Deixant de banda l’opinió que puguin despertar entre els fans les baralles a l’hoquei gel, aquest és un altre debat del que podeu llegir un complet article al final d’aquest mateix text, no hi ha dubte que les baralles que més “passions aixequen” i sorprenen són les que involucren els dos porters.
No hi ha cap norma oficial que reguli les baralles entre goalies, aquests no estan obligats a barallar-se només entre ells (ni amb ningú) però a la pràctica si que s’evita la confrontació amb altres jugadors de pista, tant per part del porter com del mateix rival; però com que l’excepció confirma la regla (no oficial), algunes vegades es dóna el cas.
En cas de baralla, els porters dels dos equips es busquen i acaben trobant-se normalment al centre de la pista
Les proteccions dels porters són molt més pesades que les que porten els jugadors de pista, aquest factor diferencial és el principal motiu “d’etiqueta” pel qual normalment no hi ha baralles entre aquests dos col·lectius, ja que l’avantatge d’un davanter o un defensor davant d’un porter és més que evident. És veritat que moltes vegades hi ha “rifi rafes” entre goalies i jugadors de pista però ràpidament algun company del porter s’involucra i el “treu” de la baralla.
Porter vs Porter
Així, d’aquesta manera el duel natural és porter davant de porter, lidiant entre ells d’igual a igual, sense avantatges ni desavantatges que proporcionen les pesades proteccions. Aquestes accions tan poc habituals criden l’atenció tant al públic hockystic com al casual, el qual encara sembla que adora les baralles més que odiar-les, almenys segons els darrers estudis; això sí, d’una manera diferent que abans.
Tot i que algunes vegades els porters es busquen però els àrbitres no els deixen…
Però sense cap dubte, una de les baralles entre porters més destacades, recordades i documentades de tots els temps va ser la que van tenir Patrick Roy i Mike Vernon el 1997 durant la sèrie de playoffs entre els Colorado Avalanche i Detroit Red Wings, franquícies amb una gran rivalitat entre finals dels 90 i principis dels 2000.
Els porters, igual que els seus companys de pista, també són sancionats en cas d’haver participat en una baralla però aquests rares vegades compleixen amb aquesta penalització, en el seu lloc és un company seu el que ocupa la seva plaça al congelador.
Porters amb més baralles a la història de l’NHL
Billy Smith, porter llegendari dels New York Islanders, lidera aquesta curiosa llista dels goalies amb més baralles a la seva esquena, darrere seu apareix un altre Smith, Al Smith, porter que va intercalar temporades a l’NHL com a la WHA.
- Billy Smith – 20
- Al Smith – 7
- Doug Favell – 6
- Ron Hextall – 5
- Dunc Wilson – 5
- Gary Smith – 5
- Gerry Cheevers – 5
- Phil Myre – 4
- Dan Bouchard – 4
- Diversos empatats amb 3
Porters amb més minuts de penalització a la història de l’NHL
En aquest cas, el mític Ron Hextall ocupa la primera plaça amb gairebé 600 minuts de càstig seguit de prop per Billy Smith, el més “busca bregues” entre els golies.
- Ron Hextall – 584
- Billy Smith – 490
- Tom Barrasso – 437
- Ed Belfour – 380
- John Vanbiesbrouck – 310
- Sean Burke – 310
- Don Beaupre – 283
- Mike Vernon – 271
- Patrick Roy – 262
- Dan Bouchard – 255
Les baralles estan condemnades a desaparèixer, cada vegada són més residuals encara que alguns mitjans generalistes els costi entendre que no són el més destacat de l’hoquei gel ni de cap manera, però aquest acte no treu que dins de la gran gamma de topades físiques que hi ha, els que involucren dos porters no deixen de ser els més espectaculars, i si són baralles, molt més.
Et pot interessar…
Cargando ...
