El mateix títol d’aquest article ens indica que l’American Hockey League (AHL) no ocupa el primer pla d’atenció dels aficionats a l’hoquei sobre gel a tot el món. Aquesta posició de privilegi l’ocupa la National Hockey League (NHL), la competició que acapara la gran majoria de les estrelles. Per aquesta raó seria absurd titular un article “Coneixent l’NHL”. Amb aquest senzill article, però, intentarem pal·liar aquest desconeixement que pateix l’AHL, lògicament eclipsada per l’NHL. Ara bé, que el lector no esperi una exposició exhaustiva i erudita sinó només una aproximació bàsica a aquesta gran competició de l’AHL.
L’íntim enllaç entre l’AHL i la NHL
L’hoquei sobre gel als Estats Units i al Canadà està estructurat de tal manera que existeix un cordó umbilical que connecta l’ECHL amb la NHL, passant per l’AHL. La lògica d’aquest entramat consisteix en que l’NHL ha de tenir un subministrament de jugadors de nivell altíssim i que aquest nivell ha d’estar garantit. La manera de garantir-ho consisteix a fer passar els jugadors per uns nivells previs que funcionen com a filtres amb dos objectius: mostrar els límits competitius dels jugadors (descartant així els que no arribin al nivell d’exigència de la NHL) i en segon lloc preparar aquells jugadors amb les capacitats òptimes perquè desenvolupin el seu nivell de joc fins als paràmetres exigits per l’NHL.
Aquesta connexió entre els nivells competitius s’aconsegueix mitjançant un sistema d’afiliacions pel qual les franquícies de l’AHL passen a ser els vivers de jugadors dels quals es nodreixen els equips de la NHL no només de cara al futur sinó fins i tot durant la competició en curs per proveir de jugadors que cobreixin problemes de lesions, malalties, etc. Així, cada franquícia de l’AHL està afiliada a una de la NHL amb una relació simbiòtica de què totes dues en surten beneficiades. En aquest sistema d’afiliacions hi ha dues variants: la d’aquelles franquícies independents en la seva essència com a franquícies i que s’afilien mitjançant un contracte amb la franquícia NHL i, per altra banda, la d’aquelles franquícies que pertanyen al si de la franquícia NHL sense ser independents com a tals franquícies.
Els jugadors draftejats per les franquícies NHL poden passar a integrar les plantilles de les franquícies AHL i així foguejar-se en una competició d’alt nivell en què comptaran amb el suport de jugadors veterans de bon nivell que els introduiran a l’hoquei sobre gel professional d´alta competició.
La importància de l’AHL és capital, a més de lluitar per un títol de prestigi (Calder Cup) els jugadors més joves poden foguejar-se entre professionals abans del salt a l’NHL
Segons les dades oficials de la pròpia AHL, a la temporada 2021-22 el 88.2% dels jugadors de la NHL havia passat per l’AHL. En números concrets, van ser 992 els jugadors que van patinar a la NHL a l’esmentada temporada provinents de l’AHL. Durant aquesta temporada, les dues competicions van simultaniejar un total de 423 jugadors. Perquè el lector tingui exemples concrets de jugadors de la NHL la temporada 2021-22 que havien jugat a l’AHL: el guanyador del Vezina Trophy, Igor Shesterkin (va jugar 25 partits als Hartford Wolf Pack la temporada 2019-20), el guanyador del Calder Trophy, Moritz Seider (va jugar 49 partits als Grand Rapids Griffins la temporada 2019-20) i el guanyador del Lady Byng Trophy, Kyle Connor (va jugar 56 partits als Manitoba Moose entre les temporades 2016-17 i 2017-18).
Un altre exemple més: els campions de la Stanley Cup el 2022, els Colorado Avalanche, comptaven a la seva plantilla amb diversos graduats a l’AHL com Mikko Rantanen (va jugar 56 partits amb els San Antonio Rampage entre les temporades 2015-16 i 2016-17), Nazem Kadri (va jugar 119 partits amb els Toronto Marlies repartits en diverses temporades entre 2010 i 2013), Devon Toews (va jugar 130 partits amb els Bridgeport Sound Tigers entre les temporades 2016-17 i 2018-109) i Darcy Kuemper (va jugar 67 partits amb diversos equips: Houston Aeros, Iowa Wild i Tucson Roadrunners).
