Mai són causes massa objectives però és cert que alguns jugadors són odiats per gairebé tots els aficionats de l’NHL menys en els dels equips on defensen els colors. El moviment constant entre franquícies desdibuixa la típica animadversió en persones que podien ser emblema d’un equip i que decideixen marxar a un rival de tota la vida.
Des de Crosby fins a Reaves, diversos son els jugadors odiats per motius molt diferents
Podem separar-los per grups segons el tipus d’accions que els han portat a no ser massa estimats per les aficions que no són les seves pròpies, tot i que mai es pot generalitzar massa al respecte.
Els intensos
En aquest primer grup podríem posar-hi aquells que tenen pocs amics al gel i que posen ganes i revolucions a les seves accions. Acostumen a ser anotadors i no s’arronsen en els moments clau. Acostumen a despertar admiració i ràbia per igual entre el aficionats. Nazem Kadri o Matthew Tkachuk al capdavant.
Els durs
Són expeditius i tenen clara la missió que se’ls hi ha encomanat. Si cal surten a per un jugador de l’altre equip i són temibles si tiren els guants a terra. Hits duríssims, alguns lesionats de llarga durada en els seus currículums i com a conseqüència sancions de diversos partits. En aquest grup trobem noms com Tom Wilson (Washington Capitals), Ryan Reaves (actualment Toronto Maple Leafs) o Milan Lucic (Boston Bruins).
Els massa bons
Jugadors que són estrelles indiscutibles de la lliga però que desperten els més baixos dels sentiments per veure’ls massa creguts, sobrats o sobre protegits per àrbitres i estaments. Alguns simplement és per l’antagonisme amb altres estrelles en la comparació constant que estan sotmesos. Sidney Crosby és l’exemple més clar d’aquest tipus on també hi trobem Patrik Kane, entre altres.
Els imprevisibles
Saps que reaccionaran en qualsevol moment d’una forma irada i fora de qualsevol patró establert. Capaços del millor i el pitjor en qüestió de segons, es poden tirar les grades a sobre amb un gest o treure de les seves caselles a qualsevol rival i m’atreviria a dir que també a algun company. Jordan Binnington seria un bon abanderat en un grup que també hi podem posar a Evander Kane.
Els bad boys
Alguns dels menys estimats s’ho han guanyat a pols amb els anys. Petites accions poc exemplars. Cops amb es estics, trencar pals amb els patins, mullar els guants del rival en una interrupció, un cop mentre l’àrbitre no mira, llepar al contrari, etc. Tot un desplegament de joc subterrani repartit per tot el territori i contra tots els equips. Detalls que avui amb dia amb tot el seguiment que hi ha no passen desapercebuts. Brad Marchand o Corey Perry estan en el podi d’aquest tipus de jugadors.
Ser odiat no té res a veure amb la producció pels seus equips ja que molts d’ells compleixen a la perfecció la missió de canviar la tendència d’un partit o simplement són dels màxims puntuadors de la lliga. Si preguntéssim als aficionats sobre cada nom que hem posat com exemple segur que pocs prescindirien d’ells en els seus equips.
Només hem posat pocs exemples de jugadors en actiu en cada cas però segur que et venen al cap algun nom més. A quin grup el posaries? Ajudeu-me a completar el text. Podeu deixar la vostra aportació en comentaris i l’anirem incorporant a l’article.
Et pot interessar…
Cargando ...
