Igual que a l’hoquei gel real, les dones tenim molta menys presència que els homes a la ficció sobre aquest esport. És per això que em vaig alegrar molt de trobar una pel·lícula sobre una jugadora d’hoquei (o dues 😉 ). Tant, que he decidit parlar-ne.
Breaking the Ice
En aquesta pel·lícula de 2022, el primer llargmetratge de la jove directora austríaca Clara Stern, coneixem Mira Fink (Alina Schaller), capitana de les Dragons, un equip d’hoquei gel femení. Mira és dura i una mica quadriculada, i sovint descarrega la tensió de la seva complicada relació amb la família sobre l’equip.
L’arribada d’una nova jugadora molt bona, Theresa (Judith Altenberger), combinada amb el retorn del seu germà (Tobias Resch, que és tot al contrari) i el deteriorament de la salut del seu avi posen la vida de Mira potes amunt i fan que es replantegi totes les seves prioritats. Tot i que tot a la seva vida personal sembla anar millor, la seva relació amb el seu equip, la seva entrenadora i l’hoquei gel en general no fa més que deteriorar-se quan menys no s’ho poden permetre: just abans de la final del campionat nacional.
L`hoquei gel a la pel.licula
L’esport té un paper importantíssim a la vida de Mira i, per tant, a tota la pel·lícula. Apareixen diversos partits i entrenaments rodats amb molt d’art i realisme; semblen vídeos de partits de veritat. Es pot notar la tensió entre les jugadores. A més, es tracten sense embuts els problemes que pot tenir un equip d’hoquei gel femení, i més en un país com Àustria on l’hoquei gel no és l’esport més popular: totes les jugadores tenen altres feines per poder finançar-se l’esport, de vegades els toca compartir el gel amb l’equip masculí i el públic en els seus partits és menys nombrós.
Apareixen diversos partits i entrenaments rodats amb molt d’art i realisme; semblen vídeos de partits de veritat
De totes maneres, elles ho deixen tot al gel i lluiten per aconseguir els seus objectius i, potser, si poden, fer el salt a lligues més fortes. En concret, s’esmenta la ja difunta NWHL (més tard PHF, que tancaria un any després de l’estrena de la pel·lícula).
La recomano?
En general, és una pel·lícula intensa que intercala escenes molt pausades amb altres mogudes, com les dels partits. Utilitza l’esport com a metàfora per narrar una història molt humana que culmina en un romanç molt bonic. A més, la música és excel·lent. És molt recomanable si teniu l’oportunitat de veure-la.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
