Octavio Sequera, veneçolà de naixement i estatunidenc d’adopció, és un experimentat periodista especialitzat en diversos esports i lligues, des de la NHL, la MLB, la NBA, la NFL i el futbol, amb un gran nombre d’esdeveniments esportius coberts des de la seva faceta professional. Actualment és l’editor en cap de la versió en castellà de la web de la NHL (NHL.com/es), sent una de les persones de parla hispana més ben informades de la NHL. També és pare d’un prometedor jugador d’hoquei infantil, coneixent de primera mà una altra vessant d’aquest meravellós esport.
Pregunta: Segurament a moltes persones els pot sorprendre, que sent veneçolà de naixement estiguis immers de ple en el món de l’hoquei gel. La teva afició per l’hoquei i la NHL, on va començar?
Resposta: Moltes gràcies per l’oportunitat. Per a mi tot va començar el 1989, quan a l’edat de cinc anys, veia els noticiaris esportius amb el meu avi i es va donar la notícia de l’arribada de Wayne Gretzky a Los Angeles Kings, i em va cridar l’atenció quan vaig veure Gretzky plorant a la conferència de premsa, la qual cosa per a mi va ser difícil d’entendre perquè jo somiava amb viure a Los Angeles (Rialles).
Em vaig assabentar de qui era Gretzky i vaig començar a esbrinar més. És clar estant a Veneçuela, era molt poc el que els noticiaris locals parlaven dels esports estrangers, però gràcies a la televisió per cable, vaig poder començar a veure vídeos d’hoquei gel i allí va ser quan es va despertar el dubte de poder practicar-lo algun dia.
En el meu equip de beisbol, hi havia un nen que patinava súper bé sobre rodes i això va motivar-me a demanar-li a la meva mare un parell de patins. A partir d’allí, vaig començar a veure els partits i com sempre m’havia agradat ser diferent, em vaig fixar en un “gegant” que tenien els Pittsburgh Penguins, anomenat Mario Lemieux, a qui vaig veure guanyar la Stanley Cup en 1991 i 1992.
A causa dels meus constants viatges a la ciutat de Nova York i com a fidel seguidor de tots els equips d’aquesta ciutat, vaig adoptar als Rangers com a propis i als 10 anys, vaig veure en viu al Madison Square Garden, el setè joc de la Final de la Conferència Est, quan els Rangers van eliminar als New Jersey Devils. Una experiència surrealista!
A partir d’allí, hoquei gel es va convertir en l’esport dels meus amors. Com molts nens d’Amèrica Llatina, l’impacte de la famosa trilogia dels “Mighty Ducks”, va augmentar el meu seguiment per aquest joc i de fet, col·locava talc sobre el terra de la meva habitació i em lliscava sobre els meus mitjons, com si fos una pista de gel.
P: Ja en territori estatunidenc, més concretament a Miami, series la veu dels partits dels Panthers en castellà. Què va suposar per a tu aquesta experiència?
R: Sona a clixé, però va ser un somni fet realitat. Imagina’t, poder veure en viu dins el vestidor a Jaromir Jagr, el mateix que veia a la televisió guanyant copes i anotant gols amb els Penguins, quan tenia set o vuit anys d’edat. El que més em va agradar de l’experiència, va ser la serietat i el respecte amb què els Florida Panthers ens van tractar, tant a Arley Londoño, el narrador dels partits i qui havia treballat amb ells durant el 1996, com a mi, en el càrrec de conductor i comentarista dels partits, així com els segments d’hoquei sobre els Florida Panthers, en ESPN Miami 1210am.
Vam començar el 2014 i al principi havien de ser només tres partits. Després, vam rebre una trucada, doncs a causa del suport massiu que vam obtenir, ens van estendre la quantitat de partits i després vam fer les temporades 2015-16 i la 2016-17, viatjant amb els Panthers a la ciutat de Nova York, per a la sèrie davant els Islanders, en la qual vam ser eliminats en sis jocs. Una llàstima, perquè en aquest 2016, Florida va imposar una marca de 47 victòries i 103 punts, en la història de la franquícia.
