Els 40 millors jugadors de l’NHL

Aquestes llistes són complicades, una vegada superes a Mcdavid i Mackinnon ja està tot molt obert. El que està situat en el 40 potser podria estar en el 28, i el que està al 28 podria estar fora de la llista en detriment d’un altre que s’ha quedat fora.

És impossible acontentar a tothom i la subjectivitat mana en aquestes llistes (per cert, exclou als porters), però ací va el millor esforç.

TOP 40

1. Connor Mcdavid, Center, Edmonton Oilers

Des de fa temps m’atrevisc a dir que és el major talent individual de la història de l’hoquei gel (i mai vaig pensar això existint Mario Lemieux). Almenys com cheat code, com highlight errant, no n’hem vist un altre jugador tan increïblement espectacular com ell. Aquestes accions driblant a un equip sencer i asseient al porter són simplement de videojoc. En la meua opinió és el millor patinador de la història. Vull dir, l’hem vist perdre alguna foot race amb Mikeyev, però ningú pot manejar el puck com ell ho fa a la velocitat que ho fa. Potser Pavel Bure en el seu dia, però Mcdavid ho fa d’una manera més consistent. Simplement és un prodigi. No té la capacitat de dominar partits a través del seu hockey sense com feia Gretzky o tampoc la capacitat de domini general de Lemieux, ja que és clarament pitjor jugador que ells sense el puck, però amb la pastilla en el seu domini és simplement el millor i més vibrant jugador que mai ha existit.

2. Nathan Mackinnon, Center, Colorado Avalanche

Mackinnon és el jugador de la lliga amb més capacitat per dominar shifts quan està en el gel. Té la virtut de jugar completament posseït i pot dominar partits des de diversos fronts. Pot dominar amb la pastilla, amb la seua velocitat i el seu físic. Igual que Mbappé quan arranca, aquelles carreres de Ronaldo Nazario combinant força-potència-talent innat, que Lebron atacant el cèrcol o que prime Ovechkin atacant la porteria des del costat esquerre, Mackinnon té aquesta combinació estranya de força-potència-velocitat-puck skills que és diferencial i que ningú pot frenar. Mcdavid té més habilitat en el seu stickhandling per a fer jugades en una rajola, però no té el poder i la potència de Mackinnon una vegada comença a agafar velocitat, tampoc pivota o treballa els edges amb l’autoritat de Nathan (no dic que siga pitjor, simplement no desprèn la força i el poder de Mackinnon).

Quan parle de dominància, que és clau amb Mackinnon, em referisc al fet que a més, com Ovechkin al seu prime, és capaç d’anar-se’n a més de déu llançaments a la porteria per partits en nits on està de dolç. A més, a un jugador amb el seu estil retro ja li agrada jugar el cos i no s’amaga en partits físics, té un joc “in your face” que ho fa temible en tots els aspectes.

3. Auston Matthews Center, Toronto Maple Leafs

Matthews no és un conductor com Mackinnon o Mcdavid i li manca eixe wow factor, però és el jugador amb millors instints de l’NHL en zona ofensiva i és també el millor golejador pur des d’Alexander Ovechkin. Matthews pertany a la nova escola de llançadors amb un creatiu release en el seu llançament de monyica que confon als porters rivals, no és un tirador demolidor en termes de velocitat i duresa, però la manera en què armen el llançament és quasi imperceptible per als porters rivals. Té el potencial per a marcar 50+ gols tots els anys i si un defensa comet un error en la seua pròpia zona, el capitalitzarà, té un stick molt actiu amb el qual roba molts pucks, en aquest sentit em recorda un poc a Dastyuk (encara que siguen jugadors completament diferents). Un center generacional i jugador franquícia.

