Com cada any, hi ha entrenadors que parteixen amb un cert desavantatge al començar la lliga. A l’NHL no serà menys, i com no, varis entrenadors han vist com als primers compassos de la lliga, ja estan qüestionats i comencen a aparèixer fantasmes. Els seients de més d’un estan més calents del que és habitual.
Bruce Boudreau
El tècnic de 67 anys, natural de Toronto, actual entrenador dels Vancouver Canucks arribava a Vancouver després de que aquests acomiadessin a Travis Green la temporada passada. L’equip, que semblava que recobrava la il·lusió per guanyar i retrobar-se amb el bon joc, va començar a carburar poc a poc. És cert que quedar-se fora dels Playoff, per a una plantilla com la dels Canucks, va ser un gerro d’aigua freda.
El futur dirà, i per al tècnic, futur significa classificació. Tot passarà per la taula d’Standings. També per JT Miller, Bo Horvat i companyia. La pregunta és, seran capaços de crear espai salarial per firmar a Horvat després d’haver-se hipotecat amb JTM? Un tòpic que molts cops es confirma és el ja famós any de contracte, on un jugador rendeix a un nivell excels perquè es juga firmar un contracte al acabar aquella temporada. Miller va tenir una temporada espectacular precisament en aquesta tesitura, firmant 56M per 7 temporades. 99 punts s’ho van valer. Ara faltarà veure quin rendiment ofereix amb la panxa plena.
En tot cas, Boudreau, un coach de «Run&Gun», haurà de començar a agafar dinàmica positiva, donat que tant Calgary, com Edmonton, Vegas i Los Ángeles posaran les coses molt apretades a la Pacífic.
Dallas Eakins
L’entrenador de 57 anys nascut a Florida està davant la seva quarta temporada a l’NHL amb els Anaheim Ducks, amb una experiència prèvia als Oilers a la 2013/14 que va durar aquella temporada (on no es van classificar pels Playoff, guanyant només 27 partits) i cessat després de 31 partits de la següent temporada 2014/15 amb un horrorós balanç de 7 victòries en aquells 31 partits. El que va ser entrenador dels San Diego Gulls va arribar a Anaheim per substituir Randy Carlyle, últim entrenador a portar els Ducks a una sèrie de postemporada, i després d’un inici «prometedor» a la temporada de la bubble, van acabar 6ens aquell any, i 8ens i 7ens les últimes dues temporades.
El Factor X Trevor Zegras serà suficient per mantenir el càrrec? A dia d’avui, no tenen un bon balanç a la classificació. Pólvora no els hi falta, Terry sembla casat amb el gol i McTavish ja despunta a la ofensiva, sumat als ja coneguts Zegras, Strome, Vatrano etc. Les primeres derrotes davant Devils, Rangers i Islanders (aquesta última 7-1) no auguren uns mesos tranquils pel coach. Però com bé sabem, les inèrcies reafirmen o destrossen els càrrecs. Important punt d’inflexió el que viu Eakins aquesta temporada. EL seu projecte o bé despunta ràpid, o el més probable és que hagi de marxar lluny d’Anaheim.
DJ Smith
Quatre temporades quedant entre el sisè i el setè lloc, i ara amb una plantilla reforçada per anar «all in» a cada partit, l’entrenador canadenc acumula un 44% de victòries. Molt lluny del que necessita fer aquest any després de l’adquisició de Talbot, Giroux i Debrincat entre d’altres per poder cumplir amb les expectatives. Renovats l’alemany Stützle i Josh Norris, la reconstrucció (van per la 4ª temporada amb això), ja ha de quedar enrere.
L’explosió dels joves talents hauria de ser una ajuda per Smith i no un handicap. Són vàries temporades de reconstrucció que comencen a escalfar l’ambient. A finals de temporada passada es podia veure l’optimisme però no haurien de tardar a arribar els resultats, sino se li acabarà el crèdit a Smith.
Sheldon Keefe
A Toronto hi ha un ambient molt complicat. Segurament molts podran pensar que posar a Keefe en aquest llistat és agosarat, i més venint de guanyar 54 partits la temporada passada. Però dubas ha perdut molt crèdit, i com bé es sap, Keefe és el seu home. L’èxit anirà lligat al seu recorregut a Playoff, però al llarg del camí fins a la classificació per lluitar per a l’Stanley hi ha moltes fases a la regular season que poden jugar en contra del jove (42) entrenador canadenc d’una de les franquícies més exigents de la història.
La firma de Samsonov i Murray a la porteria han estat molt discutides. Si Toronto es classifica pels Playoff i són capaços -d’una vegada- de passar de primera ronda, molts problemes i dubtes s’hauran dissipat.
Lindy Ruff
Podríem afegir a Lindy Ruff, l’entrenador dels New Jersey Devils a la llista. El ja veterà coach està en una situació semblant (salvant les distàncies) a la de Keefe. Amb el rentat de cara al vestuari, una altra temporada negativa o fora de Playoff començarien a sonar vàries alarmes a l’oficina de Ruff.
Ja la temporada passada amb l’arribada de Hamilton i Graves semblava que l’equip oferiria un nivell superior al que es va veure. Si es repeteix una altra campanya així, és dubtós que el GM, Tom Fitzgerald, no prengui decisions respecte a l’staff tècnic.
Durant les pròximes setmanes, altres entrenadors veuran perillar el seu futur. Hi haurà noms d’aquesta llista que agafaran ritme victoriós i desapareixeran els dubtes sobre el seu rendiment. Per altra banda, entrenadors que avui poden viure a «terra de ningú», com seria el cas de John Hynes a Nashville, poden veure com es trunca la situació i dóna un gir de 180º.
Quant l’equip guanya, es mira als jugadors, però quan l’equip perd, es mira l’entrenador…
Quant de cert hi ha en aquestes paraules? Us llegeixo!