Aquesta temporada 2022-23, l’AHL no només ha tingut la novetat de l’arribada de la nova franquícia dels Coachella Valley Firebirds a la Divisió del Pacífic sinó que els Calgary Wranglers també han arribat a la competició per formar part d’aquesta divisió. Però hi ha una diferència important: mentre que els Firebirds són una franquícia de nou encuny, afiliada als Kraken de Seattle, els Wranglers són una recol·locació d’una franquícia anterior, els Stockton Heat, desapareguda després de la fi de la temporada passada, afiliada als Calgary Flames.
Tot i això, també hi ha una similitud important: els Wranglers han recollit el testimoni dels Stockton Heat, finalistes de la Conferència Oest la temporada passada, i són, igual que els Firebirds, un dels equips més potents de la Divisió del Pacífic i de tota l’AHL.
Una mica d’història
Abans de parlar dels Wranglers actuals, fem una mica d’història. Si seguim la pista de les franquícies afiliades als Flames a l’AHL, la cadena ens porta fins a l’any 1993, quan la franquícia de la província d’Alberta va comprar els Utica Devils, afiliats dels New Jersey Devils, per recol·locar-los al Canadà, concretament a la província de New Brunswick, a la ciutat de Saint John. Naixien així els Saint John Flames. Aquesta franquícia va estar operativa durant deu anys, fins al 2003. Durant la seva existència, els Flames van arribar a conquerir la Calder Cup la temporada 2000-01, quan van batre a la final els Wilkes-Barre/Scranton Penguins per un balanç final de 4 victòries a 2.
Anteriorment, a la temporada 1997-98, van perdre la final de la Calder Cup davant els Philadelphia Phantoms per un balanç final de 2 victòries a 4. Dos títols divisionals adornen el palmarès d’aquests Saint John Flames, ja que en aquestes dues temporades citades van guanyar la Divisió Atlàntica (1997-98) i la Divisió Canadenca (2000-01). Després del gran èxit aconseguit el 2001, els Flames van quedar fora dels play-offs en les dues últimes temporades d’existència, cessant les seves operacions en acabar la temporada 2002-03, en què van ser quarts a la Divisió Canadenca.
Durant els dos anys següents, els Saint John Flames van quedar en suspensió d’activitats fins que van ser recol·locats el 2005 a l’estat de Nebraska, a la ciutat d’Omaha. Van sorgir així els Knights d‘Omaha Ak-Sar-Ben, franquícia que va tenir una curta existència ja que només va disputar les temporades 2005-06 (en què no va aconseguir plaça de play-off) i 2006-07 (en què va perdre en primera ronda davant dels Iowa Stars per un balanç final de 2 victòries a 4).
Després d’haver perdut 4 milions de dòlars en aquestes dues temporades a Omaha, els Calgary Flames van decidir endur-se la franquícia a la ciutat de Moline, a l’estat d’Illinois. El nou equip va prendre el nom de Quad Cities Flames, sent Quad Cities una àrea metropolitana que abasta ciutats tant de Illinois com de Nebraska. Les coses en aquesta nova ubicació no van anar gens bé esportivament ja que en les dues temporades en què aquests Flames van estar actius, 2007-08 i 2008-09, no van aconseguir plaça de play-off en acabar en uns decebedors 6è i 5è llocs de la Divisió Oest, respectivament. Tampoc econòmicament va ser una experiència positiva ja que les pèrdues van tornar a ser milionàries.
Enyorant l’estabilitat aconseguida a l’etapa de Saint John, els propietaris de la franquícia d’Alberta van decidir recol·locar l’equip de nou al Canadà, a la província fronterera de British Columbia, a la ciutat d’Abbotsford. Van ser cinc les temporades en què els Abbotsford Heat van estar actius a l’AHL, des de la 2009-10 fins a la 2013-14. Les consideracions geogràfiques van marcar aquesta nova franquícia: en aquella època, els Heat eren l’equip ubicat més a l’oest de tota l’AHL; l’equip més proper, els Oklahoma City Barons, eren a prop de 2.600 km de distància. Per reduir els costos de trasllats, els equips visitants jugaven diversos partits seguits a Abbotsford i el mateix havien de fer els Heat als seus partits com a visitants.
Saint John, Omaha, Quad City, Abbotsford, Adirondack, Stockton i finalment Calgary, les ciutats per on ha passat la franquícia sota la propietat dels Flames
En l’estrictament esportiu, el balanç d’aquestes cinc temporades va ser positiu ja que l’equip va aconseguir classificar-se tres vegades per als play-offs de la Calder Cup a les temporades 2009-10 (perdent a les semifinals de conferència contra els Hamilton Bulldogs per 2 victòries a 4), 2011-12 (perdent de nou a les semifinals de conferència contra els Toronto Marlies per 1 victòria a 4) i a la 2013-14 (perdent en primera ronda contra els Grand Rapids Griffins per 1 victòria a 3). Tot i així, l’assistència d’espectadors era escassa i els propietaris dels Calgary Flames van decidir tornar a recol·locar la franquícia, aquesta vegada a l’estat de Nova York, a la ciutat de Glens Falls.
