Anàlisi de la primera part de l’espectacular documental sobre la vida de l’enforcer Derek Boogaard, anomenat “Punched out” i que va publicar al seu dia l’edició digital del New York Times.
Aquest documental divideix la vida en tres parts, tres vídeos d’una durada aproximada de 12 minuts. La seva joventut ”Learning to Brawl” (aprenent a lluitar), el seu assentament a l’NHLcom enforcer en ”Fight Club” (el club de la lluita) i ”Punch drunk” (alguna cosa així com cop d’alcohol) en què explica el seu tràgic final.
Aprenent a lluitar
En aquesta primera part els pares de Derek, Len i Joanne Boogaard, parlen sobre el seu caràcter fora del gel, molt callat en contraposició a la seva actitud al gel, molt il·lusionat com tots els joves canadencs, que intenten amb la pràctica de l’hoquei gel arribar a ser algú a l’NHL. Mostren al New York Times trossos de papers escrits per Boogey en què parla sobre com és de dur mudar-se de casa cada vegada que canvien el seu pare de destinació a la policia muntada del Canadà.
La mare explica que a molts pobles canadencs si no jugues a l’hoquei gel no tens res a fer a tot l’hivern, així Boogaard posa tot el seu interès en la pràctica d’aquest esport malgrat els seus problemes. Boogey man, com va arribar a ser conegut afectuosament, amb 15 anys ja feia 1.93 i pesava 95 quilos, aquesta complexió unida a un dolor crònic als genolls li feia difícil patinar amb la mateixa habilitat que els seus companys d’equip. Si a tot això li sumem la timidesa a l’hora de relacionar-se i ser fill de policia, el futur jugador de la ‘NHL era un blanc perfecte per als rivals al gel.
En aquell moment l’entrenador s’adona que si el petit Derek vol continuar jugant ho haurà de fer intimidant i no marcant gols o assistint. El seu rol ara serà defensar els seus companys d’altres tipus grans com ell. Len Boogaard, el seu pare, comença a percebre al seu fill algun tipus de problema amb la “impulsivitat”, així com altres relacionats amb la lectura i la comprensió. En algun moment arriba a renyar-lo per agredir algun rival saltant dins la banqueta, cosa que Derek no acaba de comprendre.
Boogey man, com va arribar a ser conegut afectuosament Derek Boogaard, amb 15 anys ja feia 1.93 i pesava 95 quilos
Arriba el seu fitxatge pels Regina Pats de la Western Hockey League com enforcer, ara si vol continuar jugant haurà de lluitar dur per mantenir el lloc. Todd Fedoruk explica que quan ho va veure “sabia que seria un tipus molt dur, 2 metres i amb aquest nom, ja té nom de tipus dur, Derek Boogaard”.
Els seus pares es van divorciar, però tots dos es van traslladar a Regina per estar a prop seu. La carrera de Boogaard no va tenir un gran començament, ho van enviar a l’equip flilial de la divisió inferior, els Regina Caps de la lliga d’hoquei gel menor a Saskatchewan. Hi va jugar durant la major part de la temporada 1998-99, anotant dos gols i cinc punts en 35 partits, amb 166 minuts penalitzats.
Dificultats entre juvenils
Al vídeo, un amic de la família, Mike Tobin explica que: “Aquests nois barallen per la seva posició i per mantenir-se a l’equip, saben que et poden traspassar, tallar, fer-te fora… suporten una gran pressió”. En el vídeo podem escoltar “Aquests jugadors surten cada dia a rebre cops, Boogaard va tenir 5 baralles en una setmana, per protegir els seus companys, per mantenir-se a la plantilla, per obtenir reputació”. En una va rebre un cop que va trencar la seva mandíbula. “Estava assegut a la cabina de penalitzats i no podia tancar la boca, no tenia les dents alineades”.Cada cop més trencaments de nas, de clavícula, de dits a la mà, dislocacions d’espatlla… en això es converteix la vida d’un enforcer, però cal continuar lluitant i mantenir-se a dalt.
Estava assegut a la cabina de penalitzats i no podia tancar la boca, no tenia les dents alineades
Amb la temporada següent a la cantonada Boogaard no es preocupava de mandíbules o nassos trencats, d’espatlles dislocades o de artells en carn viva. Volia millorar i es va apuntar a classes de boxa a Regina, no es rendiria. A la següent temporada va desafiar el mateix que li havia trencat la mandíbula i va guanyar, «estava nerviós» va dir, però ell sabia que havia de fer-ho. Volia fer-se algú conegut perquè la seva “fama” arribés a les orelles dels agents observadors de l’NHL.
I així va ser, en la posició 202, a la setena ronda del draft va ser elegit pels Wild de Minesota, amb un sou de 350 mil dòlars per temporada. Aquesta elecció a la llarga seria un preu que ni tan sols ell sabria com pagaria.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
