Hi ha coses que semblen haver estat sempre, però no és així. Una és el color blanc de les pistes de gel que el 2025 compleixen 75 anys de presència a l’NHL.
Blanc, els espectadors moderns de l’hoquei gel no coneixem un altre color habitual d’una pista de gel més que aquest llevat de cridaneres excepcions, però aquest no ha estat sempre l’aspecte que han presentat, de fet fins a la temporada 1949-50 el color normal de la superfície del gel en què jugaven els equips de l’NHL era grisenc, ja que el gel transparentava el color del formigó que és la base sobre la qual es munten les canalitzacions refrigerants que mantenen la solidesa de la superfície gelada.
Objectiu: millorar la percepció del joc
Des que es va reglar l’esport de l’hoquei gel, la pista ha patit nombroses modificacions fins arribar a l’aparença que mostra avui dia, les principals han anat dirigides a la dinamització i millora del joc, l’altra gran part han anat orientades a millorar l’explotació comercial de l’esport i aquesta que ens ocupa avui, podria incloure’s en aquest segon apartat.
L’esport d’equip més ràpid del món ha buscat sempre millores per facilitar-ne el seguiment per a l’espectador
I quan parlem d’explotació comercial, més que a les possibilitats de fer més visible publicitat al gel, cosa que no arribaria fins als anys 90 del segle XX, la mesura anava dirigida a elevar el contrast del puck sobre la superfície de joc fent-ho més visible i amb això més fàcil de seguir el joc per als espectadors a l’estadi i els jugadors a la pista. No només el disc, les línies tant blaves com la vermella eren més visibles també per a tothom.
Però sent això important encara més seria l’arribada de la televisió com a mitjà de comunicació de masses que estava a tocar, i l’aspecte fosc del gel feia difícil el seguiment del joc amb unes imatges en blanc i negre a molta distància de l’altíssima definició que gaudim avui dia. Així el juny de 1949 la lliga va aprovar que totes les superfícies de joc de la lliga serien de color blanc a partir de la temporada següent. La primera idea va ser pintar de blanc la base de formigó, però es va comprovar que així es dificultava la transferència del fred des dels tubs refrigerants al gel.
La temporada de 1949/50 va ser la primera amb el gel pintat de color blanc
Així que l’opció que restava era pintar el gel en si. Un procés que comença posant una primera superfície d’aigua que encara deixa veure el formigó. Consolidada aquesta primera capa és quan s’aplica aigua amb la pintura blanca que donarà capacitat de contrast amb els elements que hi haurà al partit, i finalment es remata la preparació amb una sèrie de capes d’aigua de nou transparent, en què s’inclouran les línies i els logos i que seran les que s’aniran desgastant i polint durant la vida útil d’aquest gel. Tot un treball que s’ha anat millorant fins a aconseguir les espectaculars superfícies de joc d’avui dia.
Molts canvis han succeït després per culpa de la televisió en tots els esports, i l’NHL ja fins i tot abans que el televisor fos el rei dels salons nord-americans va buscar la manera de ser protagonista dels nous temps que s’aproximaven.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
