Connect with us

Història

Els St. Louis Blues van sorprendre el món al 1968

La franquícia encara estava en la seua infantesa durant els playoffs d’aquell any, però van demostrar el seu talent quan va arribar l’hora

Als St. Louis Blues de finals dels seixanta i principis dels setanta no se’ls dona tanta credibilitat pel format de la lliga. Malgrat arribar a la final per la Stanley Cup tres anys seguits, existeixen detractors per tot arreu. A aquests els agrada assenyalar que els Blues jugaven en una divisió purament d’expansió. Mentre que això és cert, encara ha de pensar-se que la lliga únicament tenia 12 equips.

Mentre que l’esport s’ha expandit exponencialment en els anys següents, encara devies lidiar amb la flor i nata. Penseu a tindre 12 equips dels millors en l’esport hui en comptes de 32. Sempre hi haurà un grup d’equips que no estaran a l’altura. Però, solament pots vèncer a l’equip que tens davant.

Els Blues van fer justament això a la seua primera temporada. El 1968, van guanyar el seu primer de tres campionats de divisió, o conferència, com vulgueu.

Montreal Canadiens Serge Savard in action, clearing puck in front of goalie Lorne "Gump" Worsley vs St. Louis Blues. Game 2. St. Louis, MO 5/7/1968...
Serge Savard, dels Mont-real Canadiens, en acció, buida el puck davant del porter Lorne “Gump” Worsley contra els St. Louis Blues al Game 2 de la final per la Stanley Cup del 1968. Getty Images

Curiosament, va ser un nom que no molts aficionats dels Blues potser coneixen el que els va portar a la seua primera final per l’Stanley Cup.

A menys que estigueres allà o, almenys, viu durant aquells anys, la majoria d’aficionats dels Blues probablement no se’n recorden del nom de Ron Schock. Fins i tot els aficionats que tenen menys de trenta anys han escoltat noms com els de Jacques Plante, Glenn Hall, Red Berenson o els germans Plager.

No obstant això, Schock va anotar un dels gols més importants en la història de l’equip.

Malgrat tindre diversos futurs jugadors del Saló de la Fama al seu equip, encara que jugadors majors, els Blues van haver de jugar set partits tant a la semifinal com a la final de la divisió. S’enfrontaven als també nouvinguts a l’NHL, els Minnesota North Stars, a la final de la divisió per una oportunitat de ser batuts pels Mont-real Canadiens.

Independentment de la confiança present, o passada, jugues per a guanyar el partit. Als Blues no els importava que Mont-real o qualsevol altre equip de la Divisió Est seria el gran favorit. Volien véncer a Minnesota per a tindre l’oportunitat de guanyar un campionat, encara que no foren els favorits.

Schock els va donar aquella oportunitat. Al Game 7 contra els North Stars, els Blues establirien una llarga història d’agafar el camí més llarg anant a la doble pròrroga. Va ser un partit summament apretat amb el públic del St. Louis Arena veient-ho amb gran expectació. Schock anotaria el monumental guanyador per a fer vibrar el vell pavelló.

Era convenient que un jugador com Schock donara la sorpresa i ficara un equip de la meitat del país a la final contra els equips de les ciutats aristòcrates. Schock va tindre una llarga carrera, però va ser una espècia d’home oblidat a St. Louis, fins i tot durant els seus dies de jugador.

Era convenient que un jugador com Schock donara la sorpresa i ficara un equip de la meitat del país a la final contra els equips de les ciutats aristòcrates

Schock va jugar dues temporades per als Blues, arribant des dels Boston Bruins després de la seua primera temporada completa a l’NHL. Va ser atacat per les lesions a la temporada 1967-68, i també va estar darrere de diversos noms de perfil més alt, i únicament va anotar nou gols i 18 punts després d’anotar 30 punts per a Boston l’any anterior.

Quasi igual d’estrany, el gol que Schock va anotar perquè els Blues superaren a Minnesota va ser l’únic gol als playoffs a més. No va poder haver arribat en un millor moment.

Schock va utilitzar aquell gol per a elevar el seu joc i obtenir un poc més de temps de joc a la següent temporada. El center natural de Chapleau, Ontario, Canadà, va anotar 12 gols i 39 punts a la 1968-69.

Schock va demostrar ser més un fruit tardà. Mentre que el canadenc va ser un perdedor amb els Blues, va revivir posteriorment a la seua carrera amb els Pittsburgh Penguins.

El davanter va anotar 40 o més punts quatre temporades seguides amb els Pens després de deixar els Blues. Del no-res, va anotar 86 punts a la temporada 1974-75 amb una plusmarca de la seua carrera de 23 gols. Schock se les va arreglar per a registrar 62 punts el pròxim any abans de retornar a la Terra a la 1976-77 i després únicament va jugar 40 partits amb Buffalo a la 1977-78.

After some hard checking, Bobby Hull , of the Hawks, passes off to teammate Doug Mohns as Penguins' Ron Schock looks on in first period action 2/7.
Després d’algunes dures entrades, Bobby Hull, dels Hawks, se la passa al seu company Doug Mohns davant la mirada de Ron Schock, dels Penguins, al primer període d’un partit. Getty Images

Però, un dels gols més importants de Schock devia ser aquell gol solitari al playoff el 3 de maig de 1968.

No importa el que la gent diga sobre el format de la lliga en el moment, algun equip anava a ser el primer conjunt d’expansió a arribar a la final. El gol de Schock a aquella llarga nit de principis d’estiu va assegurar que aquell primer equip foren els St. Louis Blues.

Et pot interessar…

More in Història