
A primera vista, es podria pensar que l’art i l’esport no tenen gaire a veure. Tot i això, jo avui vinc a demostrar que aquest no és el cas.

Per començar, els equips contracten una sèrie de dissenyadors i il·lustradors per a treballs tan variats com fer gràfics per a xarxes socials o dissenyar equipacions especials.
Mio The Witch ha dissenyat jerseys especials per a la Pride Night d’alguns equips.
A més, des del punt de vista dels fans, també tenim gent que aprofita el seu talent artístic per dibuixar els seus jugadors favorits o el seu coneixement d’història de l’art per relacionar moments mítics de l’esport amb obres mestres atemporals, algunes serioses i d’altres en codi d’humor.
Elena (@ElenaGarabatos) és fan dels Sharks i fa il·lustracions xulíssimes a llapis.
Una il·lustració de @painacotta a Twitter (X) que inclou jugadors de tots els equips.
El compte @ArtButMakeItSports, que troba similituds entre obres d’art famoses i moments esportius.
I els mateixos jugadors han expressat de vegades el seu interès per l’art. Com oblidar el capítol de El joc definitiu – Dins de l’NHL en què vam poder veure Jacob Trouba, aleshores capità dels NY Rangers, fent el seu propi body art amb tota l’equipació posada? Els seus quadres fins i tot es poden comprar.

Es podria pensar que l’art i l’esport no hi tenen gaire a veure. Tot i això, aquest no és el cas.
Totes aquestes reflexions són perquè al juliol em va venir a veure una amiga txeca que coneix el meu amor per l’hoquei gel i em va portar de regal un llibre que s’ha convertit en una de les joies del meu prestatge: Get on the Ice! Ice Hoquei and Skating in Art, editat per Anna Strnadlová (comissària d’art). Aquest llibre és el catàleg de les obres mostrades en una exposició de la galeria nacional d’art de la República Txeca a Praga, que va recollir i va mostrar obres la temàtica de les quals era el nostre esport.
Get on the Ice!
Es divideix en cinc seccions, algunes de les quals no sorprendran els que coneguem una mica de la història d’aquest esport fora del Canadà i dels Estats Units.
Primer, František Kolář ens presenta la relació de país amb l’hoquei gel, amb una petita explicació de l’esport, els seus orígens i què ha significat per al país des de la formació de la primera lliga el 1908 fins a les victòries dels noms ben coneguts de Dominik Hašek o Jaromir Jágr i jugadors més recents, com David Pastrňák. Aquest relat serveix per justificar la quantitat d’art sobre el tema i la rellevància duna exposició com aquesta.
La secció següent, explicada per Olga Kotková i Blanka Kubíková, recull quadres de pintors famosos clàssics que mostren patinadors en llacs i rius, abans de la invenció del nostre esport com a tal, principalment, d’autors holandesos del segle XVII com Pieter Brueghel el Jove. En aquests quadres, també hi podem veure gent jugant al kolf, una varietat holandesa del golf, sobre gel. Un exemple d’hoquei primerenc?

El tercer capítol d’aquest llibre, de Petra Kolárová, ens mostra obres els protagonistes de les quals són txecs patinant al riu Moldava (Vltava en txec). Artistes com Waldhauser i Marold ens ensenyen postals d’una altra època, en què el riu es congelada i tothom podia gaudir de la diversió al gel
L’apartat més interessant, des del meu punt de vista, és el capítol d’Anna Strnadlová on la comissària de l’exposició s’endinsa en la dimensió política i social de l’hoquei gel, que és, al final, allò que sol inspirar l’art sobre l’esport. Aquí podem trobar fotografia, obres a llapis o peces més experimentals que parlen d’orgull nacional i de la importància de l’hoquei gel a un país que passava per una etapa turbulenta. Especialment interessants em semblen l’oli sobre fusta de Teodor Rotrekl, portada del llibre, on podem veure enfrontar-se a un equip de vermell i a un altre de blau; i el cartell per al mundial d’hoquei gel que tindria lloc a Praga el 1969 amb l’URSS, Canadà, els Estats Units, Finlàndia, Suècia i la República Txeca, que mai va arribar a tenir lloc a causa de la invasió del Pacte de Varsòvia el 1968. El mundial va tenir lloc a Suècia i la República Txeca es va emportar el 2008.

Finalment, no podia existir un llibre d’hoquei gel txec que no esmentés Nagano. Així, la secció que tanca aquesta publicació es titula «El que va passar a Nagano» i, en ella, Petr Volf ens explica la importància que va tenir la victòria de l’equip txec sobre el rus per emportar-se l’or als primers Jocs Olímpics en què van participar els jugadors de l’NHL. Aquest esdeveniment va entronar els jugadors de l’equip nacional (recordem que l’edifici on viu la meva amiga Lenka té una foto emmarcada de Hašek al passadís) i va aconseguir gravar l’hoquei per sempre als fils que teixeixen el país, inspirant així generacions de futurs artistes. Trobem impressions en llenç que constitueixen una crítica política contra el nazisme i el comunisme, fotos de moments espectaculars en partits o de gent jugant al carrer amb llaunes i creacions d’art modern que tenen l’hoquei gel com a tema.
El text del llibre està completament en anglès, però val moltíssim la pena encara que no entengueu l’idioma, ja que veure les obres és la part més interessant i la qualitat és excel·lent (encara que els textos també són superinteressants i donen moltíssim context). I tot això, en una edició preciosa que simula la forma duna pista de gel i els moviments dels jugadors durant un partit.
Es pot comprar a la pàgina de la Galeria Nacional de Praga.
Et pot interessar…
.
