Un dels esdeveniments anuals més cridaners de qualsevol de les grans lligues nord-americanes és sens dubte l’All Star weekend, o el que és el mateix, el cap de setmana de les estrelles. Però les discrepàncies al voltant d’aquesta festivitat a l’NHL sempre hi són presents, molts fans li donen l’esquena argumentant que en un esport tan físic com és l’hoquei gel, presenciar un duel entre els millors jugadors de la lliga gairebé sense contacte físic és quant menys dolorós a la vista.
També hi ha els seus defensors, els quals el presenten com un esdeveniment per atraure nous fans en presenciar aquests algunes filigranes amb l’estic dignes d’admirar, sigui com sigui, els que si hi participen pensin com vulguin són les estrelles de la lliga, de aquí el nom d’All Star.
Tots els equips estan representats com a mínim amb un jugador o porter, cosa que molta gent no comparteix
Però, qui escull quins jugadors formen part de l’elenc d’estrelles present? L’NHL Hockey Operations Department (32) en combinació amb una selecció escollida mitjançant votació popular (12) per part dels fans, acaben presentant un roster de 44 jugadors, 11 per divisió repartits en 9 jugadors de pista i 2 porters (exemple de l’edició de 2023).
Amunt l’exemple dels jugadors que el Departament d’Operacions d’Hoquei de l’NHL va triar el 2023, un per franquícia, juntament amb les places lliures que havien de escollir els fans mitjançant votacions.
Les 32 franquícies representades, si o no?
Una forma equitativa perquè tots els fans i equips es vegin representats a l’All Star és l’obligatorietat que en primera instància, les 32 seleccions inicials de l’NHL Hockey Operations Department, corresponguin a una per franquícia.
Aquest mètode hauria de servir per atraure (a priori) tots els aficionats dels diferents conjunts a l’esdeveniment, intentant crear un vincle sentimental més enllà del que pugui sentir un espectador “casual” mirant l’esdeveniment en qüestió. Aquesta fórmula d’elecció dirigida per la lliga evita que els mercats més grans i actius poguessin copar tots els espots en cas que l’elecció només correspongués a una votació popular lliure.
Però aquest mètode d’elecció equitatiu ‘si no es creu’ fins al final no serveix per aconseguir l’efecte desitjat, un exemple contradictori es podria buscar a l’edició del 2023, on a l’hora de substituir Matty Beniers (representant de Seattle Kraken) no es buscaria un altre membre de l’equip de la ciutat maragda, al seu lloc s’escolliria Chandler Stephenson, membre dels Vegas Golden Knights. Així de sobte, la lliga no seguiria la seva pròpia doctrina i en comptes de premiar totes les franquícies per igual deixaria una sense representació, creant malestar entre els fans de Seattle.
Si es busca la representació de les 32 franquícies, en cas de baixa d’un jugador s’hauria de buscar un substitut al mateix equip, evitant la contradicció
Molta gent no està conforme amb aquesta fórmula d’elecció dels jugadors, advocant per una que premiés realment el rendiment ofert al gel durant la primera meitat de temporada, encara que això pogués suposar que algun equip es veiés sobrerepresentat amb 3 o 4 jugadors mentre que altres no tinguessin cap representant.
Això evitaria que jugadors els qui ocupen posicions molt amunt a la taula puntuadora es veiessin apartats de l’All Star simplement pel fet que un o dos companys seus ja han estat seleccionats, premiant així un jugador d’un altre equip que ha ofert un rendiment molt més paupèrrim però que ha d’anar per evitar que ningú no es quedi sense representació. Això al final acaba perjudicant el mateix esdeveniment.
Uns exemples clars van ser els de Zach Hyman i Ryan Nugent-Hopkins al 2023, els quals estaven realitzant una magnífica temporada (empatats amb Crosby en la posició número 11 de màxims anotadors) però que pel fet que al seu equip i juguen dues ‘bèsties’ de la mida de Connor McDavid i Leon Draisaitl (permanents All Star), no van estar seleccionats en benefici d’altres jugadors que venien oferint un nivell inferior a la pista però que ‘hi han d’anar’ per evitar que cap conjunt no estigui representat. Situació injusta per a uns jugadors que no podran viure mai un cap de setmana de les estrelles en cas de seguir aquesta dicotomia.
Si l’NHL segueix apostant per l’equitat representativa ha d’evitar casos com el de Beniers i Seattle, aportant un substitut del mateix conjunt que el jugador ha causat baixa, però si el que busca és crear un esdeveniment amb les millors estrelles de la primera meitat de campanya que realment s’ho han guanyat al gel, no hauria d’importar si ja hi ha diversos membres d’una mateixa franquícia seleccionats i cap d’una altra, això evitaria situacions injustes.
Et pot interessar…
Cargando ...
