Al món de l’hoquei gel professional no hi ha cap dubte respecte al fet de quin jugador ha estat el seu major estendard al llarg de la història, es tracta del mític Wayne Gretzky, amo i senyor de moltíssims rècords de l’NHL entre ells el de més punts.
Però en la passada dècada dels anys 70 va existir la World Hockey League (WHA), lliga rival de l’NHL, la qual es va emportar diversos jugadors de la seva competidora entre ells algunes estrelles cap a les seves noves franquícies com ara Bernie Parent, Gordie Howe, Bobby Hull i André Lacroix. Precisament Lacroix va acabar sent tota una llegenda a la WHA
André Lacroix va ser a la WHA el que Wayne Gretzky a l’NHL
El Quebecois va començar el seu camí professional a l’AHL enrolat en una franquícia local, ja el 1968 va debutar a l’NHL gràcies als Philadelphia Flyers, els quals va liderar en puntuació el 1969 i 1070, passant a ser una estrella de la competició, tot i així va ser traspassat als Chicago Blackhawks el 1971 després de baixar el nivell de joc, a partir d’aquí la WHA arribaria a la seva vida per elevar-ho a llegenda.
De l’NHL a la WHA
El 1972 la nova lliga va entrar en escena i Lacroix no va trigar a tornar a la ciutat de l’amor fraternal de la mà dels Philadelphia Blazers, sumant 124 punts en la seva única campanya amb la franquícia de Philly encara que a l’estiu va ser enviat a Vancouver en un trade el qual va refusar però igualment va acabar sent traspassat, aquesta vegada de forma definitiva als New York Golden Blades. A Nova York va viure diverses reubicacions de franquícia, primer a Nova Jersey com els Jersey Knights i més endavant a Califòrnia com els San Diego Mariners.
El 1975 amb els Mariners va guanyar el seu segon premi a millor anotador de la WHA, sobrepassant les 100 assistències en una mateixa campanya, cosa que en aquell moment únicament Bobby Orr havia pogut fer. Cal ressaltar que avui dia només quatre jugadors més a part de Lacroix i Orr han superat les 100 assistències en un mateix curs a l’hoquei gel professional, es tracta de Wayne Gretzky, Mario Lemieux, Nikita Kucherov i Connor McDavid.
Anomenat el mag, va participar com a protagonista a les famoses Summit Series de 1974 entre Canadà i l’URSS. El seu periple per la WHA va durar fins a la fi de la competició a finals de la dècada dels 70, tot i així, en les dues últimes campanyes amb els Houston Aeros i New England Whalers va brillar enormement. El 1980 va jugar la seva última temporada com a professional ja de nou a l’NHL amb els recent ingressats Whalers juntament amb el gran Gordie Howe a l’equip dels Balleners.
Nombrosos rècords a la WHA
Lacroix va jugar set anys a la WHA, en aquest període de temps va acumular diverses marques històriques de la lliga entre elles la de màxim anotador en els cursos de 1973 i 1975 (trofeu Bill Hunter), el jugador amb més punts registrats (798 – més de 100 sobre el segon), major quantitat d’assistències (547 – gairebé 200 més que el seu màxim perseguidor) i també la major quantitat de partits jugats (551). No en va va ser induït al Saló de la Fama de la WHA el 2010, completant la seva meravellosa ‘història d’amor’ amb la llegendària lliga.
Potser algunes persones menystenen la trajectòria de Lacroix en jugar la major part de carrera esportiva a la WHA en comptes de l’NHL, però el natural del Quebec va rendir en les dues lligues en els anys que va estar deixant clara la seva enorme qualitat.
Lacroix, va ser una estrella fora dels radars tradicionals
La figura de Lacroix va ser un dels puntals que van aguantar la World Hockey Association en la seva ‘lluita’ per conquistar un buit entre l’hoquei gel professional de màxim nivell i desmuntar el monopoli de l’NHL, finalment no es va aconseguir però passarà a la història com el gran puntuador de la ‘lliga rebel’ tal com ha passat amb Gretzky (també amb passat a la WHA) i l’NHL. Una gran estrella fora dels radars habituals.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