El contracte signat entre la franquícia de Calgary i la ciutat de Glens Falls era de tres temporades amb l’opció de renovació per dues temporades més. El nou equip va conservar el nom de l’anterior que tenia la seu a Glens Falls, els Adirondack Phantoms que, al seu torn, van ser traslladats a la ciutat d’Allentown per convertir-se en els actuals Lehigh Valley Phantoms. Van sorgir així els Adirondack Heat, que només van durar una temporada, la 2014-15. Com a curiositat, podem dir que el logotip de la franquícia va retre homenatge al dels antics Atlanta Flames de l’NHL, que el 1980 van ser recol·locats a la província d’Alberta per donar origen als actuals Calgary Flames. Ubicats a la Divisió Nord, la temporada dels Adirondack Flames va ser decebedora ja que no van aconseguir plaça de play-off en acabar quarts.
L’experiència de Stockton
D’acord amb una de les obsessions del llavors president de l’AHL, Dave Andrews, consistent a obrir-se pas al prometedor mercat californià per expandir l’AHL per l’oest, a principis de 2015 es va anunciar que la franquícia abandonaria Glens Falls per ser reubicada a Califòrnia, a la ciutat de Stockton, i passar a pertànyer a la flamant Divisió Pacífic. En principi, la idea era molt bona i semblava destinada a l’èxit, però les coses no van marxar com s’esperava. També cal ressenyar que la pandèmia del COVID-19 va afectar el normal desenvolupament de la vida de la franquícia.
En total van ser set temporades (des de la 2015-16 fins a la 2021-22), en què es poden distingir dues fases separades per una etapa intermèdia, l’afectada per la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències. La primera fase va abastar les quatre primeres campanyes, que van ser decebedores a nivell esportiu ja que l’equip no va aconseguir bones classificacions a la Divisió Pacífic, sent el seu millor èxit la quarta plaça de la temporada 2016-17, que el va portar a la disputa del play -off per la Calder Cup, caient en primera ronda davant dels San Jose Barracuda per 2 victòries a 3.
La fase intermèdia va comprendre les temporades 2019-20 i 2020-21. Van ser els temps de la pandèmia, que va obligar a cancel·lar la temporada 2019-20 quan els Heat portaven disputats 55 partits i eren tercers a la seva divisió. Per a la temporada següent, l’AHL va decidir que es jugaria una temporada reduïda, recol·locant els Stockton Heat en una provisional Divisió Canadenca en què també van ser enquadrats els Laval Rocket, Toronto Marlies, Manitoba Moose i Belleville Senators. Els Heat van passar a jugar els seus partits a la ciutat de Calgary, compartint el Scotiabank Saddledome amb els Calgary Flames. Esportivament, la breu temporada de només 30 partits va ser negativa i els Stockton Heat van ser últims a la seva divisió. La tercera fase, que va comprendre la temporada 2021-22, va ser un gran èxit a nivell esportiu i un desastre a nivell social.
L’afluència de públic a Stockton va ser de les més baixes de l’AHL
Esportivament, els Heat van guanyar la Divisió Pacífic i van ser el segon millor equip de tota l’AHL en percentatge de punts (71,3%) darrere dels futurs campions, els Chicago Wolves (72,4%). El seu recorregut als play-offs per la Calder Cup els va portar fins a la disputa de la final de la Conferència Oest, en què van caure davant dels Wolves per 2 victòries a 4. Cal destacar que a la plantilla dels Stockton Heat va treure el cap un jove goalie, Dustin Wolf, que va ser un dels principals responsables dels èxits de l’equip (92’4% en percentatge de parades) i el futur del qual és molt prometedor. Tot i això, en fort contrast amb aquest èxit esportiu, l’afluència de públic al Stockton Arena va ser la més escassa de l’AHL (1.713 espectadors de mitjana per partit).
Els Calgary Wranglers
Després de tot aquest reguitzell d’ubicacions, els propietaris dels Calgary Flames han decidit portar l’equip afiliat a casa i de passada vincular-se amb la història de l’hoquei sobre gel a la ciutat més important de la regió d’Alberta. Així han sorgit els Calgary Wranglers, que després de 35 anys han ressuscitat almenys el nom de l’antiga franquícia de la Western Hockey League (WHL). Els antics Calgary Wranglers van ser un equip que va competir a la WHL entre els anys 1977 i 1987, jugant els seus partits a l‘Stampede Corral de Calgary.
No només s’ha reutilitzat el nom de la franquícia sinó també el logotip, consistent en una W majúscula de color vermell, a la qual s’hi ha afegit la flama de foc pròpia dels Flames, concretament dels antics Atlanta Flames, precedent dels actuals Calgary Flames. Així, tot ha quedat ben lligat i vinculat al passat, tant de l’actual franquícia de la NHL com de l’hoquei sobre gel a Calgary. Encara que per raons geogràfiques haurien d’haver estat incorporats a la Divisió Nord de l’AHL, els Wranglers han continuat pertanyent a la Divisió Pacífic, en què tantes esperances tenen posades els responsables de l’American Hockey League.