4. Cale Makar, Defensa, Colorado Avalanche

Tradicionalment, els defenses en hoquei sempre han sigut de l’estil “Stay at home”, és a dir, defenses d’un tall merament defensor, de quedar-se en la seua zona, extremadament físics, durs i dotats físicament. En les dues últimes dècades estem veient com cada vegada n’hi ha més defenses ofensius, que fins i tot semblen un atacant extra jugant com defensa. Per a mi Makar és com tenir a Connor Mcdavid jugant de defensa. Makar és un patinador de mega-elit (molt a prop de Mcdavid) i amb uns puck skills també de mega-elit. A més, crec que Makar és realment sòlid en la seua pròpia zona i és un defensor brillant, molt millor del que Erik Karlsson per exemple va arribar a ser. És cert que no hem vist a Makar dominant com Karlsson ho va fer en 2017, però crec que Makar ja és un jugador més complet i sobretot, més fiable a nivell defensiu. Potser mai aconseguirà la sobrietat i la longevitat d’un defensa com Nick Lidstrom, però crec que es retirarà com el segon millor defensa de tall ofensiu de la història, només per darrere de Bobby Orr. Al meu entendre és clarament el millor defensa de l’NHL (tot i que n’hi ha molt bons).

5 – Leon Draisaitl, Center/Winger, Edmonton Oilers

On Leon posa l’ull posa la bala. És el jugador de l’NHL amb millor toc, bé siga com anotador o com a playmaker. Al contrari de jugadors com Ovechkin, Matthews o Mackinnon, que són màquines de generar llançaments, Draisaitl és capaç de marcar 50 gols en una temporada amb volums baixos de llançaments a la porta per partit. Mentre que els citats anteriorment no aplegaren al 15 % en efectivitat de cara a porta, l’alemany va tindre un 21 % d’encert en els seus llançaments a porteria. És sense dubte un jugador realment especial que és capaç d’anar-se’n als 50 gols per temporada sense ser un golejador, sent per damunt de tot un playmaker al que li encanta distribuir el puck. Un dels passadors més elegants de l’NHL i ara, a més, també un dels millors golejadors. Els atacants en hoquei es solen diferenciar entre playmakers (creadors de joc/passadors) o snipers (generadors de llançaments/golejadors), i Draisaitl ara mateix és elit en els dos aspectes.

M’agradaria que fora un golejador amb més intensitat en defensa, ja que encara que confien en ell com a penalty killer, és un poc mandrós a l’hora d’involucrar-se en la seua pròpia zona. Malgrat que és un jugador espectacular pel seu hockey sense, no és el clàssic jugador que t’alci del seient per la seua velocitat o habilitat en el 1vs1. Potser és el pitjor patinador dels jugadors top de l’NHL, però sap fer-se superior amb el seu cervell, toc i puck skills.

 6. Nikita Kucherov, Right Wing, Tampa Bay Lightning

Kucherov és al meu entendre el millor jugador de l’NHL en power play, a més de ser el jugador més clutch que hi ha a la lliga, és prova d’això com va dominar els playoffs en 2021 després de no jugar ni un partit en lliga regular, i també com pràcticament totes les postemporades és un jugador determinant. En superioritat numèrica, el seu toc és molt especial, i es pot equiparar a allò que comentàvem abans de Leon Draisaitl. Té el seu trademarek amb la passada al centre o pot destrossar la pastilla i posar-la en l’esquadra rival, realment és un jugador molt difícil de llegir per a equips en inferioritat a causa de la seua versatilitat com anotador i passador d’elit, pot ser el quarterback de l’equip o el finalitzador en un mateix Power Play clavant un one timer genoll al sòl.

Simplement, ho fa veure molt fàcil, és el clàssic jugador que en un breakaway encarant només al porter, saps que finalitzarà la jugada amb una facilitat esbalaïdora i amb una quantitat de recursos ofensius increïble, pots posar-li en 10 en shootouts seguits i pot fer 10 finalitzacions diferents. No és un jugador espectacular tipus Mcdavid o Mackinnon conduint el puck, ja que té un joc més nord-sud i d’un toc, però la seua qualitat i facilitat per veure l’hoquei és absoluta elit. Té seriosos problemes de desconnexió (per exemple en la passada eliminatòria contra Toronto), però en general és un d’aquests jugadors que t’adones de seguida que és “altra cosa” diferent de la resta.

