A principis de curs, Vegas Golden Knights anunciava que Nolan Patrick, número dos del Draft de 2017, es perdria tota la pròxima temporada al no trobar-se encara en condicions òptimes de tornar al gel. A títol molt personal, és un cas que em fa moltíssima pena perquè Patrick tenia totes les condicions per a convertir-se en un jugador molt bon en la competició. La seva és la mostra recent més clara de carrera truncada per una interminable llista de problemes físics, entre ells un dels més temuts, les commocions (concussions) derivades d’un fort impacte al cap que poden implicar seriosos problemes en el futur, així com conseqüències en molts casos difícils de predir, d’identificar i de resoldre.
Avancem dos anys més. En la part alta del Draft de 2019 ha tingut una mica de tot. Des de casos d’èxit com Jack Hughes, Moritz Seider, Trevor Zegras, jugadors el desenvolupament dels quals ha agafat un bon camí com Bowen Byram (qui també ha passat precisament un cas de commoció), Matt Boldy, uns altres que busquen el seu lloc i el seu moment per a explotar, com Kaapo Kakko, Kirby Dach.
També va ser una promoció històrica per al NTDP americà, que no sols va posar al número u, sinó que va situar en primera ronda a una llista de talent com els esmentats Trevor Zegras, Matt Boldy, a més de Cole Caufield, Spencer Knight, Cam York, John Beecher, i un jugador que se’ns ha escapat de la memòria, que hem deixat una mica enrere, però que també forma part de tots aquests grups: va estar en la part alta del Draft, i va formar part d’aquesta promoció del NTDP. Parlem d’Alex Turcotte, qui avui dia, és l’únic jugador del Top 20 que ha jugat menys de 10 partits en l’NHL.
Turcotte formava part d’una de les millors promocions que ha presentat el NTDP en els últims anys. Es presentava com un jugador amb un patinatge fort, difícil de tombar, que li agradava portar el joc a aquestes dirty areas que molts esquiven, intens en el forecheck, sempre en moviment, aquest two-way centers que tots busquen en la línia de Bergeron, O’Reilly, favorits del públic, de l’entrenador, per a posar en totes les situacions de joc, però amb un primer detall a tenir en compte, i és que ja es va perdre alguns partits per problemes físics. Els Kings van apostar fort pel seu perfil, una mica menys cridaner a la vista que uns altres però que en qualsevol cas oferia una sèrie de característiques que no passen de moda i que sempre són útils.
Turcotte és un jugador que basa bona part del seu joc en el físic, en aquest estil ‘two-way‘ més de desgast
Però ja a la fi de 2019, l’afició dels Kings ja va començar a mostrar símptomes de preocupació sobre el desenvolupament del seu jugador, però tot relacionat amb situacions vinculades al seu joc, la seva producció sobre el gel en relació a altres joves, res fora del normal, i res que no formi part d’aquesta impaciència pròpia d’un jugador que ha estat triat en cinquena posició del draft. Però a la fi de la passada temporada, aquest fort impacte de Andreas Englund li va fer quedar-se fora del que restava de posttemporada en la AHL. Una acció que li pot implicar conseqüències físiques greus de cara a les pròximes temporades, i és que Turcotte és un jugador que basa bona part del seu joc en el físic, en aquest estil ‘two-way‘ més de desgast, de treure partit on no tots volen estar i per a això necessites un físic que t’aguanti, i que no et faci jugar preocupat pel que pugui passar:
Els Kings van anunciar que Turcotte no participaria en el Rookie Camp de l’equip ja que el jugador encara no es trobava recuperat d’aquest incident. No es van donar més detalls sobre l’absència però tot apuntava al fet que el jugador arrossegava algun tipus de conseqüència relacionada amb aquesta commoció. Però és que no és la primera vegada que li passa, i és que Alex Turcotte ja va haver d’operar-se d’apendicitis de manera prèvia al Rookie Camp de l’any passat, i a inicis de 2021 ja va sofrir una lesió que li va tenir fora del gel.
“Crec que té més proves pendents amb altres metges (…) Crec que ha passat per molt en el passat. També volem prendre’ns el nostre temps. Si el doctor diu que està llest, ho està. Però hem de ser una mica més pacients (…) Per descomptat que existeix [risc] quan tens tantes lesions o commocions cerebrals, com vulguis cridar-ho en tan poc temps” (…) “Sí, és una preocupació. I els metges ho saben. Tots sabem. Per això hem de fer-ho bé. I no hi ha pressa”. Són les paraules de Marco Strum, entrenador de Ontario Reign, una vegada anunciada l’absència de Turcotte, les quals són molt reveladores. En un tema que genera tanta incertesa i amb tantes conseqüències adverses, els Kings volen prendre’s el seu temps i no prendre riscos a posar al jugador sobre el gel abans d’hora.
Los Angeles és un equip que ha reunit un grup de talent jove ofensiu realment prometedor, liderat per Quinton Byfield i en el qual s’inclouen bons anotadors com Arthur Kaliyev, jugadors que van apuntant com Rasmus Kupari, Samuel Fagemo, i altres que venen per darrere com Kasper Simontaival, Martin Chromiak, Francesco Pinelli, Samuel Helenius, Jack Hughes -no, no és el mateix de dalt, tampoc són família-. Fer-se un buit en aquesta rotació no serà gens senzill per a Turcotte tant pel que hi ha, com pel que ve, i són absències que es produeixen en fases clau del desenvolupament del jugador.
És un jugador de 21 anys, per descomptat amb tota una carrera per davant i un món per aprendre, però ha entrat en una etapa que requerirà temps, força mental, i paciència, perquè puguem veure sobre el gel la millor versió d’Alex Turcotte.
Et pot interessar…
Cargando ...