Seguint amb més dades: a la temporada 2021-22 van jugar a l’AHL 235 jugadors que al seu dia havien estat draftejats en primera i segona ronda: Alexander Holtz (Utica Comets), Marco Rossi (Iowa Wild), Lukas Reichel (Rockford IceHogs), Jakob Pelletier (Calgary Wranglers), Peyton Krebs (Rochester Americans), el campió de la Calder Cup el 2022 Jack Drury (Chicago Wolves) i el Rookie de l’Any a l’AHL Jack Quinn (Rochester Americans).
Si parlem de llegendes de l’NHL veiem que més de 100 membres de l’Hockey Hall of Fame també van jugar a l’AHL durant les seves carreres. Vegem-ne alguns casos: Johnny Bower (quatre vegades guanyador de la Stanley Cup amb els Toronto Maple Leafs, que va jugar als Providence Reds i als Cleveland Barons), Toe Blake (tres vegades guanyador de la Stanley Cup amb els Montreal Canadiens i els Montreal Maroons, que va jugar als Buffalo Bisons), Gump Worsley (quatre vegades guanyador de la Stanley Cup amb els Montreal Canadiens, que va jugar als Quebec Aces, Providence Reds i Springfield Indians), Terry Sawchuk (quatre vegades campió de la Stanley Cup amb els Detroit Red Wings i els Toronto Maple Leafs i Rookie de l’Any a l’AHL el 1949 amb els Indianapolis Capitals), Glenn Hall (guanyador de la Stanley Cup amb els Chicago Blackhawks, que va jugar als Indianapolis Capitals), Brad Park (set vegades elegit a l’NHL All-Star Team, que va jugar als Buffalo Bisons), Ken Dryden (sis vegades guanyador de la Stanley Cup amb els Montreal Canadiens, que va jugar als Montreal Voyageurs) i Brett Hull (guanyador dues vegades de la Stanley Cup amb els Dallas Stars i els Detroit Red Wings, que va jugar amb els Moncton Golden Flames).
A la nòmina de guanyadors de la Calder Cup, nom del trofeu que es lliura al campió de l’AHL, veiem els noms de llegendes de la NHL com Patrick Roy (guanyador amb els Sherbrooke Canadiens el 1985), Larry Robinson (campió amb els Nova Scotia Voyageurs el 1972), Gerry Cheevers (guanyador amb els Rochester Americans el 1965), Andy Bathgate (guanyador amb els Cleveland Barons el 1954), Tim Horton (campió amb els Pittsburgh Hornets el 1952), Al Arbour (guanyador amb els Rochester Americans el 1952); el 1965 i 1966) i Billy Smith (campió el 1971 amb els Springfield Kings).
Diversos jugadors destacats de l’NHL han guanyat la Calder Cup al llarg dels anys
En l’àmbit dels entrenadors també constatem que han estat molts els que han tingut passat a les banquetes de l’AHL. Per exemple, la temporada passada, la 2022-23, van ser 22 els entrenadors que tenien passat a les banquetes de l’AHL, entre ells Jared Bednar, campió de la Stanley Cup el 2022 amb els Colorado Avalanche. A la llista d’entrenadors amb passat a l’AHL tenim noms com els següents: Jon Cooper (guanyador de la Calder Cup amb els Norfolk Admirals), Peter Laviolette (guanyador de la Calder Cup amb els Providence Bruins), Mike Sullivan (entrenador en cap dels Providence Bruins i dels Wilkes-Barre/Scranton Penguins), John Hynes (head coach dels Wilkes-Barre/Scranton Penguins), Sheldon Keefe (guanyador de la Calder Cup amb els Toronto Marlies), Bruce Bodreau (guanyador de la Calder Cup amb els Hershey Bears), Dean Evanson (entrenador en cap dels Milwaukee Admirals) i Jay Woodcroft (head coach dels Bakersfield Condors).
Tots aquests exemples estan posats sense ànim d’exhaustivitat i amb l’objectiu que el lector comprengui l’enllaç íntim existent entre la NHL i l’AHL.