7. Jack Hughes Center, New Jersey Devils

Hughes és un mini-Mcdavid. Un d’aquests jugadors que els encanta portat el puck pegat amb cola al seu stick i conduir-lo des de la seua zona amb tota mena de floritures, regats, canvis de ritme, de direcció, etcètera. Té el wow factor que tan especials fa a Mcdavid i Mackinnon. És a més, igual que ells, un patinador d’elit que marca la diferència com accelerador i com tancador. Hi ha patinadors amb excel·lent acceleració però que no són elits en la seua velocitat de tancada (cosa que es coneix com a quicker than faster, per exemple Bedard), o n’hi ha altres que són velocitat d’elit en línia recta com els Grabner o Hagelin, però no tenen uns edges o crossovers d’elit, en canvi, Hughes és el lot complet com a patinador. Després dels seus problemes per a finalitzar jugades en les primeres temporades, ja l’any passat es va destapar com un jugador que ho fa tot en atac. Té el “flow” i el swag dels jugadors especials a nivell ofensiu, es creu que és boníssim i ho és.

8 – Elias Pettersson, Center, Vancouver Canucks

Elias Pettersson es va destacar només va ser draftejat per Vancouver. En la seua temporada D+1, va tindre la temporada més dominant que li he vist en un prospect, guanyant la lliga sueca amb Vaxjo i sent MVP de la temporada regular i dels Play Offs. En Vancouver de seguida es va destacar com un gran jugador, però estava a un o dos tiers de l’elit. Des de la passada temporada, es pot dir que Pettersson és elit amb majúscules. Cada dia és un jugador més complet i de 200 peus. Pot fer de tot, pot donar-te una passada admirable a l’espai, pot llençar consistentment la pastilla a 90+ mph, pot castigar al seu rival físicament, pot defensar… Els seus puck skills són elit i encara que mai serà un excels patinador, ha millorat en aquesta àrea i els seus peus ja van més en sintonia amb les seues mans. Un extraordinari jugador d’hoquei gel.

9. Matthew Tkachuk, Left Wing, Florida Panthers 

Tkachuk és el clàssic jugador “old school” amb qualitat de primera línia i amb mentalitat d’enforcer la seua quarta línia amb un joc “en la teua cara” similar a la d’Ovechkin quan dominava partits amb el seu físic. S’ha convertit en un multiusos que pot conduir la jugada, crear per als seus companys, finalitzar jugades o posar l’equip a espavilar amb grans placatges o soltant els guants per a barallar. Dues temporades de més de 100 punts (amb dos equips diferents) li situen tranquil·lament a un top ten de jugadors de l’NHL, encara podria ser rankejat més amunt del #9.

10. Kirill Kaprizov, Left Wing, Minnesota Wild

Sempre que veig a Kaprizov em pareix com si Crosby jugara a l’ala, i també té moltes coses del seu compatriota Kucherov. Té un tren inferior molt potent que fa que siga quasi impossible moure’l o llevar-li el puck, i té un do per a generar espais mentre té la possessió i acabar fent la passada perfecta a un company desmarcat. El seu toc, passant i llançant, és especial. És fàcil trobar la química amb ell ja que el seu IQ és molt elevat i sempre sap on posar la passada, juga amb molta anticipació. Un jugador sublim.

11. Sidney Crosby, Center, Pittsburgh Penguins 

Crosby encara és un dels millors jugadors als seus 36 anys. Encara juga a bon ritme (no confondre ritme amb velocitat), i particularment em sembla fascinant com l’estadística avançada juga tant a favor seu. Amb ell a la pista són una màquina de generar llançaments i l’equip rival a dures penes veu zona ofensiva, sense ell en pista succeeix el contrari, la seua baixa en aquella eliminatòria contra els Rangers en 2022 li va costar la temporada als Penguins. Un center llegendari que es retirarà com un dels millors jugadors de tots els temps gràcies a la seua visió inigualable de joc, intel·ligència i puck skills.

12 – David Pastrnak, Right Wing, Boston Bruins

Pasta és possiblement el millor golejador pur de l’NHL després d’Auston Matthews. El release en el seu llançament pot ser el millor de la lliga, té un llançament demolidor a més de tindre mans d’elit especialment quan està prop de la porteria, i no perd el temps, puck que veu puck que llança a porteria, és una altra màquina de generar llançaments i a més es mou en bons percentatges de tir. Una amenaça de gol constant.

