La naturalesa de l’ésser humà és complexa, però és innegable l’existència de certs comportaments inherents a la pràctica totalitat de tots nosaltres. Un dels trets més comuns és la tendència a idealitzar el passat.
Aquesta actitud ens sol desesperar quan estem travessant l’adolescència però, a mesura que anem afegint espelmes al pastís, no podem evitar acostar-nos cada vegada més a aquesta visió del món pròpia d’una persona que valora més el passat que l’actualitat.
Ara bé, no som aquí per obrir un debat que hauríem d’abordar des del punt de la neurociència, sinó per intentar treure’ns el ‘mono‘ d’hoquei gel a l’offseason. Així que hi anem.
¿Revolution is coming?
Després d’una de les temporades més intenses que recordem (enhorabona als Avs, btw), no crec que estigui equivocat en afirmar que la gran majoria d’aficionats estem esperançats a poder assistir al que podria ser el començament del final de l’anomenada dead-puck era.
Estem sent testimonis de la dead-puck era?
Encara és molt prematur per entendre si és una anomalia o un canvi de tendència, però és la primera vegada que ho veiem en gairebé 25 anys. La temporada següent ens ajudarà a entendre millor aquest fenomen.
Alhora, aquesta explosió ofensiva ha suposat el brou de cultiu perfecte per donar curs a una de les activitats favorites dels aficionats a qualsevol esport, fer comparacions i preparar rànquings. Fins i tot els habitants de la capital de l’inhòspit Nord d’Alberta no hi són immunes.
Cada vegada que algú esmenta Edmonton, hi ha dos temes de conversa inevitables, la indústria petrolífera i els Oilers dels anys 80. Fins i tot Sebastian Vettel recentment ha esmentat les tar sands durant el GP del Canadà.
Això sí, ho ha fet exclusivament per criticar la indústria petroliera canadenca, una cosa realment curiosa per a algú patrocinat per Saudi Aramco, dit sigui de pas.
Tornant al gel, si parem atenció a la campanya realitzada per Connor McDavid, les veus que intenten establir comparacions amb ‘The Great One‘ són cada vegada més difícils de fer callar. És cert que estem intentant comparar el ‘99′ amb algú encara a meitat de la seva carrera, però hi ha certs paràmetres que val la pena estudiar.
Connor McDavid està a l’alçada de Wayne Gretzky?
Pel que fa a això últim, és una pena que no disposem de dades per poder derivar estadístiques com el Corsi o Fenwick abans del 2005 (per no parlar d’altres estadístiques avançades), però estic segur que serem capaços de treure alguna cosa. Per això, recorrerem a mètriques més convencionals.
Visió personal
Abans de començar a tractar el tema una mica més en detall, posaré les cartes sobre la taula. Personalment, tinc les mateixes preferències que el meu estimat Tom Tango: el millor golejador ha estat Mike Bossy, el jugador ofensiu més talentós Mario Lemieux, i el més productiu Wayne Gretzky. El següent article és de lectura obligada per a tots aquells que pensem que encara que matemàticament no tingui gaire sentit,’66’ >’99’
McDavid vs Gretzky (Dades generals)
Com intentarem comparar la productivitat dels dos jugadors? És cert que estem intentant establir paral·lelismes entre dues èpoques completament diferents. En aquest mateix moment estic començant a sentir els puristes parlar de l’estil butterfly dels porters, la mida de les guardes, o l‘infame ‘Neutral zone trap’ desenvolupat pels Devils a mitjans dels anys 90.
Per intentar normalitzar els diferents factors que influeixen en el nombre total de punts aconseguits per tots dos jugadors, l’anàlisi que hem realitzat conté les següents assumpcions:
- S’han considerat els primers set anys de carrera professional dels dos jugadors.
- Percentatge de gols, assistències i punts de cada jugador pel que fa al conjunt de l’equip. D’aquesta manera intentarem normalitzar la producció individual respecte dels companys.
Un altre factor especialment rellevant és el relatiu a la quantitat de partits jugats per temporada per cadascun dels contendents. Per tenir en compte aquest fet, els valors de gols, assistències i punts de cada equip i jugador s’han prorratejat per partit disputat. L’ideal hauria estat normalitzar utilitzant altres paràmetres com el TOI (Time on Ice), però la manca de dades a l’època ‘vuitentera’ ens ho impedeixen.
Cal reconèixer l’existència de cert biaix, però per a una comparativa no gaire detallada (per ser llegida amb un mojito a la mà a la vora del mar), pot ser més que vàlida.
La freda dada
A les tres últimes columnes de les següents taules (‘G_PCT’, ‘A_PCT’ i ‘P_PCT’), es troben recollits respectivament els percentatges de gols, assistències i punts de cada jugat respecte al total de l’equip.