Història de l’AHL
A Cleveland, el 4 d’octubre de 1936 es funda la International-American Hockey League com a resultat de la integració de dues competicions prèvies: la International Hockey League i la Canadian-American Hockey League. Els equips es van distribuir en una Western Division (Cleveland, Syracuse, Buffalo i Pittsburgh) i una Eastern Division (Springfield, Providence, New Haven i Philadelphia). A causa de problemes financers en no tenir un rink propi, els Buffalo Bisons van haver d’abandonar la competició. Els Syracuse Stars van ser els primers campions després de batre a la final els Philadelphia Ramblers.
El 28 de juny de 1938 les dues competicions originals es van dissoldre i va quedar plenament establerta la International-American Hockey League, que va admetre els Hershey Bears com a nova franquícia. Els Cleveland Barons van guanyar la Calder Cup aquella temporada 1938-39. Els Indianapolis Capitals es van afegir a la lliga.
Abans del començament de la temporada 1940-41, la competició va perdre el terme International per passar a anomenar-se definitivament American Hockey League. Els Buffalo Bisons van tornar a la lliga després de la inauguració del Buffalo Memorial Auditorium.
Amb el pas de les temporades, diverses franquícies van incorporant-se a la lliga: St. Louis Flyers, Cincinnati Mohawks, Rochester Americans. El primer equip canadenc a unir-se a l’AHL va ser els Quebec Aces, a l’agost de 1959.
A la temporada 1965-66, l’AHL va jugar una temporada en associació amb la Western Hoquei League (WHL) amb les mires posades en una futura fusió que no es va acabar duent a terme. L’experiment es va tornar a fer la temporada 1967-68 però tampoc va quallar.
El 1969, els Montreal Canadiens van ser la primera franquícia de l’NHL a tenir la seva franquícia afiliada de l’AHL a la mateixa ciutat, els Montreal Voyageurs.
A principis dels 70, l’expansió de la NHL va donar noves ocasions d’expandir-se a l’AHL, que va obrir franquícies a Virgínia (Richmond Robins) i Boston (Boston Braves). La segona meitat dels 70 va ser una època difícil per a l’AHL i el seu president Jack Butterfield les va haver d’enginyar per sobreviure a les aparicions de la World Hockey Association i la North American Hockey League. Per fer-nos una idea de la situació cal dir que a la temporada 1976-77 només van competir sis equips a l’AHL.
Abans del començament de la temporada 1994-95, l’AHL va establir noves normes relatives a la formació de les plantilles posant el focus en l’objectiu de ser la lliga de desenvolupament més important dels prospects de les franquícies de la NHL.
Amb motiu del seu seixantè aniversari, el 1995-96 l’AHL va passar a estructurar-se en dues conferències i quatre divisions per primera vegada. Com a curiositat dir que va ser aquesta temporada quan l’AHL va decidir concedir un punt per derrota a la pròrroga, mesura que després va ser també adoptada per la NHL.
La temporada 2001-02 és una de les més importants a la història de l’AHL. El nombre de franquícies es va elevar a 27 i l’abast geogràfic de la competició es va alterar considerablement amb l’arribada de 9 equips, 6 procedents de l’extinta International Hockey League. El format del playoff es va expandir a 20 participants, 10 per conferència.
El lockout de la NHL a la temporada 2004-05 va permetre l’arribada a l’AHL d’una sèrie de talents de gran nivell com Jason Spezza i Ryan Miller. Es reintrodueix el shootout per al cas de mantenir-se l’empat després de la pròrroga.
L’AHL assumeix les noves normes que es van introduint a la NHL, reforçant així la seva vinculació alhora que s’arribava al setanta aniversari a la temporada 2005-06. Es crea el Hall of Fame de l’AHL amb una classe inaugural integrada per Johnny Bower, Jack Butterfield, Jody Gage, Fred Glover, Willie Marshall, Frank Mathers i Eddie Shore.
La temporada següent, la 2006-07, la Junta de Govern de l’AHL va prescriure l’ús obligatori de visors protectors als cascos dels jugadors.
A la temporada 2009-10 es va jugar el primer Outdoor Classics, el primer partit a l’aire lliure, en què es van enfrontar els Syracuse Crunch i els Binghamton Senators. Els Abbotsford Heat van ser la primera franquícia a jugar al fus horari del Pacífic.
