Els playoffs de l’NHL són plens d’eliminatòries llegendàries, de sèries a set partits carregades d’emoció, també de grans remuntades, encara que les més significatives escassegen a causa de la dificultat. Aquestes últimes serien les que després d’un inici aclaparador per part d’un equip, aconseguint posar-se 3 a 0 en quant a partits guanyats i estant prop d’una escombrada total, l’altre conjunt aconseguiria la mare de totes les remuntades, el sumar quatre triomfs al fil per acabar imposant-se al global de la sèrie i de pas passar a la història de la competició.
Aquestes accions de superació no són gens habituals a l’NHL, ni a cap altra gran lliga nord-americana que disposi de postemporada amb rondes al millor de set partits. La veritat és que cada vegada que una franquícia comença una sèrie de la pitjor forma possible (0 a 3 en el global), l’estadística sobre aquestes èpiques remuntades surt a la llum més que res per ser l’únic clau ardent per agafar-se, però normalment acaba en derrota de l’equip que va començar perdent l’eliminatòria, sigui per 0 a 4, 1 a 4, 2 a 4, i fins i tot 3 a 4, quedant-se amb la mel als llavis en cas de donar-se aquest últim resultat.
Encara que si bé és cert que no són gens habituals, cap equip no es pot relaxar després de començar amb tres victòries perquè mai se sap quan serà la propera remuntada llegendària
Però també és cert que alguna vegada s’ha donat, més concretament en quatre ocasions al llarg dels més de 100 anys d’història de rondes eliminatòries per guanyar la preuada Stanley Cup, mostrant al món de l’NHL que per molt estrany que siguin aquestes grans i llegendàries remuntades, venint de tres derrotes inicials, són possibles i reals.
Remuntades èpiques
- 1942 – Toronto Maple Leafs 4 – 3 Detroit Red Wings (Final Stanley Cup)
Aquesta va ser la primera vegada que un equip remuntava un desavantatge de tres xocs a zero, també l’única en què s’ha donat en una final de l’Stanley Cup. Els Red Wings es van avançar a la sèrie i fins i tot dominaven el quart partit per 2 a 0, finalment els Maple Leafs es van alçar campions i van establir el rècord de l’època d’assistència d’espectadors a un partit d’hoquei gel al Canadà (16,218).
- 1975 – New York Islanders 4 – 3 Pittsburgh Penguins (Quarts de final)
Els Isles feia relativament poc que havien entrat a la lliga, però ja estaven gestant l’equip que aconseguiria passar a la història de l’NHL com una de les dinasties guanyadores a principis de la dècada dels 80. Uns anys abans es van enfrontar als Penguins , els d’Uniondale van asseure el porter Bill Smith (el qual va ser protagonista de les copes guanyades abans esmentades) després de perdre els primers tres enfrontaments, en el seu lloc Glenn “Chicho” Resch i amb ell van aconseguir solucionar el desavantatge. Els sis primers partits van tenir una mitjana de sis gols per duel, però el setè jugat al Civic Arena de Pittsburgh es va resoldre amb un solitari gol de Nova York quan faltaven 5 minuts per al final.
Cal destacar que aquest equip dels Islanders va estar a punt de fer una altra remuntada similar unes rondes més endavant en caure per 4 a 3 davant els eventuals campions, els Philadelphia Flyers, després de remuntar un desavantatge inicial de 0 a 3 però cedint finalment a l’últim xoc.
- 2010 – Philadelphia Flyers 4 – 3 Boston Bruins (Quarts de final)
Philly va començar la sèrie cedint els tres primers enfrontaments però va aconseguir guanyar els tres següents, en el setè i definitiu partit els Bruins es van col·locar 3 a 0 al marcador però aquí també van aconseguir remuntar els Flyers. Primer van igualar el lluminós a tres per després emportar-se l’eliminatòria amb un gol de Simon Gagne durant la pròrroga, davant la impotència de la parròquia bostoniana que no podia creure el que havia passat. El jugador canadenc es va perdre els tres primers xocs de la ronda a causa d’una lesió al peu.
Philadelphia aniria avançant eliminatòries fins a plantar-se a la gran final i caure per 4 partits a 3 davant els renascuts Chicago Blackhawks.
- 2014 – Los Angeles Kings 4 – 3 San Jose Sharks (Quarts de final)
Els Kings van perdre els tres duels inicials, els dos primers de forma clara i el tercer en temps extra, però a partir d’aquí la franquícia angelina guanyaria els quatre partits següents per un avantatge no inferior a tres gols, l’últim per un contundent 5 a 1. Los Angeles superaria les següents dues rondes per després jugar la seva tercera final històrica i derrotar en cinc enfrontaments als New York Rangers guanyat així la seva segona copa Stanley.
Gairebé remuntades èpiques
I després de les grans remuntades hi ha les “gairebé” grans remuntades, són les vegades que un equip ha aconseguit igualar la sèrie a tres triomfs després de començar perdent per 0 a 3, encara que finalment aquest cauria en el setè i definitiu enfrontament, sent la derrota final potser encara més dolorosa si és possible a prop d’aconseguir la tan anhelada fita.
| Any i sèrie | Perdedor després d’anar a sota 0 a 3 | Guanyador després de liderar 3 a 0 | Història |
|---|---|---|---|
| 1939 Semifinal Stanley Cup | New York Rangers | Boston Bruins | Boston va guanyar en setè xoc a la tercera pròrroga |
| 1945 Final Stanley Cup | Detroit Red Wings | Toronto Maple Leafs | Els Red Wings van estar a prop de venjar-se de la remuntada dels Leafs tres anys abans |
| 1975 Semifinal Stanley Cup | New York Islanders | Philadelphia Flyers | Els Isles venien de superar un 0 a 3 advers a la ronda anterior |
| 2011 Quarts de final Conferència Oest | Chicago Blackhawks | Vancouver Canucks | Els Canucks van guanyar el setè duel a OT després dels Hawks igualessin quan faltaven pocs minuts amb un jugador menys |
| 2011 Semifinal Conferència Oest | Detroit Red Wings | San Jose Sharks | Segona ocasió que un equip forçava el setè partit després d’anar perdent 0 a 3 durant aquesta postemporada |
Et pot interessar…
Cargando ...
