El 1994, els Mighty Ducks d’Anaheim estaven guanyant molta popularitat degut a la seva recent incorporació a l’NHL i per la pel·lícula de Disney, els seus propietaris, ‘The Mighty Ducks’.
I en aquest context, en aquell draft de ja fa més de tres dècades, van incorporar el rus Oleg Tverdovsky, qui acabaria fent història en la millor competició d’hoquei gel del planeta.
El defensor rus havia signat una temporada força acceptable amb el Krylia Sovetov de la Superlliga de Rússia aconseguint 14 punts en 46 partits. Tot i ser un prospecte molt interessant, el mític Ed Jovanovski va ser triat com a número 1 del draft pels Florida Panthers mentre que Tverdovsky va ser triat en segon lloc amb l’equip d’Anaheim. Al principi, i degut al retard a l’inici de la temporada 94-95, es va incorporar als Brandon Wheat Kings de la WHL on va participar en 7 partits. Quan es va reiniciar la competició se’n va anar fins als 36 partits amb els d’Anaheim aconseguint 12 punts, sent el jugador més jove a debutar amb el quadre angelí. Uns registres que el van catapultar com una de les grans figures de la franquícia.
El rus Oleg Tverdovsky va ser segon del draft del 1994 després del canadenc Ed Jovanovski
En la segona temporada a l’NHL els seus registres van ser millors. Amb els Ducks va disputar 51 partits en què va aconseguir 22 punts. Aquestes dades van provocar que els Winnipeg Jets s’hi fixessin. Tverdovsky va ser traspassat als Winnipeg Jets el 7 de febrer de 1996 juntament amb Chad Kilger i una selecció de tercera ronda del draft de 1996 a canvi de Teemu Selänne, Marc Chouinard i una selecció de quarta ronda del draft de 1996. Durant aquesta segona part de la temporada va disputar 31 partits amb els Jets i va aconseguir 8 punts.
Amb la mudança dels Winnipeg Jets a Arizona es va acabar l’estada de Tverdovsky a terra canadenca. Els Jets van passar a ser els Phoneix Coyotes i el rus va tornar a deixar uns bons registres que li van permetre aconseguir el favor de la grada. Al primer curs va aconseguir 55 punts en 82 partits i va participar en el partit de l’All Star, a la temporada 97-98 se’n va anar fins als 19 punts en 46 partits ia la 98-99 va signar 25 punts en 82 partits. Tres temporades en què el defensor va deixar empremta i que li va obrir les portes del seu anterior equip, els Ducks va canviar de Travis Green i un pick de primera ronda del draft del 1999, que acabaria sent Scott Kelman.
Tornada a Anaheim
Els tres anys següents va defensar els colors de l’equip d’Anaheim i va tornar a registrar uns acceptables números. A la 99-00 va fer 51 punts i va participar en 82 partits, l’any següent també se’n va anar fins als 82 partits i va aconseguir 53 punts mentre que a la 01-02 va disputar 73 partits i va aconseguir 32 punts. Uns registres que li van permetre ser convocat amb la selecció de Rússia per als Jocs Olímpics del 2002, en què la selecció russa va aconseguir la medalla de bronze. A la temporada 02-03 va ser traspassat als New Jersey Devils en un trade que va acabar amb Petr Sykora als Ducks. Tot i que la seva temporada a Nova Jersey va ser força discreta (amb prou feines 13 punts en els 50 partits en què va participar) es va proclamar campió de l’Stanley Cup.
L’èxit amb els Devils va xocar amb la seva discreta temporada i l’estiu del 2003 va tornar a la seva Rússia natal per enrolar-se a les files de l’Avangard Omsk. En el seu primer any va disputar 57 partits i va aconseguir 33 punts mentre que al segon curs va participar en 48 partits i va aconseguir 20 punts. En aquest període es va proclamar campió de la Superlliga de Rússia i va ser elegit MVP de la competició el 2004. Aquest bon paper el va tornar a obrir les portes de la NHL la temporada 05-06 quan es va incorporar als Carolina Hurricanes. Amb els Canes va disputar 72 partits i va aconseguir 23 punts que van ajudar l’equip a aconseguir l’Stanley Cup.
La temporada 06-07 va fitxar per Los Angeles Kings amb els que va jugar 26 partits i va aconseguir 4 punts, unes xifres una mica discretes, per la qual cosa també jugaria amb els Manchester Monarchs de l’AHL, aconseguint 13 punts en 14 partits. Sense lloc als Kings, Tverdovsky va tornar a Rússia per aconseguir 17 punts amb el Salavat Yulaev Ufa en 43 partits a la 07-08, l’última temporada de la Superlliga de Rússia en què el Salavat es va proclamar campió. Fins a la temporada 11-12 va estar defensant els colors de l’equip d’Ufa a la ja denominada KHL (Kontinental Hoquei League) i fins i tot va tenir un paper clau a la campanya 10-11, quan el Salavat va aconseguir el títol de campió de la Copa Gagarín (l’equivalent rus a l’Stanley Cup).
Durant la temporada 11-12 va disputar partits amb el Salavat, encara que a meitat de curs va ser traspassat a Metallurg Magnitogorsk amb els que va aconseguir 11 punts en 24 partits. A la temporada 12-13 va disputar 25 partits amb el quadre de Magnitogorsk aconseguint 5 punts Va ser el seu últim curs en actiu ja que en finalitzar la temporada va anunciar la seva retirada i es va mudar a Miami amb la seva dona i els seus cinc fills, tancant així la vida activa d’un dels números 2 del draft de l’NHL que millor palmarès han tingut al llarg dels anys..
Et pot interessar…
.
Cargando ...