A la temporada 2010-11, l’AHL arriba a les 30 franquícies. A la 2014-15, s’adopta la pròrroga amb tres patinadors, la qual cosa dóna més emoció.
A la temporada 2015-16, la distribució geogràfica de l’AHL canvia sensiblement amb la creació de la Pacific Division i l’addició de cinc noves franquícies a Califòrnia.
A la temporada 2017-18, dues franquícies canadenques arriben a la lliga: els Laval Rocket i els Belleville Senators.
Actualment l’AHL compta amb el mateix nombre de franquícies que l’NHL
La temporada 2019-20 va ser abruptament interrompuda a causa de la pandèmia del COVID-19 i va ser la primera vegada en els 84 anys d’història de la competició que no es va lliurar la Calder Cup. La temporada següent, la competició es va reprendre tardanament amb un total de 28 equips participants atesa la retirada de diverses franquícies. Es va reestructurar la competició, creant-se una Canadian Division i per segona temporada consecutiva no es va lliurar la Calder Cup sinó que només es van reconèixer els títols de divisió.
A la temporada 2022-23 s’ha aconseguit l’equiparació numèrica amb l’NHL, arribant-se als 32 equips gràcies a la nova franquícia dels Coachella Valley Firebirds. S’ha unificat el nombre de partits disputats per tots els equips, que s’ha fixat en 72. Amb la seva efervescent Pacific Division, formada per 10 equips, l’AHL ha batut tots els registres d’assistència d’espectadors als playoffs per la Calder Cup.
Composició de l’AHL
La competició de l’American Hockey League està dividida en dues conferències, l’Est i l’Oest. La Conferència Est, alhora, està dividida en dues divisions, l’Atlantic Division i la North Division. Per la seva banda, la Conferència Oest està dividida també en dues divisions, la Central Division i la Pacific Division.
Les 32 franquícies que competeixen a l’AHL, amb les corresponents afiliacions a les franquícies de l’NHL, són les següents:
- Conferència Est
- Atlantic Division
- Bridgeport Islanders (New York Islanders)
- Charlotte Checkers (Florida Panthers)
- Hartford Wolf Pack (New York Rangers)
- Hershey Bears (Washington Capitals)
- Lehigh Valley Phantoms (Philadelphia Flyers)
- Providence Bruins (Boston Bruins)
- Springfield Thunderbirds (St. Louis Blues)
- Wilkes-Barre/Scranton Penguins (Pittsburgh Penguins)
- North Division
- Belleville Senators (Ottawa Senators)
- Cleveland Monsters (Columbus Blue Jackets)
- Laval Rocket (Montreal Canadiens)
- Rochester Americans (Buffalo Sabres)
- Syracuse Crunch (Tampa Bay Lightning)
- Toronto Marlies (Toronto Maple Leafs)
- Utica Comets (New Jersey Devils)
- Conferència Oest
- Central Division
- Chicago Wolves (sense afiliació)
- Grand Rapids Griffins (Detroit Red Wings)
- Iowa Wild (Minnesota Wild)
- Manitoba Moose (Winnipeg Jets)
- Milwaukee Admirals (Nashville Predators)
- Rockford IceHogs (Chicago Blackhawks)
- Texas Stars (Dallas Stars)
- Pacific Division
- Abbotsford Canucks (Vancouver Canucks)
- Bakersfield Condors (Edmonton Oilers)
- Calgary Wranglers (Calgary Flames)
- Coachella Valley Firebirds (Seattle Kraken)
- Colorado Eagles (Colorado Avalanche)
- Henderson Silver Knights (Vegas Golden Knights)
- Ontario Reign (Los Angeles Kings)
- San Diego Gulls (Anaheim Ducks)
- San Jose Barracuda (San Jose Sharks)
- Tucson Roadrunners (Arizona Coyotes)
- Central Division
La Calder Cup
Es tracta del segon trofeu en importància del món de l’hoquei sobre gel mundial després de la Stanley Cup. El seu nom honra la memòria de Frank Calder, que va ser el primer President de la National Hockey League, des de 1917 fins a 1943. Calder, durant la dècada dels vint del segle passat, va ser una peça clau en la introducció de l’hoquei sobre gel a grans ciutats com Nova York, Boston, Detroit i Chicago.