13. Adam Fox, Defensa, New York Rangers

Fox no va ser una elecció alta en el draft i és que tenia un combo demolidor per a no ser un defensa NHL: petit i amb un patinatge per sota de la mitjana. No obstant això, crec que és el millor passador pur que he vist mai des de la posició de defensa, i això inclou per exemple a Erik Karlsson. Fox és possiblement el jugador més pacient i amb un do més gran per a esperar sempre al moment oportú per a donar la passada, és habitual veure-li aguantar i aguantar el puck fins que troba el millor instant per a donar les seues mil·limètriques passades. A més, és un jugador responsable en la seua zona defensiva, encara que si li cacen “flat footed” ja és fàcilment superable perquè no té velocitat de recuperació una vegada ha sigut batut.

14. Aleksander Barkov, Center, Florida Panthers

Barkov és un perenne candidat al Selke Trophy, és sense dubte un dels millors two-way centers de la lliga i el prototip de center perfecte que busquen les franquícies, general managers i entrenadors principals. La seua precocitat a Finlàndia va ser llegendària, sent un jugador de punt per partit abans de ser draftejat, i això que va ser un dels jugadors més joves del seu draft. Amb 16 anys ja era regular a la Liiga, una lliga dura i potent. Té la grandària, el talent natural, el patinatge i hockey sense per a ser un dels millors centers de la lliga (que ho és). Tanmateix, és un jugador que de vegades em deixa un poc fred respecte a sensacions i que ha tendit a desaparèixer en moments importants. En moltes ocasions no ha portat la batuta quan li tocava, fins i tot la passada temporada quan Florida arriba a la final de l’Stanley Cup.

15. Artemi Panarin, Left Wing, New York Rangers

Panarin és un extraordinari talent natural que a pesar que no és ràpid i és baix, és capaç de dominar partits amb els seus puck skills i els petits detalls. És un jugador de “decepcion” i de moviments subtitulats com diuen als Estats Units. Juga molt amb les temptatives, enganys i trampes en les quals els defensors cauen constantment. Li encanta tenir la possessió del puck (encara que és petit és quasi impossible llevar-li el puck) i és altament creatiu en els seus moviments per a fer semblar estúpids als defenses. Molt divertit de veure i sense fer molt de soroll, es retirarà com un dels millors jugadors en la història de Rússia tot i que ja té colgada l’etiqueta de jugador que en Play Offs s’amaga un poc.

16. Mikko Rantanen, Right Wing, Colorado Avalanche 

Rantanen és un superclasse, un jugador sobri i elegant que fa veure l’hoquei terriblement fàcil, un tipus de jugador al qual li cau el talent. Et pot donar la passada de l’any o posar-la en l’esquadra amb una sensació de facilitat esbalaïdora. Un dels millors ales de la lliga que passa un poc desapercebut per jugar amb Mackinnon i Makar. Un dels jugadors amb major talent natural de tot l’hoquei gel, tant en puck skills com en hockey sense.

17. Jason Robertson, Left Wing, Dallas Stars 

Robertson va explotar l’any passat amb una temporada de més de 100 punts, és cert que la marca dels 100 punts no té tant valor ara com fa deu anys, però encara és un registre anotador de mega-elit. Robertson és un dels millors golejadors purs de la lliga, té un excel·lent llançament, però per damunt de tot té una gran habilitat per a trobar zones toves en el gel i la debilitat dels defenses rivals, potser que en aquest aspecte siga el millor jugador de l’NHL. No és un gran patinador però supleix aquesta carència amb un hockey sense fora del comú. Té un joc nord-sud de primer toc, no malgasta el temps en floritures.

18. Mitch Marner, Right Wing, Toronto Maple Leafs

Marner ja té l’etiqueta de ser tal vegada el jugador menys clutch de l’NHL, perquè en Play Offs sempre ha sigut un jugador que ha tendit a desaparèixer totalment després de tenir grans actuacions en temporada regular, i bé és cert que quan aplega abril el bo de Mitch pareix un flam que amb penes i treballs sap patinar, cosa que ja pareix psicològica. Marner és un talent natural d’elit amb una gran màgia en el seu joc, mostrant-se sempre creatiu i fent jugades pròpies de videojoc a l’estil Pavel Dastyuk.

19. Brad Marchand, Left Winger, Boston Bruins

Potser és un poc alt tractant-se de la 2023/2024, però Marchand és un jugador que no deixa indiferent a ningú. Clàssic jugador que estima l’afició local i que detesta l’afició rival, és un agitador capaç de treure de les seues caselles als seus rivals i treure el pitjor d’ells. Sempre juga al límit de la legalitat i és una “pesta” per al seu oponent. Té una estranya combinació d’agitador de quarta línia i puck skills de jugador de classe mundial. Jugador d’un sol club que va ser clau a l’Stanley Cup de 2011 i continua en Boston 12 anys després.

