Poques figures en la història moderna de la National Hockey League (NHL) han deixat una empremta tan profunda darrere de la banqueta com Joel Quenneville. El canadenc, nascut a Windsor, Ontario, el 1958, es va transformar d’un discret defensa a la lliga a un dels entrenadors amb més victòries en la història de l’hoquei professional.
El seu bigot inconfusible i la seua mirada intensa des de la banda dibuixen una imatge habitual des de fa ara més de dues dècades al capdavant de distintes franquícies. La trajectòria de Quenneville, amb més de nou-cents triomfs en la temporada regular, tres Stanley Cups i un premi Jack Adams al millor entrenador de la lliga, representa la d’un estratega que va saber reinventar-se i deixar el seu segell en cada equip que va dirigir.
Joel Quenneville destacava pel seu tarannà camaleònic, capaç de modelar la seua filosofia segons el material disponible
Després d’una carrera com a jugador que es va estendre durant la dècada dels anys 80 en equips com els Hartford Whalers i els Colorado Rockies, Quenneville va comprendre prompte que la seua verdadera vocació residia en la pissarra. El tècnic va començar el seu camí en les banquetes com a ajudant a Colorado, on va aprendre junt a Marc Crawford durant la conquesta de la Copa el 1996. L’experiència va resultar decisiva i li va proporcionar les ferramentes tàctiques i la confiança necessàries per a assumir el seu primer lloc com a entrenador principal. L’oportunitat no va tardar a arribar i, quan ho va fer, Quenneville va demostrar estar preparat per al desafiament.
El millor equip de la lliga… sense una Copa
Així, doncs, Joel Quenneville va forjar la seua reputació a St. Louis com un dels millors entrenadors de la lliga. L’entrenador va assumir el càrrec a mitjan temporada 1996-97, en substitució de Mike Keenan, i va transformar ràpidament un equip inestable en una de les franquícies més competitives de la Conferència Oest. Durant les seues set temporades al comandament, els Blues es van classificar per als playoffs de manera consecutiva i van oferir un rendiment consistent que pocs equips de l’època van poder igualar. El cim va arribar en la temporada 1999-2000, quan St. Louis va conquistar el Presidents’ Trophy en aconseguir el millor rècord de la lliga en la fase regular, amb una plantilla liderada per figures com Chris Pronger, Al MacInnis i Pavol Demitra. Aquell mateix any, Quenneville va rebre el premi Jack Adams, un reconeixement merescut a la seua capacitat per a maximitzar el potencial de la seua plantilla.
No obstant això, el llegat de Quenneville a St. Louis també carrega amb una ombra de frustració. Malgrat el domini en la temporada regular, els Blues mai no van aconseguir superar la barrera de les semifinals de conferència sota la seua direcció. Les eliminacions prematures es van repetir i la incapacitat per a fer l’últim pas va acabar per costar-li el lloc el desembre de 2003. Amb tot, el seu pas per Missouri va assentar les bases del que vindria. Després d’un breu període al capdavant de Colorado, Quenneville va aterrar a Chicago el 2008 i allí, amb els Blackhawks, va aconseguir la glòria que se li havia resistit a St. Louis, va conquistar tres anells de campió el 2010, el 2013 i el 2015 i es va consolidar com un dels grans de tots els temps.
La defensa imponent i el joc de transició
L’estil de Joel Quenneville es caracteritza per un equilibri quasi obsessiu entre la defensa i l’atac. Els seus equips es reconeixen per la seua solidesa estructural, la pressió constant sobre el puck i una gestió meticulosa de les línies en funció del rival. A St. Louis va construir conjunts durs, físics i difícils de batre, recolzats en una defensa imponent i un joc de transició veloç. A Chicago, va saber adaptar el seu sistema a un talent ofensiu extraordinari —Kane, Toews, Keith— i va atorgar major llibertat creativa sense sacrificar l’orde tàctic. Quenneville destacava pel seu tarannà camaleònic, capaç de modelar la seua filosofia segons el material disponible; la versatilitat com a major virtut. Pocs tècnics en la història de la NHL han demostrat una capacitat d’adaptació semblant al llarg dels anys i amb plantilles diferents.
En definitiva, la carrera de Quenneville traça la història d’un constructor pacient que va aprendre de cada etapa per a arribar més lluny en la següent. St. Louis va representar el seu laboratori, el lloc on va demostrar que podia competir al més alt nivell i on es va guanyar el respecte de tota la lliga. Chicago va suposar la seua obra mestra, l’escenari on totes les lliçons acumulades van cristal·litzar en títols. Encara que la seua trajectòria es va veure enfosquida per la controvèrsia que va envoltar la seua eixida dels Blackhawks i que el va apartar temporalment de les banquetes, el seu impacte en l’hoquei sobre gel resulta innegable. Amb més de nou-centes victòries i tres Stanley Cups, el nom de Joel Quenneville romandrà gravat en la història de l’esport com el d’un dels entrenadors més influents de la seua generació.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