P: Més tard, t’arribaria la possibilitat d’entrar a formar part de la redacció de la versió en castellà de la web oficial de la NHL. Vas tenir coneixement de la creació d’aquesta versió de la web de la lliga molt abans de la seva estrena o va ser una agradable sorpresa?
R: Va ser totalment inesperat. Un dia com qualsevol altre, ja vivint a Cleveland, Ohio, on treballava com a comentarista de la NFL amb els Cleveland Browns, m’arriba un correu electrònic de Matt Cubeta, cap editorial de la NHL Internacional i em diu que sabia de mi, per la meva experiència amb els Florida Panthers. Em va demanar algunes mostres de la meva feina, perquè em va avançar que la pàgina de la lliga estava traduïda a vuit idiomes i per això, volien fer el salt a espanyol.
Jo amb tota la il·lusió del món, li vaig enviar alguns articles que tenia a mà, escrits per ESPN Esports Miami, a més d’altres publicacions. Gràcies a Déu, em va arribar aquest segon correu esperat, en què m’havien seleccionat per ser un dels tres escriptors de la nova pàgina oficial de la NHL en espanyol. Era setembre de 2019, però per a mi, segueix sent ahir.
P: Ràpidament ascendiries a la posició actual d’editor en cap de la web NHL.com/es, que va significar per a tu aquesta oportunitat de liderar aquest gran projecte?
R: Per diferents circumstàncies, es va obrir la possibilitat de poder ser promogut al càrrec d’editor i mai vaig dubtar d’assumir-ho. De nou, gràcies a Déu, vaig poder començar a compartir idees, desenvolupar temes, treballar directament amb els col·laboradors dels altres idiomes i d’aquesta forma, poder comptar amb un estel·lar equip d’escriptors com Albert Pérez, Israel Germán i Ricardo Montes de Oca, els que han estat el motor de tot el contingut que fem a NHL.com/es.
Més enllà de tenir la responsabilitat editorial, si et sóc honest, el meu major compromís és fer del nostre contingut una peça comprensible, atractiva i digerible per a l’audiència. Particularment quan veiem el creixement increïble de l’hoquei sobre gel a la comunitat hispana, en països com Mèxic, Xile, Colòmbia, Argentina i recentment Veneçuela, tots ells amb participacions en campionats internacionals.
Si alguna cosa m’ha ensenyat aquest treball, és que el fals mite de que “l’hoquei és només per americans”, és completament FALS. La NHL, és una de les lligues més internacionals del món i per posar només un exemple et col·loco aquest equip sobre la pista: Auston Matthews, mare mexicana, per tant ciutadà mexicà, a l’igual que Max Pacioretty i com a tercer atacant, un rus com l’Alex Ovechkin. Com a defensa Victor Hedman de Suècia i Roman Josi de Suïssa i per acabar a la porteria, Tuuka Rask de Finlàndia. Sis jugadors, cinc països diferents.
“Si alguna cosa m’ha ensenyat aquest treball, és que es fals el mite de que l’hoquei és només per americans”
P: Amb la implementació del castellà entre els idiomes del web de la NHL, semblava quedar clar el gir de la lliga en favor del mercat hispanoparlant després de dècades sense parar-hi massa atenció. Creus que la NHL està apostant fort pel mercat llatí dels EUA i de la resta del globus?
R: Moltíssim. Especialment en els programes juvenils. De fet, en anglès hi ha una sèrie anomenada “Color of Hockey”, les columnes, creades per William Douglas, serveixen per destacar el desenvolupament de prospectes universitaris, molts d’ells d’ascendència hispana. De la mateixa manera, nosaltres, durant la temporada 2020-21, a través de Ricardo Montes de Oca, vam desenvolupar una secció de preguntes i respostes, en què vam donar a conèixer múltiples històries de l’hoquei gel en les nacions llatinoamericanes que, gràcies al suport dels Florida Panthers, han pogut dur a terme un esdeveniment tan important com és la LATAM Cup.