20. Victor Hedman, Defensa, Tampa Bay Lightning 

Encara que estiga en el 20, a poc a poc l’estan superant altres defenses joves, però continua mereixedor d’estar en el top 20. Hedman és un estrany cas d’un defensa de 2 metres i més de 110 quilos de múscul però amb un excels patinatge i uns excelsos puck skills. Va arribar amb un gran hype a l’NHL sent el núm. 2 del draft i qualificat de defensor generacional, li va costar bastant adaptar-se a les grans lligues però una vegada ho va fer, ha sigut possiblement el defensor més consistent i complet de l’NHL, és un jugador amb un toc ofensiu però a més, molt eficient en la seua pròpia zona. L’any passat va tenir alguns problemes en els Play Offs, on va ser estrany veure’l fallar tant, veurem si és resultat de l’edat i el temps o simplement va ser una mala eliminatòria.

21. Tage Thompson, Center/Winger, Buffalo Sabres 

L’any passat va ser la temporada de Thompson. És sense dubte el tirador més bèstia entre tots els davanters de l’NHL, és l’únic que CONSISTENTMENT pot llançar a més de 100 milles per hora. A més, les seues mans al voltant de la porteria són de cirurgià, mostrant-se molt creatiu la temporada passada tombant porters amb les mans. El seu patinatge és poc ortodox amb camallades estranyes, típic en un jugador de quasi 2 metres, i encara que pareix lent, és capaç d’aconseguir bona velocitat una vegada arranca (la seua acceleració sí que és bastant fluixa i manca d’explosivitat). Personalment, em va parèixer un dels jugadors més divertits de veure en la 2022-2023.

22. Jack Eichel, Center, Vegas Golden Knights

Després d’un convuls periple a Buffalo, on va aplegar des del draft per ser el jugador franquícia, Eichel va trobar el seu lloc a Vegas després d’un mega-traspàs. A Buffalo mai va jugar Play Offs i ja es començà a dir que no era un jugador franquícia, tanmateix, a Vegas va guanyar el títol en la seua primera temporada completa. Eichel és un superclasse capaç de dominar partits amb el seu talent natural i intel·ligència. Té una habilitat natural similar a la d’Evgeni Malkin per a decidir el ritme dels partits, com es juga i la velocitat a la qual es juga. Quan està al gel, es juga el que Eichel dicta.

23. Brayden Point, Center, Tampa Bay Ligthning

Amb la retirada de Patrice Bergeron, diria que Point és el més pròxim que existeix a l’ara exjugador de Boston Bruins. Point és la cola de Tampa Bay, i és possiblement el jugador que més impacta a l’equip, tant en presència com en absència. Evidentment, no té la qualitat de Kucherov, però és el jugador somiat per tot entrenador que pot jugar en qualsevol situació o desembossar l’equip de qualsevol embolic. Un excepcional jugador de 200 peus que està en constant moviment sempre a favor del seu equip.

24. Dylan Larkin, Center, Detroit Red Wings

Larkin s’està convertint en un dels millors all-around centers de l’NHL, però tal vegada estar en una era difícil per a Detroit no li fa tenir el reconeixement que mereix. És un dels millors patinadors de l’NHL (res a envejar a Mcdavid, Mackinnon, Makar & cia), i a més és un jugador de 200 peus que aporta en totes les facetes del joc, des de 5vs5, equips especials, atac, defensa… Un jugador com el que comentaven ara amb Brayden Point (#23). Un altre jugador que s’està tornant en una espècie de Patrice Bergeron i que tindria millors xifres si les passades temporades haguera tingut més ajuda dels seus companys.

25- Quinn Hughes, Defensa, Vancouver Canucks

Hughes comença a fer por. Està anotant a un ritme vertiginós, però a més és un jugador molt responsable en la seua pròpia zona, no per res els Canucks li han donat la capitania de la franquícia. És un patinador d’elit amb una ofensiva molt avançada, potser el llançament siga l’únic punt que té a millorar. Estem en una generació històrica a quant a defenses es refereix, i Hughes possiblement està en vies d’estar al top 5, si no ho està ja.

