Jarome Arthur-Leigh Adekunle Tig Junior Elvis Iginla, o simplement Jarome Iginla, nascut a Edmonton, Alberta, l’1 de Juliol de 1977 de pare nigerià i mare canadenca. Iginla en l’idioma ioruba (de Nigèria) vol dir arbre gran. 1554 partits a la NHL i 1300 punts, 625 gols i 675 assistències en 21 temporades. Ala dret de 185cm i 95kg que va jugar sobretot als Calgary Flames, però també als Penguins, Bruins, Avalanche i Kings.
De jove compaginava l’hoquei gel amb el beisbol, arribant a jugar a l’equip nacional júnior canadenc. Al créixer a Edmonton tenia com a gran referent Fuhr, porter afrodescendent: degut a aquest ídol, Iginla va començar a jugar entre els pals fins que va decidir canviar la seva posició per la d’ala dret.
Iginla es va convertir amb el pas dels anys en un dels millors jugadors afrodescendents de tota la història de l’NHL
Abans de debutar a la NHL, va guanyar dos campionats de la lliga juvenil de l’Oest (WHL) amb els Kamloops Blazers, doble títol que són els darrers aconseguits per l’equip de la Columbia Britànica, club del que des de fa gairebé 20 anys Iginla n’és el propietari. Va ser escollit per Dallas Stars en 11a posició del draft de 1995, però ràpidament els drets van recaure als Calgary Flames on va disputar la major part de la seva carrera arribant a ser capità durant 9 temporades i li van retirar el número 12. Actualment encara és el màxim golejador històric de la franquícia amb 525 gols i màxim puntuador amb 1095.
Per conèixer més de com era com a jugador i la importància que va tenir pels Flames, lectura obligatòria de l’article que va fer Marc Ferran per NHLmania.
El seu pas pels Flames
De les 16 temporades als Flames en 5 ocasions consecutives va arribar a playoffs (a més de la del seu debut la 95-96). I en una va tenir la copa a tocar: 2003-04, l’any abans del tancament patronal de la temporada 04-05. Els Flames, que havien guanyat l’única Stanley Cup que hi ha a les seves vitrines el 1989, la temporada 03-04 es van classificar pels playoff per primera vegada des del 95, en 6a posició de la conferència oest amb 94 punts, tercer de la divisó nord-oest.
En els playoff es va trobar en primera ronda als Vancouver Canucks que havien guanyat la seva divisió. Una eliminatòria èpica que va estar marcada per la igualtat. En el sisè partit a Calgary, després de 3 OT els Canucks van forçar el desempat. A Vancouver el setè partit es va decidir també al temps afegit i va suposar la classificació dels Flames per la segona ronda. A les semifinals de conferència els Flames es van trobar amb el campió de la fase regular, Detroit Red Wings, que a més li havia guanyat 3 dels 4 enfrontaments durant la temporada. Els Flames van guanyar en l’OT del sisè partit. Una sèrie en la que va destacar el porter Kiprussoff. A la final de conferència els Flames es van desfer dels Sharks en 6 partits. Un playoff marcat per les victòries a domicili, menys en l’estocada final.
La final va ser contra els Tampa Bay Lightning, campió de la conferència est aquell any, en el què va suposar el primer títol pels de la Badia. Una final dramàtica que es va resoldre en el setè partit després que Tampa salvés in extremis la copa en el sisè partit a Calgary. En cada partit de la sèrie que Iginla va anotar el seu equip va guanyar. Després d’arribar al cinquè partit empatats a 2 victòries, alternant victòria i derrota alternativament a casa i a fora, els Flames van aconseguir guanyar a domicili a la pròrroga, 3-2 i tenir un match ball a casa en el sisè. En la segona prórroga de l’encontre, el llegendari Martin St. Louis, va deixar amb la mel als llavis als Flames (3-2) que si haguessin guanyat aquell partit haurien aixecat la copa a casa. El setè enfrontament, novament a Florida, els van guanyar els locals 2-1, amb gols de Fedotenko.
El tancament patronal segurament no va ajudar massa a la continuïtat de l’equip tot i que les següents temporades va arribar a playoffs caient les 4 en primera ronda. La temporada 05-06 els Flames van quedar campions de divisió nord-oest, tercers de conferència però caure en primera ronda contra els Anaheim Ducks en el setè partit per 3-0 a casa. La següent, 06-07, van veure en 6 contra Detroit a casa en el segon OT. 2007-08 en set contra San José Sharks. I la 2008-09 amb Chicago en sis. Els Flames van trigar 5 anys a tornar a la fase del KO, ja sense l’etern capità a les seves files.
Buscant l’Stanley fora d’Alberta
La temporada 12-13, a les acaballes de la seva carrera, Iginla va canviar Alberta per Pensilvania per jugar els playoffs amb els Penguins i caure escombrats 4-0 a la final de conferència contra Boston Bruins. La temporada següent precisament va arribar a Massachussets per jugar amb els ossos els seus darrers playoffs. Els aleshores subcampions van caure en segona ronda el setè partit a casa contra Montreal Canadiens. La temprada següent i les dues posteriors va jugar als Colorado Avalanche i va acabar la seva carrera a Los Angeles jugant pels Kings.
El seu fill Tij va ser draftejat el 2024 en 6a posició per Utah i ja ha començat a seguir els passos del pare guanyant un títol de la WHL. En el proper draft de 2026 un altre fill, Joe, podria ser escollit també. Algun dels dos potser podran aixecar algun dia la copa que el seu pare no va poder tenir mai entre les seves mans. El mateix Jarome actualment és assistent del General Manager dels Flames, segur que somia un dia tenir la copa Stanley en el seu palmarès i en el de la franquícia com a membre de l’organització canadenca, un dels pocs guardons que se li va resistir com a jugador.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
