Connect with us

Prospectes

El que sabem de Scouting

L’anàlisi dels jugadors joves que opten a ser escollits al Draft és un món molt ampli. En els darrers anys, l’accés a aquesta informació s’ha democratitzat, i en podem saber més. Però, què en sabem més?

Anys enrere, per a l’aficionat draftnik, que és com es coneix habitualment les persones que s’interessen per tot allò relacionat amb el Draft -si bé és un concepte que es va iniciar amb la NFL-, era molt difícil accedir al contingut dels jugadors de formació. A mesura que l’accés a partits, a cert volum de dades, i a opinions de mitjans amb vinculació a observadors professionals, l’anàlisi s’ha tornat molt més global, i els aficionats arriben a aquest dia amb molta més informació que abans. Però el Draft sempre ens ofereix sorpreses, i eleccions que no ens esperem. Aleshores, què sabem sobre l’scouting? Evidentment aquest és un món molt ampli, però vull enfocar-me en tres aspectes que crec en els darrers anys han estat més presents a l’hora d’analitzar jugadors:

  • Videos All-Access
  • Analítica Predictiva
  • Llistes públiques

En els darrers anys, ha augmentat el nombre de vídeos all-access que ens posen una càmera dins de la war room, com es coneix habitualment a la sala on es prenen les decisions en relació al Draft, que ens permeten entendre una mica més processos. de decisió, el nombre de persones implicades en les decisions. Per descomptat, aquesta no deixa de ser una visió orientada per part de l’equip, però sí que és un bon primer punt de partida per veure que hi ha molt més darrere:

Serge Boisvert, observador internacional per als Montrèal Canadiens, comenta en aquest vídeo que veuen uns cinc partits per jugador al 100% per poder fer-se una idea del tipus de jugador que és, i el més difícil, han de projectar com serà aquest jugador a uns tres anys vista. En el cas de l’NHL, són pocs els casos de jugador que debuten a la competició el mateix any de ser escollits, generalment és un procés més llarg que pot portar mínim aquests anys, fins que completen el seu cicle en inferiors, passen un temps de condicionament a l’AHL fins que posen els patins sobre el gel NHL.

Les entrevistes personals són un altre punt important del procés de scouting en un entorn amb cada cop més presència de l’analítica predictiva. Brian Burke va explicar històries interessants durant un episodi amb Spittin’ Chiclets en el qual va comentar que l’entrevista que havia tingut amb Nail Yakupov havia estat una de les pitjors que havia tingut mai, entenent-se temps després que Nail es veia molt més amunt que al cinquè lloc que tenia Toronto, decisió potser no gaire encertada ja que Burke no li tremolava el pols per moure’s cap amunt si el jugador valia la pena. El rus va acabar sent escollit amb el número u al Draft del 2012, i Brian Burke va escollir Morgan Rielly, que al seu board hi havia el número u d’un any molt obert. Explica altres històries com la confiança en la paraula dels escoltes per escollir un jugador que no has pogut veure presencialment, contacte amb la gent local per conèixer més el jugador.

Brian Burke va optar per Morgan Rielly en el Draft de 2012

L’analítica predictiva: L’augment de l’anàlisi estadística per reduir aquesta incertesa que comentava Boisvert que afronten els scouts per predir molts anys vista, es treballa mitjançant l’analítica predictiva, i en aquestes coses, la comunitat ens ofereix bones eines. Un dels estadístics més coneguts és el NHLe (NHL Equivalency) que seria l’equivalència a nivell NHL dels punts que he fet en una determinada lliga de desenvolupament. Podem fer servir la calculadora de Dobber per fer-nos una idea, encara que està amb dades antigues. Hi ha múltiples més, des de l’NHLe de Byron Bader, l’NHLe de Patrick Bacon, l’NNHLe que va desenvolupar més tard CJ Turtoro, l’APPLE de Connor Jungle, que si entreu, veureu que també fa un repàs dels seus predecessors. En resum, eines per reduir el grau d’incertesa a l’hora d’escollir un jugador.

Les llistes públiques són un altre mesurador que disposem, però sempre hem d’anar amb molt de compte perquè compten amb diferents biaixos.

Per a un aficionat sense els mitjans que disposa un equip NHL, és molt difícil poder comptar amb el mateix volum d’anàlisi per a tots els jugadors ja sigui per temps, per mitjans econòmics, per la qual cosa sempre seran llistes que tinguin molt calibratge comparatiu d’altres llistes, visionats de jugadors en shift-by-shift, és a dir només moments en què el jugador està sobre el gel. Eines com inStat també ens permeten veure el vídeo del moment exacte que volem analitzar, cosa que redueix els temps, però també redueix aquest volum de partits necessari que comentava Boisvert.

Després tenim les llistes públiques de mitjans especialitzats, entre les quals trobem com a més populars:

  • NHL Central Scouting: Mitjà oficial de la NHL que publica els seus llistats en diferents punts de la temporada, dividits en quatre blocs, dos per a jugadors i dos per a porters a Europa i a Amèrica del Nord.
  • Bob McKenzie Rànquings: És la llista que es té com la més propera al que pot acabar passant el dia del Draft ja que McKenzie realitza la seva llista en base a consultes a observadors NHL que estan més propers al que es cou dins dels equips .
  • Craig’s List: La llista de Craig Button, director de escolta de la TSN. Si escau, Button va estar anys enrere formant part dels despatxos NHL amb resultats una mica dispars. A més, tendeix a donar més duna opinió molt diferenciada de les llistes públiques i lopinió popular.
  • Sam Cosentino Rankings: Són les més diferents, però habitualment amb moltes errades, fruit de conèixer molt poc el jugador en qüestió. Per exemple, aquest any ha errat dues vegades l’equip de Michkov, primer el CSKA quan era a SKA, i després el va mantenir a SKA quan era a Sotxi.

Aquests són tres punts que permeten tenir una visió més àmplia de tot l’entorn de l’scouting i de l’esdeveniment del Draft. Per descomptat n’hi ha molt més, i no hem d’oblidar que el que és bonic d’aquest esdeveniment és el que és impredictible, i que una posició no determina ni de bon tros el resultat final del jugador. Hi haurà posicions altes que no rendiran, hi haurà posicions baixes que faran una excel·lent carrera, hi haurà jugadors fora del radar que explotaran per a alegria de qui el descobreixi, joies que potser no acabin mai enlluernant, però tot el procés fa d’aquest món una cosa molt per descobrir que esperem, amb això, es faci una mica més accessible.

Et pot interessar…

Click to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in Prospectes