Addicionalment, vam ser capaços de fer cobertures dels playoffs tant a Sunrise, ciutat sèu dels Florida Panthers, com a Tampa Bay, on ens vam adonar d’una gran afició hispana que dóna suport a aquests equips. De fet, a Tampa Bay, vaig poder conèixer a un equip d’hoquei infantil colombià, que porta per nom “Lightning de Colòmbia” i en el cinquè joc de la sèrie davant els New York Islanders, estaven animant a l’equip de Tampa, vestint les samarretes de Colòmbia.
Hi ha molts “herois anònims”, que estan desenvolupant projectes d’hoquei gel dins la comunitat hispana i creu-me, que nosaltres sempre buscarem donar-li una veu, a cada un d’ells.
P: De la teva experiència a Miami fins a la posició actual d’editor en cap, s’aprecia una quantitat més gran d’aficionats a la NHL provinents de la comunitat hispanoparlant?
R: Bastant i té a veure amb la difusió de l’esport. En aquest sentit, les xarxes socials han estat una benedicció. S’aconsegueixen grups per debatre i compartir contingut d’hoquei en castellà. També s’ha aconseguit establir una comunitat de diversos podcasts i portals com aquest mateix, per seguir fent créixer aquest joc.
P: En relació als jugadors, des de NHL.com/es intenteu promocionar les vessants més llatines d’estrelles com podrien ser Auston Matthews i Max Pacioretty. Creus que es va perdre una oportunitat d’or amb Scott Gómez fa dues dècades després de ser elegit rookie de l’any a la NHL?
R: De veritat … Si! I és molt lamentable perquè Scott és un gran tipus. Treballa al costat del seu pare, en promoure cada vegada més l’esport de l’hoquei gel i és el primer que vol veure més talent hispà a la NHL. Fa un any vaig parlar amb ell i entre les idees que té per fer créixer el joc, és la de poder comptar amb més transmissions de partits en espanyol, per atrapar a la comunitat, sense descuidar per descomptat, l’accés a les pistes i la facilitació d’indumentària, cosa que ho ve fent molt bé.
P: Deixant una mica de banda el tema llatí i obrint més el ventall. A l’hora de visualitzar la temporada 2021/22, què creus que serà el més destacat?
R: Els “Sis Originals”. La setmana passada estava a Chicago, quan es va donar la notícia del traspàs de Marc-Andre Fleury als Blackhawks. I ull, no s’han quedat tranquils, volen lluitar per tot durant la temporada que ve, compten amb una defensa d’elit, dos atacants que van directe a la Sala de la Fama, així com el seu nou porter, Fleury.
Potser Detroit, sigui el que més allunyat es trobi de la postemporada, perquè segueixen en reconstrucció. Però per exemple Montreal ve de jugar la seva primera final en 28 anys, Toronto ha trobat un porter com és Petr Mrazek que pot fer la diferència, Boston va retenir a Taylor Hall, MVP de la 2017-18 i els New York Rangers, van reforçar la seva ja talentosa plantilla , amb l’arribada de Barclay Goodrow, bicampió amb el Tampa Bay Lightning.
P: Encara que tractis la informació de manera general, algun equip deu tenir un lloc especial en el teu cor. Quin conjunt o conjunts segueixes amb un major interès?
R: Ha estat un carrusel d’emocions. Et diria que els New York Rangers, per la meva infantesa, però després de treballar amb els Florida Panthers, em vaig enamorar de l’organització, a més que m’encanta veure com han passat de ser un equip participant, a aspirant. Si li preguntes a la meva dona, et diria que el meu equip són els Detroit Red Wings, perquè cada vegada que veig documentals d’ells, com “Russian Five” i “The Joe”, hem salten algunes llàgrimes. El que passa és que sóc un amant de la història i la dels Red Wings és fascinant.