Aquests valors s’han derivat amb les dades corresponents a jugador i equip, recollides a les columnes anteriors, seguint les assumpcions exposades anteriorment.
La mirada crítica
Agafem les ulleres i comencem a mirar amb una mica més d’afecte la freda dada recollida a les taules. Si ens fixem únicament en la darrera columna (percentatge de punts de cada jugador respecte al total de l’equip), podem comprovar els fets següents:
- El percentatge més gran dels dos jugadors el va obtenir McDavid el 2020-21 amb un 21.08%. En altres paraules, un de cada 5 punts dels Oilers aquella temporada va passar per l’estic de Connor. Tot i així, només es van disputar 56 partits a causa del COVID, corrent el risc que els valors puguin estar lleugerament inflats.
- L’última temporada de McDavid, on la percepció del rendiment s’ha disparat, és la segona amb percentatge més baix de la seva carrera (16,31%). Això pot semblar contradictori a primera vista, però el més probable és que la millora del rendiment global de l’equip hagi minvat el pes específic. Ho analitzarem en un altre article, s’ho mereix.
- Al fil del punt anterior, no hem d’oblidar que Gretzky va aconseguir aquestes xifres en un equip guanyador de múltiples Stanley Cups, amb diversos Hall of Famers a les seves files. Generalment, en afegir talent la producció individual es dilueix i, sorprenentment, ‘The Great One’ va continuar mantenint el seu pes específic a l’equip.
- Finalment, Gretzky presenta un percentatge més estable al llarg dels anys, amb menys desviacions respecte a un valor mitjà proper al 18,7%. En el cas de McDavid, aquesta mitjana s’ajusta al voltant del 18%.
Gretzky presenta un percentatge mitjà més elevat que McDavid, però aquest darrer posseeix els dos valors més alts
Gràfiques
Per interpretar de manera més visual les taules anteriors, passem a graficar les dades recollides. Comencem amb la relativa al percentatge de gols:
Gols
Es confirma una cosa que podíem preveure tenint en compte l’estil de joc de McDavid. Si descomptem la darrera temporada de tots dos, el pes específic de Gretzky en el total dels gols anotats pels Oilers és lleugerament superior al de McDavid.
És cert que el darrer punt corresponent a The Great One és clarament inferior a la resta, però si analitzem les gràfiques posteriors es comprova que es tracta molt possiblement del canvi en el seu estil de joc.
En aquesta temporada, Gretzky (52 gols) ‘només’ va ser el tercer màxim golejador de l’equip, darrere de Jari Kurri (62) i Glenn Anderson (54). A partir d’aquell any, Gretzky passa a ser el jugador més centrat a ser un generador de joc que finalitzador que la majoria recordem. Aquest efecte hauríem de ser capaços d’apreciar-lo en el percentatge d’assistències.
Fem una ullada a les susdites.
Assistències
Aquí és clar el que comentàvem anteriorment, la caiguda en la producció golejadora del ‘99‘ ve acompanyada per un increment significatiu del percentatge total d’assistències.
L’efecte contrari s’aprecia al revolt de McDavid, arribant al valor més baix de la seva carrera. Tot i així, val la pena tornar a recordar la imatge que ha transmès el ’97’ aquest any, on ha baixat la seva aportació individual, però ha brillat amb més força.
Potser ha generat un volum inferior al d’altres temporades, però amb aportacions de més qualitat, cosa que no és fàcilment quantificable estadísticament.
Finalment, passem a la gràfica relativa al percentatge de punts.
Punts
En aquesta gràfica apreciem visualment les conclusions que comentàvem de l’anàlisi de la darrera columna de les nostres taules.
Pel que fa a Gretzky, el fet més rellevant no és que sigui capaç de mantenir la seva producció relativament estable al llarg dels primers anys de carrera professional, sinó que ho fa fins i tot canviant el seu estil de joc. Dit d’una altra manera, és capaç de modificar la seva ràtio de gols/assistències (com hem vist anteriorment) a favor d’aquestes darreres sense penalitzar la producció total (punts).
McDavid, per la seva banda, presenta més dispersió en la seva producció, tant considerant els punts totals, o gols i assistències per separat.
És possible que una explicació a aquest comportament radiqui en la multitud de canvis al roster que Ken Holland ha realitzat en els últims temps, cosa que hagi implicat una constant adaptació del seu joc al dels seus companys. Ara que els Oilers semblen encaminats a lluitar per tocar silverware, esperem que aconsegueixin certa estabilitat i descobrim el McDavid ‘real’.
Finalment, m’acomiado desitjant que estigueu passant la millor de les offseasons possible i que no desespereu, ja no queda res per tornar al rink. Ens seguim llegint.
Et pot interessar…
Cargando ...
