
El passat 26 d’abril de 2025 va morir a Quebec, als 93 anys, una de les llegendes de l’hoquei sobre gel canadenc, Bruce Cline, que era membre del Hall of Fame de l’AHL des de l’any 2016.

Nascut el 14 de novembre de 1931 a Massawippi (província de Quebec), una pintoresca localitat situada a la vora del llac del mateix nom, en una zona on la presència anglòfona és superior a l’habitual a Quebec, Cline era un right wing de físic menut (170 cm i 62 kg). En la seva llarga carrera va competir en tots els nivells de l’hoquei sobre gel, començant per la Quebec Provincial Junior Hockey League (QPJHL) i acabant a la National Hockey League (NHL), passant per la Quebec Senior Hockey League (QSHL), la Quebec Hockey League (QHL) i l’American Hockey League (AHL).

- Etapa a Quebec (1950-1955)
Cline va començar a competir als 18 anys a la seva província natal de Quebec la temporada 1950-51. El seu equip van ser els Quebec Citadelles, que competien a la QPJHL, on va estar fins la temporada següent. No es conserven registres estadístics del seu pas per aquesta franquícia.

Del 1952 al 1955, Cline va militar a les files dels Valleyfield Braves, franquícia ubicada a la bonica localitat de Salaberry-de-Valleyfield, a 30 km de l’illa de Mont-real, que la temporada 1952-53 competia a la QSHL. En aquesta competició, Cline va jugar 59 partits, marcant 15 gols i donant 9 assistències. Les dues temporades següents, els Braves van competir a la QHL, arribant a disputar els playoffs la temporada 1953-54. En aquestes dues temporades, Cline va disputar 137 partits, marcant 30 gols i donant 67 assistències.
- Etapa a Providence (1955-1958)
El seu bon nivell durant aquestes 5 temporades a l’hoquei de Quebec li van obrir les portes a reptes més grans, concretament a una de les franquícies més històriques de l’AHL, els Providence Reds. Cline va estar tres temporades al club de l’estat de Rhode Island, que en aquella època era filial dels New York Rangers de la NHL.

Quan Cline va arribar als Reds, ja havien guanyat una Calder Cup la temporada 1948-49 i havien estat finalistes la 1951-52. En les tres temporades que Cline va estar a les files dels Reds, va guanyar la Calder Cup en la del seu debut, la 1955-56. La seva contribució a la conquesta de la copa va ser la disputa de 64 partits a la fase regular, amb 27 gols i 30 assistències; a més, als playoffs va jugar 9 partits, amb 3 gols i 3 assistències. Per tot això, va guanyar el trofeu al millor rookie de la temporada, el Dudley “Red” Garrett Memorial Award.

La segona temporada a Providence, la 1956-57, va ser molt important en la carrera de Bruce Cline ja que va simultaniejar la seva presència a l’AHL i a la NHL. Els responsables dels New York Rangers havien pres nota del seu bon rendiment i li van fer disputar 30 partits de la fase regular, en què Cline va marcar 2 gols i va donar 3 assistències. També va jugar 41 partits a l’AHL, en què va marcar 14 gols i va donar 21 assistències a la temporada regular i 2 gols i 1 assistència en els 5 partits de playoffs que va disputar.
La seva etapa a Providence va concloure la temporada 1957-58. Va ser un adéu a Rhode Island amb gust amarg ja que els Reds, que havien estat els millors a la fase regular, van perdre a la primera ronda dels playoffs contra els Rochester Americans per 4-1 (en aquests 5 partits, Cline va donar 5 assistències). Durant la fase regular, Cline va disputar 70 partits, marcant 19 gols i donant 30 assistències.
- Etapa a Buffalo (1958-1959)
Si l’etapa a Providence, tot i ser exitosa, va acabar amargament, no menys exitosa i també amb un final amarg va ser la curta estada de Bruce Cline als Buffalo Bisons, ja que van perdre la final de la Calder Cup contra els Hershey Bears per un global de 4-2. La temporada regular de Cline va ser excel·lent, amb 61 punts en 70 partits (22 gols i 39 assistències), i als playoffs només va poder aportar 2 assistències en els 7 partits que va disputar.
- Etapa a Springfield (1959-1963)
Sens dubte, el fitxatge pels Springfield Indians va inaugurar l’etapa més gloriosa de la carrera de Bruce Cline. Van ser quatre temporades de somni en què va guanyar la Calder Cup en les tres primeres, aconseguint participar en una fita històrica ja que guanyar tres títols consecutius només ha estat a l’abast d’aquells mítics Indians en els 85 anys d’història de l’AHL.

L’aportació de Cline durant aquelles tres recordades temporades (1959-60, 1960-61 i 1961-62) va ser molt important ja que en fase regular va jugar 212 partits, aconseguint 245 punts (103 gols i 142 assistències); mentre que als playoffs va disputar 29 partits, aconseguint 22 punts (12 gols i 10 assistències). A la temporada 1960-61 va ser escollit per al First Team AHL All-Star. La seva última temporada a Springfield va ser extraordinària pel que fa a rendiment individual (Cline va jugar 72 partits, aconseguint 87 punts) però l’equip no es va classificar per als playoffs. Era el moment de canviar d’aires i va ser una altra franquícia històrica de l’AHL, els Hershey Bears, qui es va fer amb els serveis de Bruce Cline.
Tot aquest periple exitós de Cline va tenir com a eco el seu ingrés al Springfield Hockey Hall of Fame.
- Etapa a Hershey (1963-1968)
Un dels clubs que més ha lamentat la seva mort han estat els Hershey Bears, ja que Cline va defensar el jersei de la franquícia de la ciutat de la xocolata durant les seves últimes cinc temporades com a jugador en actiu. Per tot això, Cline va tenir l’honor de pertànyer al Hall of Fame dels Bears. Durant aquestes cinc temporades, els Bears no van aconseguir guanyar cap Calder Cup i només van arribar a disputar les finals de la temporada 1964-65 contra els Rochester Americans, perdent per un global de 4-1.

Els números de Cline en aquestes temporades a Hershey van ser excel·lents: va jugar 299 partits de fase regular, aconseguint 229 punts (97 gols i 132 assistències); també va disputar 34 partits de playoffs, aconseguint 18 punts (7 gols i 11 assistències). Aquí, a la ciutat de la xocolata, va acabar la carrera d’un dels jugadors més importants de la història de l’AHL i de l’hoquei canadenc. Que descansi en pau.
Et pot interessar…
.