26. Miro Heiskanen, Defensa, Dallas Stars

Miro és un defensa superclasse (a youtube podeu veure el seu primer shift en l’NHL on va donar una master class). No és tan espectacular com un Makar però té un joc molt refinat i avançat. El seu estil és sobri i elegant, és capaç de netejar pucks de la seua pròpia zona amb molta calma i treure el puck jugat amb un tremp poc comú per a un jugador tan jove. És bo en zona ofensiva, conduint en zona neutral i atent i responsable en la seua pròpia zona. Un grandíssim defensa.

27. Roman Josi, Defensa, Nashville Predators

Una de les coses més espectaculars dels últims anys en l’NHL m’ha semblat la capacitat anotadora de Josi tenint en compte que Nashville és una plaça molt complicada per a posar punts en el marcador. El seu 2021-2022 a nivell ofensiu és una de les millors temporades històriques per part d’un defensa. A més, és un jugador eficient en la seua pròpia zona i no comet els errors o els highlights un poc dantescos d’un Erik Karlsson en zona defensiva. Un dels jugadors més infravalorats de l’última dècada.

29. Tim Stutzle, Left Wing, Ottawa Senators 

L’alemany és un jugador divertit de veure. És ràpid, manyós, juga amb descaradura i sempre està en “attack mode”. L’any passat va tenir una temporada de 90 punts, mostrant el potencial que portava com tot un número tres del draft. Va mostrar una dimensió major en el joc que la que havia mostrat fins ara Brady Tkachuk, el capità de l’equip. A més, va renovar per 8 anys a raó de 8,35 milions per temporada, i crec que li eixirà molt barat a Ottawa (el seu agent no li va fer el millor negoci, tant per duració com per quantitat).

30. Dougie Hamilton, Defensa, New Jersey Devils

Hamilton té un rol clau en els Devils, i és que està per veure si els Devils poden ser un contender real a la Stanley Cup de la mà de Jack Hughes o si encara és massa prompte per a ells per ser un equip tan jove. Hamilton jugarà un rol clau en les aspiracions de New Jersey, i és que és un jugador amb l’experiència i el talent per a elevar les oportunitats del seu equip de tornar a lluitar per la Stanley Cup. Té la grandària, l’actitud de patruller en la línia blava i el lideratge per a ser un escuder d’elit per a Jack Hughes.

31. Sebastian Aho, Center, Carolina Hurricanes 

Aho continua sense trencar en una temporada elit, però és un dels jugadors més consistents de l’NHL en els últims anys i el seu rol defineix també molt bé el que són els Carolina Hurricanes, un bloc sense grans estrelles però amb excel·lents jugadors que s’entenen molt bé entre ells. Aho és un talent natural amb el puck pegat al seu stick, però a més ha millorat bastant les seues qualitats com jugador de dues vies. Si Svechnikov fa un pas avant i passen més temps junts, podria ser un jugador que s’apropa als 100 punts alguna temporada.

32. Jesper Bratt, Right Wing, New Jersey Devils

Coincidint en gran part del temps amb Jack Hughes, espere una temporada monstruosa per part de Bratt a nivell d’anotació, òbviament influenciada per la presència de Jack, ja que a pesar que Bratt és un excel·lent jugador, no li veuria superant el punt per partit sense un gran supporting cast. És un fenomen en el forecheck, jugador de ritme i sempre oportunista prop de la porteria per a deflectar llançaments, aprofitar-se de rebots i les seues mans pareixen ser més precises a mesura que el puck està prop de la porteria.

33. William Nylander, Right Wing, Toronto Maple Leafs

Nylander va ser una estrela des d’adolescent i se li veu cada vegada més madur, a mesura que els anys han passat i ha guanyat físic. És un talent natural d’elit amb un arsenal ofensiu interminable i un patinatge top. Prompte ve l’hora de renovar i voldrà un contracte monstruós (es diu que no perdonarà un dòlar a Toronto), per tant, es venen coses interessants amb William. En júniors era un conductor del puck estil Mcdavid, en l’NHL ha adaptat el seu joc i té un estil més directe.