La casa d’aquests flamants Calgary Wranglers és l‘Scotiabank Saddeldome, casa de l’equip principal de la NHL. Es tracta d’un pavelló amb capacitat per a 19.300 espectadors i que va ser edificat amb vista a albergar els Jocs Olímpics d’Hivern del 1988.
Passant a allò estrictament esportiu, ens sorgeix una pregunta: han mantingut els Wranglers la plantilla i el cos tècnic dels Stockton Heat o, per contra, han fet esborrany i compte nou? Per poder contestar no tenim més que comparar les dues estructures esportives.
Com és evident, a nivell de la propietat del club no hi ha hagut canvis ja que segueix pertanyent als propietaris dels Calgary Flames. A la cúspide de la propietat de la franquícia ens trobem amb Norman Murray Edwards, copropietari dels Flames i un dels homes més rics del Canadà. Juntament amb ell, són copropietaris dels Wranglers, Alvin G. Libin, Allan P. Markin i Jeffrey J. McCaig.
Jugant a la mateixa ciutat i pista que els Flames, la franquícia té més facilitat de moviments per pujar i baixar jugadors entre la NHL i l’AHL
Al nivell de la direcció esportiva de la franquícia, ens trobem al cim amb Brad Pascall, que ostenta el càrrec de General Manager, compaginant-lo amb el d’assistent al GM dels Calgary Flames de la NHL. Per al lloc d’entrenador en cap, els Wranglers han mantingut Mitch Love (Quesnel, juny del 1984), que va arribar al càrrec la temporada passada després d’haver estat el head coach dels Saskatoon Blades de la WHL entre els anys 2018 i 2021. També han continuat els dos assistents de Love, Don Nachbaur (entrenador assistent a Los Angeles Kings entre 2017 i 2019) i Joe Cirella, que porta a la franquícia al lloc d’entrenador assistent des del 2018. No obstant, aquesta continuïtat s’ha trencat al càrrec d’entrenador de porters ja que Thomas Speer ha marxat als San Jose Sharks de la NHL després d’una llarga experiència que va començar el 2013 als Allen Americans de la CHL. L’absència de Speer ha estat coberta per Mackenzie Skapski, un jove de 28 anys que s’estrena a les tasques d’entrenador de porters.
Plantilla
Passem a l’actual roster dels Calgary Wranglers, comparant-ho amb el de la temporada passada dels Stockton Heat, enumerant els jugadors que continuen al club:
Goalies: Dustin Wolf.
Defenses: Nick DeSimone, Colton Poolman, Ilya Solovyov y Yan Kuznetsov.
Davanters: Matthew Phillips, Emilio Pettersen, Connor Zary, Martin Pospisil, Alex Gallant y Jakob Pelletier.
Com podem constatar, el cos tècnic és pràcticament el mateix que el de la temporada passada i aproximadament la meitat de la plantilla s’hi ha mantingut, és a dir, s’ha conservat l’estructura esportiva. Tot això explica que els actuals Wranglers, com ja hem dit, siguin un dels millors equips de l’AHL i un clar candidat a conquerir la Calder Cup.
Per acabar aquesta presentació dels Calgary Wranglers, heus aquí el llistat del roster per a aquesta temporada 2022-23:
Goalies
- Dustin Wolf (Gilroy, abril 2001)
- Oscar Dansk (Estocolm, febrer 1998)
Defenses
- Josh Brook (Roblin, juny 1999)
- Colton Poolman (East Grand Forks, decembre 1995)
- Ilya Solovyov (Mogilev, juliol 2000)
- Dennis Gilbert (Buffalo, octubre 1996)
- Jeremie Poirier (Valleyfield, juny 2002)
- Nick DeSimone (East Armherst, novembre 1994)
- Yan Kuznetsov (Murmansk, març 2002)
- Nicolas Meloche (Lasalle, juliol 1997)
Davanters
- Mitch McLain (Baxter, decembre 1993)
- Brett Sutter (Viking, juny 1987)
- Cole Schwindt (Breslau, abril 2001)
- Matthew Phillips (Calgary, abril 1998)
- Ilya Nikolaev (Yaroslavl, juny 2001)
- Ben Jones (Waterloo, febrer 1999)
- Clark Bishop (St. John’s, març 1996)
- Alex Gallant (Summerside, decembre 1992)
- Kevin Rooney (Canton, maig 1993)
- Rory Kerins (Caledon, abril 2002)
- Martin Pospisil (Zvolen, novembre 1999)
- Walker Duehr (Sioux Falls, novembre 1997)
- Radim Zohorna (Havlickuv Brod, abril 1996)
- Adam Klapka (Praga, septembre 2000)
- Emilio Pettersen (Manglerud, abril 2000)
- Connor Zary (Saskatoon, septembre 2001)
- Jakob Pelletier (Vanier, març 2001)
Seran capaços els Wranglers de conquerir el tron de la Divisió Pacífic? Caldrà esperar per saber-ho però, per descomptat, vímets no els falten per aconseguir-ho.
Et pot interessar…
Cargando ...
