La temporada de l’NHL està deixant noms positius com el cas del jugador dels Dallas Stars Jason Robertson, però també casos negatius com el d’Alexis Lafrenière. De fet, el canadenc està començant a ser considerat per alguns aficionats com un dels fracassos dels Rangers en els darrers anys. Aparèixer en una posició tan alta del draft d’una competició com l’NHL és sinònim de pressió i expectatives i no és fàcil complir aquestes expectatives en un ambient de pressió com el de l’NHL. I és que l’NHL és el gran aparador mundial, però també és una trituradora despietada. Un cas amb certes similituds és el de Dave Chyzowski, el que va ser número 2 del draft del 1989.
Nascut el 1971 en un lloc amb tanta tradició al món de l’hoquei gel com Alberta (concretament a la ciutat d’Edmonton), Dave Chyzowski va estar enganxat a un estic i un puck des que va néixer. Durant els seus primers anys va anar jugant i brillant fins a arribar a formar part dels Kamloops Blazers, equip de la localitat de Kamloops a la Colúmbia Britànica. Encara que avui dia soni a equip terriblement modest, a les dècades dels 80 i els 90 era un equip capdavanter de les categories juvenils, de fet el seu palmarès consta de 9 títols aconseguits entre 1984 i 1995.
Chyzowski va ser número 2 del draft de 1989 darrera Mats Sundin
Les bones actuacions de Chyzowski van cridar l’atenció de l’NHL i el 1989 després de signar una temporada de 104 punts en 68 partits va ser reclutat pels New York Islanders com a número 2 del draft. Aquell any el número 1 va ser el suec Mats Sundin, que arribaria a ser capità dels Toronto Maple Leafs, equip en què militaria durant 11 anys.
Arribar a un equip en plena reconstrucció no és fàcil. Sobretot si es generen moltes expectatives al teu voltant i has de conviure amb la pressió de liderar el projecte nou. I els Islanders de finals dels 80 i principis dels 90 es trobaven en aquest punt i Dave Chyzowski estava cridat a ser un dels líders del ressorgir dels novaiorquesos. Però la realitat va ser ben diferent. El seu primer any a l’NHL va ser discret. Tot just va participar en 34 partits i va anotar 14 punts. Un bagatge massa pobre per a un número 2 del draft. Aquell mateix any va jugar quatre partits amb els Springfield Indians en què no va aconseguir ni un punt. I també va jugar quatre trobades més amb el seu antic equip, els Kamloops Blazers, aconseguint 7 punts.
Durant els anys següents, Chyzowski es va anar perdent en el no-res, disputant un grapat de partits amb els Islanders i alternant les seves presències entre el primer equip i el filial de l’AHL. Així a la 90-91 va jugar 56 partits a l’NHL amb 14 punts per 7 partits i 9 punts al Capital District Islanders de l’AHL. A la 91-92 va disputar 55 partits amb l’equip de l’AHL (aconseguint 33 punts) per només 12 partits (i 2 punts) a l’NHL. L’estrella de l’ala esquerra d’Edmonton es començava a apagar. A la 92-93 va jugar 66 partits per als Capital District amb 36 punts per només 3 a l’NHL amb els Islanders (1 punt).
Per a la 93-94 se’n va anar tot l’any als Salt Lake Golden Eagles de la IHL on va disputar 66 partits i va anotar 40 punts, recordant al Chyzowski que havia brillat als Blazers. A la 94-95 tornada a Nova York per disputar 13 partits i no anotar cap punt amb els Islanders. Van ser els seus últims minuts amb el conjunt novaiorquès. D’aquí se’n va anar un any als Adirondack Red Wings de l’AHL on va aconseguir 83 punts en 80 partits. D’aquí se’n va anar a la IHL a jugar 76 partits amb els Indianapolis Ice, on va aconseguir 74 punts. Números espectaculars que li van obrir de nou les portes de l’NHL, en aquesta ocasió van ser els Blackhawks de Chicago que el van reclutar per a la seva plantilla de la campanya 96-97. I novament van arribar xifres paupèrrimes. Tot just 8 partits va disputar amb el quadre de Chicago i no va aconseguir ni un punt. Aquest va ser el punt final de la carrera de Chyzowski a l’NHL.
En els següents anys se’n va anar a la IHL on va alternar diferents equips. A la 97-98 va disputar 17 partits i va anotar 16 punts per als Orlando Solar Bears, d’aquí, aquell mateix any, va passar als San Antonio Dragons amb els quals va jugar 10 partits aconseguint 6 punts abans de recalar als Kansas City Blades on aquesta temporada jugaria 38 partits aconseguint 33 punts. La 98-99 i la 99-00 les va jugar amb els Blade disputant 67 i 81 partits respectivament. Els seus números van continuar sent notables amb 39 punts a la 98-99 i 70 a la 99-00. I d’aquí va fer el salt a Europa.
Alemanya i Àustria van ser els països que van veure els últims anys en actiu de Chyzowski i als dos països va deixar un bon sabor de boca. Els Panthers d’Augsburg van ser el seu primer equip a Alemanya la 2000-01. Va disputar 44 partits i va aconseguir 25 punts, cosa que li va permetre fitxar pels Munich Barons amb els quals va jugar 15 partits i va anotar 3 punts. Després d’això va viure dos anys als Wild Wings de Schwenningen amb 56 i 49 partits respectivament. La 2001-02 va aconseguir 38 punts i la 2002-2003 en va signar 49. Després de tres anys en territori alemany va fer el salt a Àustria.
No va ser capaç de complir amb les expectatives creades i la seva aventura a la major lliga del món ha estat considerada com un fracàs
En la 2003-04 va militar al Graz EC jugant 36 partits i aconseguint 36 punts. La 2004-2005 se’n va anar al Viena on va aconseguir 60 punts en 43 xocs. Finalment va disputar dos anys més a Àustria, les dues temporades al Linz EHC amb els quals va jugar 48 i 9 partits i va aconseguir 61 i 2 punts respectivament. Després d’això es va retirar com a jugador d’hoquei encara que ha seguit vinculat al puck de diverses maneres, per exemple va ser entrenador assistent dels Vancouver Giants de la WHL i la 21-22 va ser entrenador principal dels Merritt Centennials de la BCHL.
Els números de Chyzowksi fora de l’NHL han estat molt bons i fins i tot per sobre d’alguns dels jugadors més coneguts de l’NHL, però no obstant, el canadenc no va ser capaç de complir amb les expectatives creades i la seva aventura a la major lliga del món ha estat considerada com un fracàs en allò que és un senyal inequívoc de com és de dur i difícil no només arribar a l’NHL sinó poder mantenir-s’hi.
Et pot interessar…
Cargando ...
