Existeixen poques figures en l’hoquei sobre gel modern que connecten i redefinisquen la seua història de la manera en què ho va fer Larry Robinson. El canadenc, un defensa membre del Saló de la Fama i el currículum del qual com a jugador ja li havia assegurat la presència en la memòria de l’esport, va estendre la seua influència darrere de la banqueta.
La carrera com a entrenador de Robinson va modelar equips campions i va estabilitzar franquícies en moments turbulents. La presència del natural d’Ontario residia en la calma de la seua veu davant de vestidors frenètics, en què va exercir de mentor amb experiència per deixar empremta com un arquitecte que es servia de l’estructura i la seguretat per trobar els resultats positius. Des dels seus papers com a ajudant fins a les seues breus però vitals etapes com a head coach, Robinson va construir una identitat tàctica cimentada en el respecte, la claredat i la convicció constant.
Robinson equilibrava l’estructura amb creativitat i animava els seus defenses a prendre decisions quan sorgia l’oportunitat
Així, Robinson va accedir a la roda de tècnics de la National Hockey League (NHL) poc després de la seua retirada en 1992. En primer lloc, el canadenc es va incorporar com a assistent als New Jersey Devils, on va guanyar la primera Stanley Cup del club en 1995, abans d’assumir les regnes dels Los Angeles Kings durant quatre temporades. L’adaptabilitat i un instint innat per a la comunicació —entenia la psicologia dels grans jugadors, com ell havia sigut— van definir els primers anys de Robinson, encara que el seu retorn a New Jersey va configurar definitivament el seu llegat. Els Devils de finals dels anys 90 destacaven per la seua disciplina defensiva i una estructura rigorosa en què el nord-americà va encaixar. No obstant això, la tensió que rodejava l’equip durant la campanya 1999-2000 va culminar en l’acomiadament de Robbie Ftorek amb només nou partits restants, motivat principalment per haver deixat en la banqueta Ken Daneyko, que es trobava a només dos encontres del seu miler d’aparicions en l’NHL, cosa que li va impedir celebrar la fita davant de la parròquia local. El president, Lou Lamoriello, va triar Robinson per calmar les aigües i redirigir la nau.
La segona Stanley Cup dels Devils
El resultat de la decisió va suposar un dels girs més notables en la història recent de la NHL. Sota la batuta de Larry Robinson, els Devils es van estabilitzar ràpidament i van redescobrir la cohesió que els havia esquivat en les setmanes anteriors. El canvi va ser immediat: Robinson va simplificar el missatge, va restablir la confiança dins del vestidor i va empoderar veterans com Scott Stevens, Scott Niedermayer i Martin Brodeur per redirigir la identitat de l’equip. Els Devils van florir en els playoffs i van escriure una història dramàtica subratllada per una remuntada des d’un desavantatge de 3-1 davant dels Philadelphia Flyers en la final de la Conferència Est. Eventualment, New Jersey va derrotar els Dallas Stars en sis partits per guanyar la Copa del 2000 —el segon campionat de la franquícia i el principal èxit de l’entrenador canadenc. Tot i que Robinson va assumir el paper enmig d’una crisi, el seu lideratge va redreçar el rumb de l’organització com un pilar del club.
Els anys a Nova Jersey van modelar la reputació de Robinson d’una manera especial. El tècnic natural d’Ontàrio es va convertir en sinònim d’estabilitat, sovint invocat en moments en què els Devils necessitaven un far —bé com a entrenador assistent, bé com a conseller o líder intern. L’estil de Robinson també va deixar una empremta llarga en la identitat defensiva de l’equip, particularment en l’ensenyament dels joves defensors i en la manera d’afrontar el joc de transició. Els jugadors van confiar en la seua barreja d’instrucció tècnica i intel·ligència emocional. Fins i tot quan el nord-americà va trobar l’èxit més tard com a assistent a San José, a través de diverses campanyes d’eliminatòries amb els Sharks, la columna vertebral del seu perfil tàctic va romandre en els valors que va introduir en els Devils: consistència, preparació i respecte pels detalls.
De la disciplina a la intel·ligència
La filosofia de Larry Robinson com a entrenador reflectia el seu propi estil de joc, propi d’un membre del Saló de la Fama. Els equips del canadenc accentuaven la disciplina posicional, el control del puck i la responsabilitat col·lectiva en les tres zones. Amb tot, Robinson equilibrava l’estructura amb creativitat i animava els seus defenses a prendre decisions quan sorgia l’oportunitat. L’èmfasi del nord-americà en els contraatacs nets i les transicions amb sentit atorgava freqüentment als seus conjunts un avantatge tàctic. Durant la consecució de la Stanley Cup del 2000 per part dels Devils, els jugadors van esmentar repetidament la seua capacitat per dissipar la pressió i simplificar el moment per impulsar les fortaleses de l’equip.
La trajectòria de Robinson com a tècnic no s’equipara a la longevitat d’alguns dels entrenadors més veterans de la lliga, però el seu impacte ressona a través dels equips i jugadors que va dirigir. El llegat del natural d’Ontàrio s’estén més enllà de la Copa que va alçar darrere de la banqueta en el 2000, encara que aquell triomf —i les circumstàncies que l’envoltaren— roman com el seu capítol definitori. El canadenc va restablir l’estabilitat en un vestidor agitat i va reforçar la cultura a Nova Jersey per recalcar la confiança i la creença en el grup. En una època cada vegada més basada en la dada i en els frenètics canvis tàctics, Larry Robinson representa la prova d’una veritat duradora: el lideratge transmès amb claredat i calma pot canviar una temporada i fins i tot el destí d’una franquícia.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
