però crec que simplement estava una mica fora de forma només arribar a Moscou. En el seu rol de puck mover i de quarterback al Power play és un dels millors jugadors de la lliga, encara que sempre serà un jugador que a la seva pròpia zona sigui una mica colador, com ho són aquest tipus de defenses.
44 – Ivan Morozov (Spartak)
Això de Morozov és més una aposta personal d’aquest servidor que una altra cosa. La carrera de Morozov sempre va anar de la mà amb la de Marchenko. Tots dos van anar als Estats Units la temporada passada i mentre que Marchenko va aconseguir una oportunitat a l’NHL i a més d’afermar-se, Morozov no va aconseguir disputar cap partit amb Vegas i va tenir un any difícil al filial, per la qual cosa va decidir tornar a Rússia. Morozov és un talentós two-way center que sempre és un bé preuat a la KHL, que sol patir aquest tipus de jugadors. Podria ser un jugador que o bé exploti a Spartak o que se segueixi estacant. Aposto per ell ja que em sembla un molt bon jugador d’hoquei.
45 – Slava Voynov (Kazan)
Voynov hauria jugat tota la seva carrera a l’NHL si no fos per aquell incident domèstic, i anant a Rússia es va lliurar la presó. Un jugador que va sobrat a la KHL però que també juga quan vol, i moltes vegades sembla que no li ve de gust. Possiblement el defensa més talentós en la seva generació quan estava al seu prime i que al final ha tingut una carrera una mica desaprofitada. A Kazan amb tant de gall al corral hauria d’estar més motivat per destacar juntament amb altres grans com Radulov o Shipachyov.
46 – Andrei Mironov (Dinamo Moscou)
Mironov és un home d’un sol club, va iniciar a l’acadèmia de Dinamo, es va formar al planter de Dinamo i va desenvolupar tota la seva etapa professional a Dinamo, excepte l’any de l’intent NHL amb Colorado que no va sortir bé, però a Rússia el seu únic club ha estat sempre el mateix, i fent memòria, crec que és l’únic jugador d’aquesta llista a tenir aquest “èxit”. Aquest any acaba contracte, veurem a veure si renova amb el club de la seva vida. Potser no és el millor defensa de Dinamo (ara mateix diria que és el tercer millor defensor del club), però portar una dècada com a pairing top 4 de Dinamo bé mereix estar en aquesta llista. Un jugador limitat a la part ofensiva però extraordinàriament fiable i complidor.
47 – Maxim Mamin (CSKA)
Vaja, m’havia oblidat de Mamin, un jugador per estar sobre el lloc 20-25 però uffff, un rotllo canviar la llista ara. Un dels millors escuders de la KHL, no té el talent individual per exercir de líder, però és aquell jugador que sempre surt al rescat quan el partit està encallat, un excel·lent freelancer que va sorprendre en tornar a la KHL després d’un bon paper a Florida Panthers.
48 – Vladislav Kamenev (CSKA)
Un altre com Mamin que he posat molt a baix. Kamenev en la meva opinió és un jugador NHL que no va tenir sort als Avs, a més de ser un jugador ideal per a la selecció russa (en cas que no vagin NHLers), ja que juga en una posició, la de center, que és delicada al combinat rus. Joc de dues vies, puck skills, mida, IQ.. un jugador que ho té tot.
49 – Nail Yakupov (Neftekhimik Nizhnekamsk)
Això de Yakupov ja és fe més que una altra cosa, ja que dubto que estigui entre els 50 millors jugadors de la lliga, però com no tindrem fe a un ex-núm.1 del draft de la NHL? Un dels grans bust de tots els temps, però el talent hi és. Veurem a veure si aquest golejador pot ressuscitar a la tornada a casa després d’uns anys a Omsk.
50 – Semyonov/Svechnikov (Kazan)
Tots dos ranquejats més baix d’on mereixen, però no els podia deixar fora d’un top 50. Semyonov ja és un KHLer més que provat (molt bo), i Svechnikov no va funcionar a l’NHL tot i haver estat primera ronda però hauria de ser un jugador diferencial a la KHL amb els seus skills d’elit i el seu potent tret. Tots dos em semblen dues peces perquè Kazan pugui campionar aquesta temporada.
Et pot interessar…
Cargando ...
