La cara més visible de l’hoquei gel són els protagonistes que salten al gel i ens ofereixen l’espectacle de l’esport d’equip més veloç que existeix, són la raó de ser perquè hi hagi una franquícia però, quin tipus d’organització és una franquícia de l’NHL?
En els orígens de l’esport contemporani, eren els mateixos atletes els que podien organitzar els seus propis equips o fins i tot competicions, però el pas del temps va portar la conversió de l’esport com a espectacle i els tornejos i competències van guanyar en importància, exigint l’existència de persones dedicades a la gestió dels equips i que vivien les competicions fora del camp de joc, i això encara és més cert en aquesta primera meitat del segle XXI.
L’esport com a negoci
La segona meitat del segle XIX va portar el renaixement de l’activitat esportiva després de l’ocàs al final de l’època clàssica. A Amèrica del Nord, ja fos els Estats Units o el Canadà el creixent interès per les competicions que en els seus primers moments, encara podien ser organitzades pels mateixos atletes o promogudes per benefactors, van passar a ser de l’interès d’homes de negocis i que la gestió d’equips i competicions necessités homes que sabessin treure rendibilitat de la popularitat aconseguida per l’esport.
Des del principi, a Amèrica del Nord es va enfocar l’esport a les seves màximes categories com un entreteniment de masses, i l’hoquei gel no va ser una excepció
Així doncs, els equips de les màximes competicions nord-americanes, ja eren governats per un criteri empresarial al primer quart del segle XX quan aquest model no va començar a ser la norma a Europa, i principalment en el seu esport rei, el futbol, fins a finals dels anys 80 i primers 90 del mateix segle.
Dels grans homes a les grans corporacions
Amb el pas del temps, l’NHL ha anat guanyant importància, mida i un creixement d’interessos que han anat obligant a successives reconversions i evolucions, les més visibles per als aficionats al gel, però els despatxos no han estat immunes als successius canvis de regles que s’exigien per a la seva supervivència.
Així el model inicial d’empresaris i gent notable que van ser els primers propietaris de l’NHL, que a través dels seus equips greixaven relacions per als seus altres negocis o bé canalitzaven passions comença a esgotar-se als anys 60, i ja amb la primera expansió de l’NHL el 1967, els costos operatius dels equips van començar a pujar. Va ser en aquesta època quan els propietaris de les franquícies van començar a detectar que la propietat dels estadis on jugaven els seus equips era tan important o més com la de l’equip en si pels beneficis que podien proporcionar amb esdeveniments fora dels partits. És així com els equips van passar de ser una empresa a convertir-se en part de conglomerats o grups d’empreses més grans que ells mateixos.
Però no seria fins als anys 90 del segle XX quan es produiria el gran canvi des dels propietaris individuals als models de grans grups empresarials que són avui la norma. La irrupció d’empreses d’entreteniment i telecomunicacions que van veure a les franquícies de diferents esports recursos per oferir producte als seus usuaris dins de les grans batalles per drets esportius que dominen la televisió de les darreres quatre dècades, van transformar els esquemes.
Per descomptat hi ha diferències, hi ha equips com els Original Six canadencs que s’aprofiten de la primacia de l’hoquei gel com a esport rei al seu país, per ser les puntes de llança dels seus grups, altres formen part de megacorporacions que no només agrupen franquícies de les altres majors sinó que fins i tot governen l’accionariat d’equips del futbol europeu.
Així doncs, una franquícia al segle XXI a part d’un club esportiu és una empresa, amb un balanç financer que pot generar guanys o pèrdues, afronten impostos i disposen de drets comercials propis. Però com a membre de l’NHL, està sotmesa a una sèrie de restriccions, com ara cedir certes direccions de negoci a la lliga, per exemple els drets televisius nacionals, i els canvis de propietat no són lliures, sinó que estan sotmesos a l’aprovació per la resta de franquícies.
Equip esportiu, membre de la lliga i empresa privada, són les columnes que sostenen l’edifici d’una franquícia
I encara que fins ara només s’ha parlat de dòlars, ja siguin nord-americans o canadencs, no es pot oblidar un factor amb què han de conviure aquestes empreses, i el que els acaba donant raó de ser, el cor, la passió i l’amor pels colors dels seus seguidors, i que més d’una vegada exerceix el seu paper en la presa de decisions.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
