Molts jugadors han passat per l’NHL al llarg dels anys, encara que són pocs els que s’han guanyat un forat entre els millors de la competició a la seva història. Un d’aquests afortunats és Marcel Dionne, el número 2 del draft del 1971.
Entre el beisbol i l’hoquei gel
Durant la seva infància, el jugador nascut a Drummondville, Quebec, va alternar beisbol i hoquei gel, encara que acabaria decantant-se per l’estic a causa de les poques alternatives que oferia el beisbol en un país com Canadà. A priori, l’elecció va ser totalment encertada. De fet durant els seus anys de formació en què va militar l’equip juvenil de Drummondville es va guanyar l’admiració del món de l’hoquei i fins i tot els Montreal Canadiens el van tenir al radar. La seva baixa estatura va fer que durant aquesta etapa se’l conegués amb el sobrenom de ‘castoret’. Amb 14 anys va aconseguir 21 punts en 4 partits al torneig Internacional de Conrwall, cosa que el va rellançar com un dels joves més prometedors del moment.
Tot i l’interès dels Montreal Canadiens, Dionne va decidir fitxar pels St. Catherine Black Hawks de l’OHA (Ontario Hockey Association). Tot i que això no va ser fàcil. Perquè pogués jugar i no enfadar al Quebec, els pares de Dionne van haver de fingir una separació i que la mare es mudés a St. Catherine. A més, la Canadian Amateur Hockey Association (CAHA) va realitzar una votació perquè pogués jugar a l’OHA. Tot i tots els problemes, la seva primera temporada a la competició la va saldar amb 100 punts gràcies a 37 gols (segon millor registre del campionat) i 63 assistències.
Trucant a les portes de l’NHL
En la segona temporada va aconseguir els 132 punts amb 77 assistències i 55 gols, sent el màxim golejador de la competició i elegit per disputar l’All-Star. A la 69-71 va haver de sobreposar-se a una lesió que el va mantenir allunyat de les pistes en 14 partits, tot i això va millorar els seus registres en aconseguir 62 gols i 81 assistències. Números que li van valer per ser elegit en la segona posició del draft de 1971 pels Detroit Red Wings. Aquest draft l’havien guanyat els Montreal Canadiens, que van triar Guy Lafleur a la primera posició. Encara que no van transcendir xifres, es va especular que entre el salari i les bonificacions, el jugador del Quebec es va convertir en el novell millor pagat de l’NHL.
La seva campanya de debut a la millor competició del planeta va ser molt reeixida ja que va disputar 78 partits i va signar 77 punts, xifres que li van valer per ser elegit en tercera posició en la votació del Calder que premia els millors principiants. En el seu segon any va participar en 77 partits en què va sumar 90 punts fruit de 40 gols i 50 assistències, xifres que el van convertir en el jugador més anotador en les dues primeres temporades a l’NHL. I tot això aconseguit en un any complicat en què va tenir problemes amb directiva i cos tècnic dels Red Wings.
Problemes de sobrepès
Problemes personals, sobrepès, discussions amb el cos tècnic i la directiva i les lesions van llastar el rendiment de Dionne a la 73-74, tot i que va aconseguir 78 punts en 74 partits. La cosa no va pintar millor l’any següent quan va tornar a arribar a la pretemporada amb un problema de sobrepès marcat. Tot i això es va mostrar molt compromès amb la franquícia i el seu rendiment al gel va millorar fins a acabar amb 121 punts amb 47 gols i 74 assistències.
En ser agent lliure va rebre ofertes de múltiples equips de la NHL i de la WHA, encara que acabaria decantant-se per Los Angeles Kings on l’entrenador, Bob Pulford, es va proposar resoldre el seu problema de sobrepès fent patinar amb làmines de plàstic cobrint el seu abdomen. Tot i que va arribar als 94 punts en 80 partits, Dionne no es va lliurar de les crítiques de la premsa que considerava que el seu rendiment en el treball defensiu era pobre. Al curs següent va passar a ser extrem dret i els Kings se’n van beneficiar ja que van passar a ser l’equip més anotador de la competició. En aquest èxit Dionne va ser clau amb 53 gols i 69 assistències per a 122 punts. L’any següent una lesió a l’espatlla el va obligar a perdre’s diversos partits, a més que el seu rendiment se’n va ressentir, no obstant en 70 partits va aconseguir 79 punts.
Els següents anys van ser bastant regulars per a Dionne. Durant tres temporades va disputar 80 partits en què es va anar fins als 130, 137 i 135 punts respectivament. Fins i tot el 1981 va aconseguir ser el jugador més ràpid en la història de la NHL a assolir els 1000 punts. A la 81-82 va participar en 78 partits i se’n va anar fins als 117 punts ia l’any següent va aconseguir 107 punts en 80 partits. A la 83-84 només va disputar 66 partits per problemes de lesió i va aconseguir 92 punts i al curs següent va fer 126 punts en 80 partits. La regularitat en els seus números es va mantenir en el seu darrer any complet amb els Kings, en què va tornar a participar en 80 partits i va aconseguir 94 punts.
El 1981 va aconseguir ser al seu moment el jugador més ràpid en la història de l’NHL a assolir els 1000 punts
A la temporada 86-87 va disputar 67 partits amb els Kings en què va fer 74 punts abans de ser traspassat als New York Rangers, amb els quals va disputar 14 partits i va aconseguir 10 punts. El seu periple amb els de la Gran Poma no va ser gaire reeixit ja que a la 87-88 va fer 65 punts en 67 partits ia la 88-89 va aconseguir 23 punts en 37 partits abans d’acabar als Denver Rangers de la IHL on va fer 13 punts en 9 partits.
Després de la seva retirada va seguir vinculat al món de l’hoquei gel, principalment com a patrocinador d’equips de planter, encara que es va dedicar més als restaurants i botigues i als negocis que a una altra cosa. Tot i això, cada cert temps l’NHL té a bé recordar al ‘castoret’ que des del número 2 del draft de 1971 es va convertir en història pura de l’NHL.
Et pot interessar…
.
