Els fans a l’hoquei gel tenen un costat sentimental cap al passat molt agut, sempre buscant referències amb què comparar els temps actuals, siguin equips o jugadors i fins i tot l’estat general del joc.
Però totes les comparatives acaben en un mateix lloc o període de temps: al mític Old Time Hockey. Però quants anys o dècades comprèn aquesta expressió? És difícil de dir, en girar la vista enrere uns quatre o cinc lustres normalment ja fa la sensació de canvi de cicle en el joc, d’aquesta manera als anys 80 l’Old Time Hockey s’establia a l’imaginari col·lectiu a la dècada dels 60 mentre que actualment es veu des del 1995 cap avall.
L’imaginari col·lectiu situa l’Old Time Hockey dues o tres dècades enrere en el temps des del qual es viu
És de rebut no imaginar-se/confondre l’Old Time Hockey en un ‘tot igual’ quant a aspectes del joc atès que amb un període de temps tan longeu l’hoquei ha evolucionat de forma constant. Tot i així, l’espai de temps esmentat té un patró en comú, la duresa i/o violència en què s’exercia el joc a diferència d’avui dia.
Més duresa, violència, anotació,…
Amb mirar una mica les hemeroteques dels dècades passades (segle XX) un ja es pot adonar amb ‘les ganes’ en què es jugava a l’hoquei gel, les baralles (moltes) i tanganes eren habituals durant els partits de l’NHL, però l’Old Time Hockey (o hoquei d’antany en català) no només es nodreix de la violència de l’època al gel, també formen part d’aquest imaginari col·lectiu les grans estrelles clàssiques, equips mítics, pavellons llegendaris ja enderrocats, anotacions altíssimes, porters (no tots) sense tanta habilitat com avui dia, porters a cara descoberta, dentadures delmades, cicatrius, celebracions espectaculars, baralles amb els dos equips al complet al gel, molts enforcers a les plantilles, franquícies desaparegudes,…un llarg etcètera de situacions que ajuden a entendre millor què significa l’expressió Old Time Hockey.
No hi ha dubte que moltes vegades es llença de sentimentalisme en referir-se a això, sobretot entre els més puristes, perquè no tot l’abans enumerat feia millor l’hoquei gel, però si diferent, juntament amb aquest toc clàssic que raspa la memòria (moltes vegades viciada deixant de banda els aspectes negatius) per reconfortar l’aficionat.
Els més joves fans a l’NHL i l’hoquei gel en general, àvids i desitjosos d’informació relacionada amb la seva passió, acaben arribant sempre al ‘passat’ i és allà on l’Old Time Hockey torna de nou al cap de la gent per convertir-se en una expressió mítica i llegendària més enllà de si tot el que representa de veritat és millor que l’actual. Una frase de fortuna que sens dubte perdurarà fins a la fi dels temps i que la pel·lícula Slapshot va recrear amb molta fidelitat vist a través d’una mirada del segle XXI.
Et pot interessar…
Cargando ...
