Aquesta sèrie va començar sent com a sagues de famílies en què les segones generacions no surten tan bé. Però és clar, si Robert Hull té un fill com Brett Hull que segueix l’estela del seu pare, com no en parlarem i del pes del cognom Hull a l’NHL. El sobrenom de Brett Hull, “Golden Brett”, és una referència al sobrenom del seu pare, “Golden Jet”. Una dinastia que es fa ressò fins i tot en els sobrenoms rebuts per la lliga.
Brett Hull (9 d’agost de 1964) és un exjugador d’hoquei gel i actualment vicepresident executiu dels St. Louis Blues de la NHL. Va jugar per als Calgary Flames, St. Louis Blues, Dallas Stars, Detroit Red Wings i Phoenix Coyotes entre 1986 i 2005.
Brett Hull ha estat un dels millors golejadors de la història de l’NHL
El 1984, els Calgary Flames van seleccionar Hull en el lloc 117 del draft després de només dos anys a la universitat, i va passar les dues temporades següents dividint el seu temps de joc entre Calgary i el seu equip de lligues menors a Moncton. A Moncton, Hull va acabar tercer en puntuació de la lliga i va ser nomenat Novell de l’Any.
Amb un total de 741 gols es troba en cinquena posició a la llista dels jugadors més golejadors l’NHL. Encara que vist des del futur no hi ha cap dubte que Hull era un jugador excepcional, en arribar a l’NHL, Hull era considerat un “jugador unidimensional”. Era un golejador natural amb reputació de no estar interessat a retrocedir i jugar a la defensiva. Unint-li a això la comparació amb el seu pare constant i que a més amb els Blues no va ser capaç de guanyar l’Stanley Cup, Brett va haver de demostrar durant tota la seva carrera el gran jugador que ara tots reconeixem.
Hull ha guanyat dues vegades la Stanley Cup amb equips diferents, el 1999 amb els Dallas Stars i el 2002 amb els Detroit Red Wings. El 2017, Hull va ser nomenat un dels 100 millors jugadors de l’NHL de la història.
Un dels moments més importants de Hull va ser el seu gol a la final de l’Stanley Cup durant el sisè partit contra Buffalo. Gol que encara aixeca butllofes de sang als seguits dels Sabres perquè aquell gol en una tercera pròrroga -i que no queda gaire clar si la pastilla arriba a entrar-hi a dins- va ser el que va donar la victòria a l’equip de Dallas i per tant aixecant així l’anhelada Stanley Cup.
Va ser conegut amb un dels millors “snipers” de l’NHL, per això no sorprengui que estigui tan amunt a la llista de golejadors tot i haver passat gairebé 20 anys des que va deixar de jugar. Va anotar durant cinc temporades consecutives almenys 50 gols. El 1991 Hull va guanyar el Hart Thophy i el premi Lester B. Pearson com el jugador més valuós de la lliga. Va ser triat també tres vegades per participar a l’All Star de l’NHL. El seu dorsal número 16 va ser retirat pels St. Louis Blues el 2006 on va jugar la majoria de la seva carrera tot i no ser amb l’equip que va guanyar cap de les Stanley Cups que té.
En tenir doble ciutadania del Canadà i els Estats Units, Hull era elegible per jugar internacionalment amb totes dues. Va triar unir-se a l’equip nacional nord-americà. Va ser membre de l’equip que va guanyar la Copa Mundial d’Hoquei Gel de 1996 i va ser dues vegades olímpic, guanyant una medalla de plata als Jocs Olímpics d’Hivern de 2002.
Hull va ser inclòs al Saló de la Fama de l’Hoquei gel el 2009, unint-se al seu pare Bobby Hull
Un altre cognom d’aquells que serà impossible d’oblidar perquè ja no només ho unirem a un jugador en concret sinó a dues generacions diferents a l’NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
