L’NHL passa aquesta temporada 2026-27 d’un calendari de 82 a 84 partits per a cadascun dels equips, però aquest fet és lluny de ser una novetat absoluta, dues temporades ja van tenir aquesta durada.
Aquest mes de setembre entra en vigor el nou conveni col·lectiu que regula les relacions entre la patronal i els jugadors de l’NHL, moltes novetats de fons, però a la superfície ia primera vista dels aficionats, apareix l’ampliació del calendari de la lliga regular, que augmenta el seu nombre en dos partits respecte a l’habitual les últimes temporades. Un canvi que busca respondre a la realitat actual de la lliga, una NHL amb més equips, i nous que vindran, i amb més possibilitats de comercialització que mai.
A principis dels noranta ja es van disputar dues temporades regulars de 84 partits
Però no serà la primera ocasió en què el calendari arriba a aquesta longitud, de fet les temporades 1992-93 i 1993-94 ja van comptar amb aquesta xifra de partits per al calendari de cadascuna de les franquícies.
Fent de la necessitat, virtut
L’arribada dels anys 90 està molt lluny de ser una època feliç a l’NHL, la lliga estava a gran distància dels temps de prosperitat que viu avui dia, i necessitava solucions que la fessin viable, amb dos punts fonamentals, la millora dels drets televisius i l’obertura de nous mercats, sobretot als Estats Units.
El primer es va aconseguir amb la venda de drets a ESPN i l’ABC, passant dels 5,5 milions del contracte anterior als 80, el segon amb una expansió en dos anys consecutius (Ottawa i Tampa Bay el 1992-93 i Florida i Anaheim el 1993-94) que van conquerir nous territoris com «l’estat del sol», la capital federal canadenca i aprofitar millor el mercat a l’àrea metropolitana de Los Angeles.
L’NHL als primers anys 90 vivia al tall de la navalla, necessitava millores i no tenia marge d’error. Aquestes primeres temporades de 84 partits són conseqüència directa de les circumstàncies de l’època i en virtut d’elles tindrien una gran particularitat, els partits a camp neutral.
Expansió, però amb fonament
Els 84 partits oferien més producte als acabats de firmar acords televisius, servien per ajustar i equilibrar un calendari per a una competició que passava de 22 a 26 franquícies, però tindria una missió que resultava fonamental per a la supervivència de la lliga, trobar els llocs on les futures franquícies tinguessin una millor acollida i possibilitats de futur.
Els partits a seus neutrals van permetre prendre la temperatura a l’afició de diferents racons dels Estats Units i el Canadà sense grans riscos
Un dels grans objectius de Gary Bettman des que va arribar a convertir-se en comissionat de l’NHL era l’expansió als Estats Units, però la lliga no es podia permetre un ball de franquícies o encara pitjor el tancament per no ser rendibles. L’hoquei gel per les característiques de la superfície on es juga, va néixer com un esport de nínxol restringit al Canadà ia les zones limítrofes dels Estats Units, trobar nous territoris era una feina més difícil que per a les altres majors nord-americanes, i aquests partits en ciutats candidates, permetien sondejar el terreny sense enterrar milions de dòlars que no sobraven en l’entrò.
Així cada equip disputaria dos partits en una ciutat on no hi hagués en aquell moment franquícia de l’NHL. Van ser 16 les ciutats triades per a aquests partits de les quals cinc acabarien rebent noves franquícies en els set anys següents, Phoenix, Atlanta, Dallas, Miami i St.Paul/Minnesota van ser les beneficiades d’aquest gran estudi de mercat “amb foc real”.
Final amb la missió complerta
La temporada 1994-95 incloïa en la seva configuració inicial els 84 partits com en les dues temporades anteriors, però el conflicte entre propietaris, que buscaven limitar la despesa salarial, i els jugadors, que volien evitar sigui com sigui qualsevol límit pel que fa als seus emoluments, va desembocar en un tancament patronal (lockout) que va escurçar la seva temporada, quedant en 48 partits sense enfrontaments entre equips de diferent conferència.
La temporada 1995-96 va abandonar els 84 partits i va establir els 82 que hem conegut fins al 2025-26. D’una banda, l’NHL ja comptava amb dades de dues temporades per estudiar-ne l’ampliació i els partits en seu neutral suposaven inconvenients logístics més difícils de manejar fa 30 anys que avui dia. De l’altra, 82 partits eren suficients per mantenir un calendari que sostenia les dues grans columnes, un nombre important de partits entre rivals de divisió i que tots els equips visitin tots els estadis de l’NHL.
Et pot interessar…
.
