Fins al 2025 s’han disputat 562 partits dins de les finals de l’Stanley Cup, molts d’ells memorables, però només un s’ha fet inoblidable per les estranyes i sorprenents raons per les quals ho va fer el tercer partit de la final del 1975 entre Buffalo Sabres i Philadelphia Flyers, “The fog
game”, el partit de la boira.
La més que centenària història de l’NHL ha permès que s’hagin jugat partits en tota mena de situacions i circumstàncies, però el 20 de maig de 1975 es van unir els punts que van provocar que aquesta trobada fos recordada més enllà de les raons esportives, i això que aquestes últimes van ser també rellevants.
Buffalo i els Sabres eren els amfitrions de la final per primera vegada, ningú esperava l’estranya nit que s’havia de viure
I és que aquell dia de maig la ciutat de Buffalo es convertia en amfitriona per primer cop d’un partit de la final per l’Stanley Cup, un duel que enfrontava els vigents campions Philadelphia Flyers amb els Buffalo Sabres. Els de Pennsilvània arribaven amb els deures fets després de guanyar els dos primers partits a The Spectrum posant els seus rivals ja en una situació límit en el canvi de seu de la final. S’esperaven moltes coses aquella nit, però sens dubte res del que va arribar a passar.
La llar dels Sabres, era un pavelló inaugurat el 1940 i no tenia aire condicionat, que ja era un element amb què comptaven els recintes multiusos de creació més recent a l’Amèrica del Nord. Era la primera vegada que la temporada dels novaiorquesos del nord arribava a dates tan tardanes, i l’absència de refrigeració combinada amb un 65% d’humitat van convertir els 28 graus de temperatura exterior a 32 interiors i la pista en una sauna.
El ratpenat fa la seva aparició
Aquesta atmosfera asfixiant va posar a l’escenari el primer protagonista estrany de la nit. En el primer període del partit, un ratpenat que habitava als alts del pavelló, va buscar refresc prop del gel revolotejant entre els jugadors dels dos equips. Un vol que va trobar el seu final quan va tenir l’ocurrència d’acostar-se al cercle de face off on el davanter dels Sabres Jim Lorentz va abatre la ratapinyada amb el seu estic caient al costat del centre dels Flyers, Rick MacLeish, que va retirar l’animal de la pista llançant-lo a la banqueta d’expulsats .
Com en un núvol
Si aquesta hagués estat l’única circumstància curiosa, el partit no hauria transcendit de la manera com ho va fer, el més estrany encara havia d’arribar, les condicions de temperatura i humitat van començar a aixecar una boira que va començar a dificultar la visibilitat tant a televidents, com espectadors a les grades i el més important a la pista a jugadors i àrbitres, que es van veure obligats a parar el partit en cinc ocasions en el temps reglamentari, interrupcions en què els jugadors i ajudants de la pista patinaven en cercles per intentar dissipar la boira.
Les condicions de temperatura i humitat van fer aixecar una boira que va començar a dificultar la visibilitat tant a televidents com espectadors a les grades
La situació amb el pas del temps no millorava i a la pròrroga que es va jugar després dels 60 minuts es va haver d’interrompre set vegades més.
El resultat
Tot i així, en un partit i més encara si és d’una sèrie final l’important és el resultat. Els Flyers exercint de favorits van tenir el marcador a favor seu la major part del partit, marcant dos gols en els primers tres minuts de partit, amb el marcador 3-2 a favor seu després del primer període i 4-3 després del segon. Però si els Flyers jugaven a favorits, els Sabres no van acceptar el paper de víctimes, Bill Hajt va marcar el gol de l’empat a l’equador del tercer període, i a la encara més nebulosa pròrroga, i quan el partit apuntava a un segon període extra, René Robert va portar el seu equip i l’afició local a l’èxtasi marcant el gol de la victòria.
Bernie Parent, porter de Filadèlfia, va arribar a comentar que el va sorprendre que la resolució del partit arribés tan tard, el gol es va marcar a les 18.29 de l’inici del temps extra. La visibilitat era tan dolenta que un disc que Robert va llançar cap a la portaria amb intenció que un company l’arribés a desviar perquè arribés a la porteria, va passar entre les guardes de Parent que ni tan sols va arribar a veure el xut del rival. Un final estrany per a un partit estrany, però això va fer igual a l’afició local que veia el seu equip aconseguir la seva primera victòria en un partit de la final.
El llegat
Aquesta victòria va donar aire als de Búfalo, que l’endemà es tornarien a imposar a casa, però aquesta vegada en circumstàncies normals als Flyers. Però els de Broad Street no van permetre més actes de rebel·lia contra el seu estatus de campions, guanyant els dos següents a la pista i de nou a Búfalo, tancant la final i deixant per a ells aquest tercer partit en mera anècdota en el seu camí al campionat.
No seria així per a l’afició dels Buffalo Sabres, per als quals aquest partit es va convertir en un símbol de resistència, de lluita contra l’adversitat i una referència als valors de lluita dels que presumeixen els aficionats tant els que van viure aquest partit com els que el rescaten dels llibres d’història.
En aquest enllaç, accés al partit íntegre.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
