El pla es va ordir a Mont-real el 10 de juny de 1964. Les temperatures avisaven d’una incipient moderació, però romanien en eixe nivell malgrat voler elevar-se per damunt de les seues possibilitats amb l’arribada de l’estiu.
Ningú es va voler perdre el festí del draft de intraliga de la NHL, celebrat fins a 1975 per a contrarestar el desnivell que arrossegava la lliga des de l’època dels Original Six. Entre aquells presents, la ment darrere del robatori, el general manager dels Toronto Maple Leafs, George Imlach. La seua estratègia va desviar l’òrbita de la competició per sempre.
El draft de intraliga de l’NHL es va celebrar fins a 1975 per a contrarestar el desnivell que arrossegava la lliga des de l’època dels Original Six
Les jornades anteriors a la selecció es van desembolicar amb l’especulació habitual sobre quins jugadors quedarien sense protecció pels equips. En el cas dels locals Montreal Canadiens, mostraven obertament el seu descontentament amb el rendiment del meta Gump Worsley en el seu primer curs i estaven disposats a un canvi. Mentrestant, els Leafs donaven pistes que anaven a segellar als porters Johnny Bowers i el jove Gerry Cheevers. No obstant això, el pla es va començar a lliscar, perquè Toronto volia un suplent per a Bower i va posar els seus ulls en… Worsley.
Imlach activa l’engranatge
El draft va arribar i tot va semblar seguir el ritme que havien predit els experts. Els New York Rangers es van fer amb el davanter Jim Mikol des dels Boston Bruins per a obrir la veda. Aquest primer moviment va generar una disputa fraternal entre Murray i Muzz Patrick, gerents de Bruins i Rangers, respectivament. Fins a eixe moment, la promesa incomplida de Muzz de deixar passar a Mikal estava ja impresa en les primeres planes dels diaris de l’endemà. El fanal de Imlach va arribar amb la seua esperada primera elecció, quan es va decidir per l’extrem Dickie Moore des dels Canadiens.
‘Punch’ Imlach movia els fils des de dalt, davant el desconeixement de la resta. El director general dels Leafs va fer lloc a Moore en donar eixida al davanter Gerry Ehman i va calcular que seria triat pels Rangers. Una vegada completada eixa primera volta de rosca, utilitzaria els 20.000 dòlars de Ehman per a adquirir a Worsley. El moviment necessitava de l’eixida de Cheevers, però la ment de Imlach anava per davant. Sabia de l’interés dels Detroit Red Wings en un porter jove i va aventurar la seua elecció de George Gardner, de Boston, abans d’alliberar a Cheevers. Detroit va trencar la cadena i no va seleccionar a Gardner, però la sort, com en tot bon pla, va estar també del costat de Imlach.
L’efecte papallona
La segona ronda del draft va començar a unir les peces al cap del veterà general manager. Imlach va decidir obviar a Worsley i mantindre a Cheevers, perquè els Red Wings mossegaren el seu ham en el tercer lot de seleccions, just abans de l’últim pick de Toronto. De nou, va intuir l’elecció de Gardner per part de Detroit i el posterior alliberament d’un portera, que en el seu esquema no seria Roger Crozier, sinó un ex All-Star i guanyador de la Stanley Cup, Terry Sawchuk.
L’escenari del truc de màgia de Imlach va ser la tercera ronda. Sid Abel, gerent dels Red Wings, va assumir el risc que va endevinar ‘Punch’ i va triar a Gardner per a retirar a Sawchuk de la seua llista protegida. Abel no havia acabat de pronunciar la seua decisió quan un lluent Imlach va anunciar que els Leafs triaven al pròxim membre del Saló de la Fama. La sorpresa va córrer com la pólvora per la sala i els periodistes es van afanyar a modificar els seus titulars mentre escrivien bocabadats.
Aquesta és la història d’un ‘robatori’, de com els Toronto Maple Leafs van aconseguir que una llegenda vivent defensara els seus pals durant les següents tres campanyes. Les històries de l’esport ocorren en els terrenys de joc, però a vegades les grans ments s’imposen als físics més fornidos. Entre llums tènues, fum d’havans, escriptoris de caoba i amb els peus sobre moqueta, George Imlach va assegurar la meta del seu equip a curt termini i va incidir en la trajectòria d’un dels millors porters de la història de l’NHL. Amb fortuna o no, siga com siga, tres anys més tard Toronto va alçar al cel la Copa de 1967, la seua última fins al dia de hui.
Et pot interessar…
Cargando ...