El primer equip guanyador de la Calder Cup van ser els Providence Reds a la temporada 1937-38. Curiosament, els primers guanyadors de la competició la temporada 1936-37, els Syracuse Stars, no van rebre cap trofeu.
El 2001, la base del trofeu es va canviar per incorporar dos nivells de plaques en què es recullen els noms de cadascun dels guanyadors dels últims vint campionats. Les plaques de tots els guanyadors anteriors s’exhibeixen a l’Hoquei Hall of Fame de Toronto. El trofeu fa 61 cm d’alçada i pesa uns 11 kg i mig. El bol està fet de plata de llei i fa 30,5 cm d’alçada i 20,32 cm de diàmetre. La base està feta de fusta de caoba brasilera.
El jugador amb més punts als playoffs per la Calder Cup segueix sent Darren Haydar (dues vegades guanyador del trofeu) amb 143, que també ostenta la condició de màxim golejador amb 63 gols. Bryan Helmer, tres vegades guanyador de la Calder Cup, és el jugador amb el major nombre de partits de playoff disputats, amb 159. Pel que fa a actuacions excel·lents als playoffs en una temporada, destaca en gran manera la supèrbia actuació que va tenir Bill McDougall amb els Cap Breton Oilers a la temporada 1992-93, quan va aconseguir 26 gols i 26 assistències.
Quatre jugadors comparteixen l’honor d’haver guanyat el màxim nombre de trofeus, amb cinc: Bob Solinger (Cleveland Barons, Pittsburgh Hornets i Hershey Bears), Les Duff (Hershey Bears i Rochester Americans), Fred Glover (Indianapolis Capitals i Cleveland Barons) i Mike Busniuk (Nova Scotia Voyageurs i Maine Mariners).
Només un equip a la història ha estat capaç de guanyar tres vegades seguides la Calder Cup: els Springfield Indians (1960, 1961 i 1962), liderats per Eddie Shore i Jack Butterfield.
Els campions
Vet aquí el llistat amb els equips que han conquerit la Calder Cup a la història de l’AHL:
- Syracuse Stars (1937).
- Providence Reds (1938, 1940, 1949 y 1956).
- Cleveland Barons (1939, 1941, 1945, 1948, 1951, 1953, 1954, 1957 y 1964).
- Indianapolis Capitals (1942 y 1950).
- Buffalo Bisons (1943, 1944, 1946, 1963 y 1970).
- Hershey Bears (1947, 1958, 1959, 1969, 1974, 1980, 1988, 1997, 2006, 2009, 2010 y 2023).
- Pittsburgh Hornets (1952, 1955 y 1967).
- Springfield Indians (1960, 1961, 1962, 1975, 1990 y 1991).
- Rochester Americans (1965, 1966, 1968, 1983, 1987 y 1996).
- Springfield Kings (1971).
- Nova Scotia Voyageurs (1972, 1976 y 1977).
- Maine Mariners (1978, 1979 y 1984).
- Adirondack Red Wings (1981, 1986 y 1992).
- New Brunswick Hawks (1982).
- Sherbrooke Canadiens (1985).
- Cap Breton Oilers (1993).
- Portland Pirates (1994).
- Albany River Rats (1995).
- Philadelphia Phantoms (1998 y 2005).
- Providence Bruins (1999).
- Hartford Wolf Pack (2000).
- Saint John Flames (2001).
- Chicago Wolves (2002, 2008 y 2022).
- Houston Aeros (2003).
- Milwaukee Admirals (2004).
- Hamilton Bulldogs (2007).
- Binghamton Senators (2011).
- Norfolk Admirals (2012).
- Grand Rapids Griffins (2013 y 2017).
- Texas Stars (2014).
- Manchester Monarchs (2015).
- Lake Erie Monsters (2016).
- Toronto Marlies (2018).
- Charlotte Checkers (2019).
Amb això acaba aquesta exposició que pretén que els aficionats a l’hoquei sobre gel que estan més habituats a seguir la NHL puguin conèixer encara que sigui succintament aquesta gran competició que és l’AHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
