De tocar el cel a tocar fons. Nail Yakupov (Nizhnekamsk, Rússia, 1993) continua sent avui dia una de les decepcions més grans dels últims temps a l’NHL. Va ser seleccionat pels Edmonton Oilers al número 1 del draft del 2012, però la seva aventura a l’elit amb prou feines va durar sis anys i mai va aconseguir acariciar les expectatives.
Era el tercer any consecutiu en què la franquícia canadenca tenia el pick més alt i, després d’aconseguir els serveis de dos atacants com Taylor Hall (2010) i Ryan Nugent-Hopkins (2011), alguns rumors apuntaven cap a un possible reforç de cara a la parcel·la defensiva. I tenia sentit.
El davanter rus va acaparar tots els focus com a número u del draft però mai no es va poder acostar, ni de lluny, al que se n’esperava mínimament
Solo los Blue Jackets (262) habían encajado más goles que los Oilers (239) en la Conferencia Oeste la temporada anterior y Ryan Murray (nº2), que terminó recalando en Columbus, había sumado muchos puntos en el debate interno de los Oilers, aunque nadie se atrevió a saltarse el guion.
Números prometedors
Yakupov va jugar durant la seva adolescència a l’equip juvenil de la seva ciutat, l’HC Neftekhimik Nizhnekamsk, fins que li va sorgir l’oportunitat de creuar l’Atlàntic. Ho va fer de la mà dels Sarnia Sting a l’OHL (Ontario Hockey League), on va signar 82 gols i 93 assistències en 111 partits.
Va ser elegit com a rookie de l’any en la primera temporada després de trencar el rècord de gols de l’equip i també va ser condecorat com el millor novell de la CHL (Canadian Hockey League), que es tria entre els guanyadors d’aquest mateix reconeixement a l’OHL, WHL i QMJHL.
Molt de hype, poc rendiment
Els pronòstics es van complir i el davanter rus va acaparar tots els focus com a número u del draft fa 14 anys. Li queien els punts de les butxaques. Però els devia perdre pel camí. El lockout que vivia l’NHL en aquell moment va obligar Yakupov a traslladar-se per un temps a Rússia per defensar els colors del Neftekhimik Nizhnekamsk, si bé no va poder tenir la regularitat que li hagués agradat a causa d’un problema legal entre la Federació del Canadà i la IIHF.
El gener del 2013, amb la lliga nord-americana a punt de començar, va tornar al Canadà. Va debutar el dia 20, a Vancouver, i va anotar el seu primer el gol el 22, com a local, davant dels San José Sharks. Tenint en compte les circumstàncies, la posada en escena de Yakupov no va ser del tot dolenta. Va acabar com a màxim artiller entre tots els rookies de l’NHL, amb 17 dianes (11 a l’abril) i un total de 31 punts en 48 partits. Acceptable. La baixada va arribar l’any següent. Més partits, menys producció. Ni rastre del jugador que havia arribat el 2012.
Aquestes van ser les estadístiques de Nail Yakupov durant les tres temporades completes que va estar als Edmonton Oilers:
- 2013/14 – 11 gols i 13 assistències en 63 partits
- 2014/15 – 14 gols i 19 assistències en 81 partits
- 2015/16 – 8 gols i 15 assistències en 60 partits
Afortunadament, els Oilers van tenir més ull al draft del 2015 per triar Connor McDavid, que està fent mèrits de sobres per en un futur acabar entrant al Saló de la Fama.
D’Edmonton a St. Louis
Després de gairebé un lustre a la província canadenca d’Alberta, Yakupov va fer les maletes a l’octubre del 2016 per mudar-se a St. Louis, on va signar amb els Blues a canvi de Zach Pochiro i una tercera ronda de draft.
Va començar relativament bé, sumant quatre punts en sis xocs, però no va anar més que un miratge. Ràpidament va perdre protagonisme, va començar a passar més temps a la banqueta i va haver de dir adéu a la temporada abans d’hora per culpa d’una lesió al genoll que el va obligar a passar per quiròfan. 3 gols i 6 assistències en 40 partits van ser els números en el seu únic any amb els de Missouri. D’allà es va traslladar a Colorado. Va signar només per un any i una mica menys d’un milió de dòlars (875K). No hi va haver manera d’aixecar allò. Va signar 9 gols i 7 assistències en 58 partits. Adéu a l’NHL.
Amb bon criteri, Yakupov va decidir tornar a Rússia per jugar a la KHL. Allà ja ha defensat els interessos de cinc equips. SKA Saint Petersburg, Amur Khabarovsk, Avangard Omsk -on milita actualment-, HC Neftekhimik Nizhnekamsk i Kunlun Red Star.
Les seves estadístiques? A ratxes. Va aconseguir els 61 punts en 111 partits durant els dos primers cursos, però després amb prou feines ha pogut sumar 79 en 178, sense comptar l’actual campanya. No havia tornat a superar els deu gols en una temporada fins a la 2024/25, quan va acabar amb 17 (+21 assistències) durant la fase regular. Després, a playoffs, va contribuir amb 7 punts, però l’Avangard Omsk va caure en el setè partit de la segona ronda davant el Lokomotiv Yaroslavl.
El draft més fluix de la història?
El del 2012 té motius per ser considerat com un dels més decebedors, almenys, pel que fa a les primeres seleccions. El motiu és senzill. Després de Nail Yakupov, Ryan Murray va ser seleccionat en segona posició pels Blue Jackets, com ja esmentem anteriorment, encara que el seu rendiment va ser molt inconsistent per culpa de les lesions. Al número 3, els Canadiens van triar Alex Galchenyuk, excompany de Yakupov a Sarnia. El center de Wisconsin havia arrencat com un tret la seva carrera a l’NHL, però els problemes extraesportius, que fins i tot li han costat diversos arrestos, van acabar per posar fi de manera prematura al seu pas per la lliga.
De Griffin Reinhart, seleccionat al #4, no se’n pot dir gaire, ja que amb prou feines va disputar 8 partits amb els Islanders i 29 amb els Oilers. Es va passar bona part de la carrera a l’AHL. Abans de retirar-se, va provar sort a Rússia, Alemanya i el Regne Unit, però van ser els darrers cops d’una carrera pràcticament invisible.
Noms com Morgan Rielly, Jacob Trouba, Filip Forsberg, Tom Wilson o Andrei Vasilevskiy van salvar força els mobles, encara que per aquells temps les càmeres apuntaven a altres cares que mai van arribar a assentar-se a la millor lliga d’hoquei sobre gel del món i van ser una gran decepció per a directius, aficionats i companys.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
