Créixer mai no ha estat fàcil en general. Tampoc no ho és complir les expectatives que posa la societat sobre un mateix o complir les metes que un es posa d’adolescent a la vida adulta. Valorar nois de 17 anys sobre el seu físic i la forma de jugar a l’hoquei gel per col·locar-los en una llista i sobre aquesta elecció demanar-los que compleixin aquestes expectatives que s’hi han posat, tampoc no ha de ser fàcil.
Com tot a la vida hi ha gent que compleix aquestes expectatives i els afalacs són multitudinaris per haver-ho complert mentre que altres, encara sense sucumbir o ser nefastos, no aconsegueixen complir aquestes idees preconcebudes moltes vegades de periodistes i informadors que intenten viure els seus somnis trencats de jove a mans d’aquells xavals.
A Nathan Mackinnon li va costar els primers anys, però ara mateix és un dels millors jugadors de l’NHL actualment
Connor McDavid i Auston Matthews són dues persones que han sabut viure sota aquestes altes expectatives. I siguem una mica sincers, des que ells van entrar a l’NHL és molt fàcil intentar comparar les seves actuacions magnifiques amb les primeres eleccions del draft.
Potser per aquesta raó, l‘Alexis Lafrenière i Kappo Kakko a Nova York no estan complint totes aquestes expectatives que un dia es van posar a les espatlles.
Situació dels Rangers
En els darrers 10 anys, els New York Rangers han aparegut sis vegades als playoffs inclòs la seva aparició a la Final de la Stanley Cup del 2014, perdent davant Los Angeles Kings. Però en els darrers cinc anys, la seva última aparició va ser el 2017 on van caure contra els Ottawa Senators a les semifinals de conferència.
| Any | Récord | Resultat |
| 2021 | 27-23-6 | No entran als playoffs |
| 2020 | 37-28-5 | No entran als playoffs |
| 2019 | 32-36-14 | No entran als playoffs |
| 2018 | 34-39-9 | No entran als playoffs |
| 2017 | 48-28-6 | Van perdre a les Semifinals de Conferència. |
Des de llavors han estat quatre anys de no trepitjar els playoffs, tot i no fer cap temporada horrífica. En ser un dels Originals Six mai no s’ha parlat de “tanqueig” per la seva banda, però gràcies a la loteria del Draft en aquests quatre anys han aconseguit molt bones posicions.
- Alexis Lafrenière, primera elecció del draft el 2020.
- Kaapo Kakoo, segona elecció del draft del 2019.
Encara és aviat per eliminar del mapa als dos jugadors i pensar que no poden arribar a ser grans figures al seu equip, però és veritat que després d’un parell de temporades les expectatives amb tots dos no són les millors. De dos jugadors que ho van fer tan bé abans d’arribar a l’NHL, se n’esperava molt més.
El cas Lafrenière
Fins ara, Lafrenière ha competit en 80 partits de la temporada regular de l’NHL. En aquell temps ha anotat 17 gols i 27 punts. A banda de Jack Hughes, no hi ha cap primera selecció del Draft en els darrers 15 anys que hagi sortit per la porta amb uns números tan poc ofensius.
És cert que els més de 13 minuts per joc de Lafrenière no el llançaran a les llistes dels líders ofensius de la lliga. I òbviament, no ser a la primera unitat PP tampoc ajudarà. Tot i això, encara que les oportunitats que se li donen no són les millors cal partir de la base que hi ha molts aspectes del seu joc que necessiten més preparació.
Errors de Lafrenière
Una de les primeres parts del joc que el jugador canadenc necessita millorar és respecte a la zona defensiva. Ha de millorar la protecció del puck així com el seu backchecking, llegir correctament quan hi ha una jugada ràpida o ser conscient de la seva col·locació al gel.
Quan no té el puck i la jugada no està centrada en ell, no sembla jugar al mateix ritme que tots els altres al gel. Particularment al final dels shifts i al final dels partits. Sol perdre la postura, anant una mica més encorbat i a més el seu patinatge podria millorar en aquests moments.
Si veiem aquest clip, Lafrenière sembla que està vagant pel gel en comptes de barallar-se pel puck que porta el jugador d’Edmonton.
Probablement encara sigui massa aviat per preocupar-se per Lafrenière com a prospecte, però és hora que l’equip canviï les coses. El joc de Lafreniere a Juniors era més de qualitat que de quantitat: disparar amb eficàcia, no només a granel.
El joc de Lafreniere a Juniors era més de qualitat que de quantitat
Els números suggereixen que pot anotar ja que té una mitjana de 5,37 trets per cada partit. Simplement no està disparant, i Julien Gauthier i Filip Chytil no són els jugadors que poden canviar això.
Per què no està disparant? Possiblement siguin factors més relacionats amb allò psicològic que una altra cosa però potser un viatge a l’AHL podria ajudar a la seva confiança que clarament després dels números que porta aquesta temporada no és la millor.
Kaako tampoc no està complint el que se’n va dir
El que va convertir Kakko en un dels millors prospectes finlandesos en la història del draft de la NHL va ser la seva habilitat per jugar hàbilment i amb assertivitat i agressivitat, aspectes que poques vegades es veu en un adolescent que juga contra homes. Era fort i robust, atacant la jugada amb i sense el disc.
En arribar als Rangers la seva creativitat va ser eliminada del seu joc. L’agressió que una vegada va ser allà, ja no hi era. Sovint va ser degradat o li van reduir els minuts perquè intentava jugar a l’hoquei amb un estil modern i de possessió del disc, portant el puck sobre la línia blava ofensiva per establir una oportunitat. Si et retallen els minuts, generalment acabes fent allò que et demana l’entrenador, que en aquest cas va ser atrofiar el creixement d’un jugador jove i prometedor.
Un altre factor que sembla haver influït en el poc inspirador començament de la carrera de Kakko és la manca d’un paper constant a l’alineació. Específicament en les primeres dues temporades, sota la direcció de David Quinn, Kakko ha jugat amb gairebé tots a la plantilla dels Rangers.
Igual que amb Lafrenière potser un temps a l’AHL sota les ordres d’un altre entrenador, també vinguin bé a aquest jugador.
El futur dirà
Encara són dos jugadors joves i seria un error acabar amb les seves carreres per un començament en què no han complert les excelses expectatives posada sobre ells. Les comparacions sempre són odioses, però són inevitables i encara més en l’àmbit esportiu, tot i així, tots dos jugadors poden corregir els seus errors i ser aquestes peces vitals per les quals els Rangers van apostar.
Mentrestant està bé recordar que no sempre s’ès el millor; però és que tampoc no cal ser-ho. Val saber funcionar amb la resta de l’equip.
Et pot interessar…
Cargando ...