“Després de treballar amb els Florida Panthers, em vaig enamorar de l’organització”
P: I pel que fa a jugadors, quins són els teus favorits?
R: Porters: Martin Brodeur, Patrick Roy. Ja retirats. Dels actuals, Andrei Vasilevskiy, Jordan Binnington, Semyon Varlamov, estan al meu top 3. Si he d’escollir jugadors de posició, me n’aniria amb aquells que no s’acovardeixen i els primers que em vénen a la ment són Nikita Kucherov i Bo Horvat.
P: Apartant-nos del teu aspecte més professional, ets pare d’un noi que practica l’hoquei gel, explica’ns que significa tenir un fill en el món de l’hoquei?
R: És una benedicció. David va començar jugar a l’hoquei gel com a part d’una iniciativa dels Florida Panthers, recolzada per la NHL, que es deia “Try Hockey for Free”, una mena de “Intenta Jugar a l’Hoquei sense cap cost”. D’aquesta forma, li van regalar els seus primers patins, cascos, genolleres, tot. Quan ens vam mudar a Nova York, va seguir jugant i a l’arribar a Ohio, va fer la transició a porter, inspirat per vídeos de Ken Dryden, Dominik Hasek i Patrick Roy.
En la seva primera temporada com a porter, va guanyar el campionat de la seva lliga i a partir d’allà, s’ha desenvolupat molt bé, gràcies a Déu. Ha participat en tornejos a Niagara Falls, campaments amb els New Jersey Devils, Pittsburgh Penguins i Chicago Blackhawks, on va guanyar la “Blackhawks Cup”, el torneig per finalitzar el campament.
Té 11 anys, però la seva ànima és la d’una persona de 30. Li agrada estudiar la història del l’esport i sempre està treballant per millorar.
P: El tenir un pare aficionat a l’hoquei gel va ser el motiu pel qual es va apropar a aquest esport o per contra la seva afició li va venir per altres costats?
R: Si, però part i part. Perquè de fet, mai el vaig obligar a jugar-lo. El que passa és que una vegada que es va posar els patins, es va enamorar de l’hoquei, del gel i l’adrenalina. Aquest amor va créixer molt més, quan es va col·locar la indumentària de porter.
P: A part del teu fill, hi ha més jugadors llatins o encara és un esport poc practicat per la comunitat hispanoparlant?
R: Per descomptat. Quan vivíem a Miami, havien nens amb cognoms com Rodríguez, Hernández, Tovar i Martínez, dins del nostre equip, els Miami Toros. El mateix ens va passar a Nova York i a Ohio, comptem amb una nena nascuda i criada a Argentina, el seu pare va ser transferit des de Buenos Aires a Cleveland i era bonic, escoltar el castellà dins d’una pista de gel.
De fet, al campament que vam fer la setmana passada a Chicago, vam conèixer a una família que va viatjar des de Mèxic per participar en l’activitat i vam poder fer un bon contacte, el nen, de nom Pascal, té molt potencial.
P: Per acabar, alguna novetat que ens puguis explicar sobre NHL.com/es?
R: Molt contingut històric i personalitzat. Actualment estem desenvolupant una sèrie anomenada “Els Millors Del Segle 21”, en la que us recomanem a les figures més grans en cada posició; davanters, defenses i porters. Aviat estrenarem una altra sèrie anomenada “32 en 32” en què anem desglossant els 32 equips de cara a la temporada 2021-22 i seguim en la construcció d’un podcast oficial en castellà, esperant poder materialitzar aquest objectiu.
Moltes gràcies Octavio pel temps dedicat a NHLmania, et desitgem grans èxits !!!
Cargando ...
