L’NHL estrena nou marc de relació entre patronal i jugadors, un conveni que busca respondre problemes sorgits en el passat i asfaltar el camí cap al prometedor futur que s’endevina per a la lliga.
L’NHL va començar una nova etapa el passat 16 de setembre del 2026. Aquest dia va entrar oficialment en vigor el nou conveni col·lectiu (CBA, per les sigles en anglès) acordat entre la lliga i la NHLPA, el sindicat de jugadors. L’acord estarà vigent fins al 15 de setembre del 2030 i substituirà el marc nascut el 2013 i ampliat el 2020. Més enllà dels canvis concrets, la seva primera conseqüència és significativa: l’NHL garanteix diversos anys més d’estabilitat laboral després d’una història marcada per tres tancaments patronals (lockouts) des del 1994.
Una temporada regular de 84 partits
La modificació més visible estarà sobre el gel. La temporada regular passa de 82 a 84 partits, mentre que la pretemporada queda reduïda a un màxim de quatre partits per equip. Els dos partits addicionals seran duels divisionals, de manera que cada club jugarà 42 vegades a casa i 42 a fora. La mesura augmenta l’inventari televisiu i comercial de l’NHL, però també exigeix dos partits competitius més als jugadors. La contrapartida és una preparació més curta i amb menys partits d’exhibició, tradicionalment de valor esportiu escàs per als veterans.
Contractes més curts
També canvia profundament el mercat de contractes. El màxim serà ara de set anys per a un jugador que renovi amb el seu equip i sis si signa amb un altre equip, davant dels vuit i set de l’anterior CBA. Per a les franquícies suposa reduir el risc de quedar atrapades durant massa temps en contractes signats a estrelles que entren a la trentena. Per als jugadors, en canvi, vol dir menys seguretat a llarg termini, encara que també tornar abans al mercat d’agents lliures. A més, desapareixen els nous contractes amb salari diferit.
Reforç del límit salarial
El canvi amb més impacte estratègic està al voltant del salary cap. L’NHL ha tancat bona part de l’avantatge que alguns equips obtenien utilitzant la llista de lesionats de llarga durada (LTIR) per superar el límit durant la temporada i recuperar jugadors a playoffs, quan anteriorment no existia un límit equivalent.
Des del 2025-26 les alineacions de cada partit de playoff han de ser compatibles amb el límit salarial, una mesura avançada respecte a l’entrada completa del nou CBA. També s’ha restringit la doble retenció de salari en traspassos, i ha obligat a separar les retencions sobre un mateix jugador almenys per 75 dies.
El límit salarial també a playoffs, vigent des de la temporada passada, passa a formar part del marc regulador de la relació entre franquícies i jugadors
El resultat és una NHL amb menys espai per a l’enginyeria financera. Els gerents generals hauran de planificar millor les lesions, el tancament de mercat (trade deadline) i la profunditat de plantilla, mentre que disposar despai salarial real guanyarà valor.
La prosperitat arriba a la clase baixa
Al costat favorable per als jugadors amb salaris més baixos, el mínim pujarà des dels actuals 775.000 dòlars fins a 850.000 el 2026-27, creixent progressivament fins a assolir el milió el 2029-30.
El conveni introdueix a més EBUG permanents (porters d’emergència vinculats als clubs), flexibilitza el codi de vestimenta i estén el compromís de participació de jugadors NHL als Jocs Olímpics del 2030.
En resum el nou CBA porta un augment de partits que augmenten la rivalitat divisional, un dels pilars de l’NHL actual, restringeix les dreceres de què es valien nombrosos gestors per esquivar el límit salarial i afavoreix aquells que siguin capaços de planificar de manera intel·ligent a mitjà i llarg termini davant els gestors dia a dia.
Et pot interessar…
.