34. Steven Stamkos, Center/Winger, Tampa Bay Lightning

Stamkos és un hall of famer la qual carrera s’ha recuperat a un ritme que ningú esperava després de les lesions tan difícils que va tenir. Definitivament, ningú va veure vindre els +100 punts en la 2021-2022. Simplement, un dels millors snipers d’aquest segle i l’únic que ha pogut “fer ombra” com golejador a Ovechkin. El seu one timer genoll al sòl és un trademark de Stamkos que ha deixat empremta. Encara té gasolina en el tanc i és un finalitzador d’elit, especialment en superioritat.

35. Nico Hischier, Center, New Jersey Devils

En un context en què veiem als Devils com un potencial aspirant a ser equip campió, la presència d’Hischier té més sentit que si jugara en uns Coyotes. Els Devils poden tenir el millor one-two punch en la posició de Center des de Crosby-Malkin amb un duo Hughes-Hischier (que seria clarament pitjor que Crosby-Malkin, òbviament) si ambdós realitzen el seu potencial. Hischier aplegà a l’NHL com un talent immens en quant a puck skills, però estem veient-li evolucionar en un two-way center candidat al Selke, per tant, es complementa perfectament amb un estil més netament ofensiu com el d’Hughes. La rellevància d’Hischier guanya sencers especialment per jugar en els Devils i estar en aquest projecte que tan bona pinta fa.

36. Johnny Gaudreau, Winger, Columbus Blue Jackets

Gaudreau va sorprendre a propis i estranys amb la seua decisió d’anar a Columbus en l’agència lliure, i la veritat que de moment no li ha eixit bé la jugada, el primer any en els Blue Jackets no va ser bo ni per a ell individualment ni per a l’equip. En qualsevol cas té un dels millors puck skills de la lliga i és un mag amb la pastilla, sempre pot fer l’inesperat i treure petroli d’on no hi ha. Columbus és un interessant projecte, però que no sembla acabar de carburar. Aquest any és molt important per a Gaudreau i per als Blue Jackets.

37. Kevin Fiala, Winger, Los Angeles Kings

Després d’uns anys obscurs a Los Angeles, van fer una forta aposta per Fiala i és necessari que el suís eleve el seu joc i puga superar el punt per partit amb facilitat. El seu potencial és immens amb aquesta combinació velocitat-skill d’elit, sent un dels jugadors amb major habilitat en el 1vs1. Si Fiala eleva el seu joc, i amb el potencial que hi ha en Los Angeles, el matrimoni Fiala-Kings pot donar molt bons resultats.

38. Rasmus Dahlin, Defensa, Buffalo Sabres 

A poc a poc Dahlin comença a demostrar el fet que ha sigut un clar núm. 1 del draft. Després de veure’s immers en el desastre que eren els Sabres, a poc a poc ha anat ressorgint de nou i està pujant cap amunt, la seua evolució em recorda a la d’Hedman al seu dia. És un excel·lent patinador, sap distribuir el puck, conduir-lo i està afegint duresa en la seua pròpia zona, ja que sempre se’l va acusar de ser un poc tou i no jugar al cos, últimament ja està jugant més físic. Amb el nou contracte que ha firmat (un poc elevat al meu entendre), ha de començar a rendir com un dels millors defenses de la NHL.

39. Alex DeBrincat, Winger, Detroit Red Wings

Malgrat la seua grandària, és un extraordinari golejador i un excels competidor. El seu periple a Ottawa va ser bastant decepcionant tenint en compte la inversió que van fer per ell, però Detroit sembla un destí bo per a ell, ja que ell mateix va voler anar expressament als Red Wings, per tant, el fit està ací. Els Red Wings portaven moltíssims anys sense un golejador d’aquest calibre.

40. Filip Forsberg, Left Wing, Nashville Predators 

Un jugador que en un altre equip podria apropar-se als 100 punts, Forsberg té skills d’elit i sempre ens deixa highlights amb accions que són de videojoc. Possiblement el traspàs dels Preds manant a Erat a Washington pel mateix Forsberg és un dels millors moviments de la història de l’NHL. Una llàstima que no haja gaudit d’un center potent en tota la seua carrera, en dit cas seria top 3 com LW en la lliga.

| Article traduït per Gloria Tena Fuentes |

Et pot interessar…

Des de la Badia: el meu re-draft particular de la dècada dels 2010