L’hoquei gel és un dels 4 grans esports a Nord Amèrica i compta amb una bona base d’aficionats en els grans mercats estatunidencs i canadencs. Moltes llicències sobretot a Canadà i un esport molt practicat arreu del país de la fulla d’auró.
De tant en tant apareix alguna nova franquícia d’expansió allà on hi ha oportunitat i el preu per accedir a la lliga creix. A l’igual que el Salary Cup (pressupost màxim en salaris) que els propers anys creixerà notablement. A banda de la gran NHL hi ha moltes i bones lligues regionals fins arribar a les universitàries. Un entramat de competicions per tots els nivells que inunden de partits les nombroses pistes que hi ha arreu del territori. L’NHL fa anys que programa les Global Series a principi de temporada per seduir el mercat europeu i l’espectacle el porta a fer partits durant la temporada en estadis de futbol americà o beisbol per cridar l’atenció. Per arribar al gran mercat hispà intern i extern també té la sensibilitat d’oferir producte específic com contingut web i transmissions en llengua castellana.
Enguany el contingut d’hoquei nacional és majoritàriament de pagament amb algun partit en obert per jornada
A totes les lligues espanyoles, sènior i de formació, enguany el contingut és majoritàriament de pagament amb algun partit en obert per jornada. Amb l’objectiu de donar més qualitat i obrir-se a altres països l’estratègia de la FEDH és créixer fora de les fronteres estatals, segons diuen.
L’època daurada de l’hoquei gel a l’estat espanyol
Després d’uns anys 80’s en el què l’hoquei gel estavaarrelat a diverses localitzacions espanyoles i variades, un trencament entre federació i jugadors i una aturada de la competició sènior va tocar de mort al seguiment que hi havia aleshores. Tot i que a principi dels 2000 amb l’impuls de places tradicionals com Jaca o Puigcerdà i els cicles guanyadors d’alguns clubs com el Txuri Urdin o el Barça ha suposat algun impuls puntual però molt lluny d’aquella dècada vuitantera de fa 40 anys, els motius que s’esgrimeixen són la falta d’instal·lacions. És cert que no n’existeixen gaires que no tinguin equips sènior i no estiguin competint. Però és que en algunes no es consolida ni el projecte. Elevats costos de desplaçament, inscripció, assegurança, material…massa per clubs majoritàriament amateurs que intentar arrencar un projecte sembla utòpic
Hem viscut l’arribada de projectes com el Porto, que juga a la lliga espanyola encara avui sense pista pròpia, jugant tots els partits a la pista dels rivals. Amb una colla d’exjugadors letons professionals, sembla que la propietat del club és l’encarregada de costejar les despeses del què suposa mantenir l’equip. Vam veure com els Víkings, un conjunt de suecs instal·lats a Madrid apareixien i desapareixien d’igual forma. Enguany Andorra s’ha animat a treure equip sènior però els rumors no els donen massa recorregut. Tartalo a Vitòria ha agafat el lloc de Milenio femení de Logronyo que enguany no ha sortit. Barcelona sembla que aviat estrenarà pista i podrà entrenar, per fi, quasi 4 anys després de guanyar la lliga el darrer partit de la pista vella.
La inversió en promoció de l’esport no sembla massa important a l’estat espanyol. La presència en els mitjans generalistes catalans i de la resta de l’estat és pràcticament limitada a baralles a l’NHL i poca cosa més. Segurament ajudaria si algun esportista nascut a Espanya arribés a la millor competició del món, ara mateix impensable
El boca a orella, que és el què ha funcionat tota la vida està deixant de ser efectiu per sobre oferta d’activitats. Lluny del voltant de les instal·lacions costa desplaçar-se per veure un esdeveniment més llarg que altres i que a sobre té algunes normes no molt enteses entre el possible aficionat. Cal fer molta pedagogia del reglament i comportament per eixamplar la base d’aficionats, des de famílies i petits jugadors, fins als hooligans més entregats als seus colors
Cal fer molta pedagogia del reglament i comportament per eixamplar la base d’aficionats
Cal una mica de ganes, imaginació i recursos per canviar el rumb d’un esport que necessita créixer en afició per poder seguir creixent en número de llicències, nivell i espectacularitat. Perquè amb la tendència actual està condemnat a ser anecdòtic.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
