A mitjans dels anys 70 del segle passat, la febre pel futbol (europeu) es va apoderar del continent nord-americà gràcies a la mítica NASL (North American Soccer League) en la qual van jugar llegendes de la pilota com Pelé, Cruyff, Beckenbauer, Best, Eusébio entre moltes altres estrelles internacionals.
Aprofitant el momentum d’eufòria futbolística que es vivia tant als Estats Units com al Canadà el 1978 naixeria la Major Indoor Soccer League, també coneguda com a MISL, competició que uniria la bellesa del futbol amb la velocitat i espectacularitat de l’hoquei gel; una combinació realment atractiva i molt addictiva enfocada en gran part al públic nord-americà.
El gran públic nord-americà necessitava una quantitat més gran d’acció que el futbol (europeu) per si sol podia donar, cosa que l’hoquei gel anava sobrat
Abans de la globalització actual, el continent nord-americà es resistia a incorporar de forma definitiva a l’anomenat soccer al seu cartell d’esports favorits entre els quals destacaven el beisbol, el futbol americà, el bàsquet i l’hoquei gel, però un grup de visionaris donarien una volta a l’anomenat ‘Esport Rei’ mundial per ajudar-lo a penetrar entre la societat americana. .
Un híbrid entre futbol i hoquei gel
Tot i que el futbol 11 estava triomfant de la mà de la NASL, el soccer seguia amb l’etiqueta d’esport lent i avorrit en moltes fases del joc, cosa que era molt poc del gust dels nord-americans i canadencs més acostumats a l’acció; amb l’arribada de la MISL i les seves regles ‘hoqueístiques’ semblava que finalment s’havia trobat amb la solució ideal. Diversos aspectes de l’hoquei gel van ser adoptats per la Major Indoor Soccer League:
- Terreny de joc
Evidentment no hi havia rastre del gel (hi havia moqueta o gespa artificial com a la NLL) però si que les dimensions del terreny de joc eren les mateixes, a més les tanques amb el seu plexiglàs corresponent eren ben visibles juntament amb les banquetes i zones de càstig.
- Estadístiques individuals
Igual que passa a la NHL i a l’hoquei gel en general, els jugadors de la MISL sumaven punts en funció dels gols marcats i assistències repartides, així la classificació de màxims puntuadors s’elaborava de la mateixa manera que en qualsevol altra lliga d’hoquei gel.
- Power Play
Els jugadors podien ser penalitzats amb sancions de dos o cinc minuts depenent de la infracció implicant-hi minuts de superioritat o inferioritat, igual que a l’hoquei gel.
- Canvis al vol
Els jugadors podien entrar i sortir de la banqueta sense parar el joc, millorant notablement el ritme del partit.
- Penalty Box (el congelador)
Un cop un jugador era penalitzat però no expulsat del matx es dirigia a la zona de castigats la qual no podia abandonar fins haver esgotat el temps penalitzat o si l’equip contrari anotava un gol.
- Música entre pauses
A diferència del futbol 11 on durant els minuts de joc regna la tranquil·litat, la MISL ambientava les pauses o temps morts amb música a tot drap igual que en els xocs de l’NHL o NBA.
- 60 minuts de joc
Una altra similitud amb un matx d’hoquei gel era la durada del mateix, si en el futbol 11 se’n juguen 90 en total amb 45 minuts per part, la MISL establia dues parts de 30 minuts per a un total de 60, igual que a l’hoquei gel només amb la diferència que en comptes de tres períodes eren dos.
Amb totes aquestes implicacions vingudes del món de l’hoquei gel els partits de la MISL eren dinàmics, divertits i molt amens als ulls de l’espectador nord-americà, aconseguint l’èxit esperat per part dels caps pensants de la lliga.
Popularitat
En els seus 14 anys de vida, la MISL va aconseguir certa fama entre els fans de l’esport amb el pic de màxima popularitat a mitjans de la dècada dels 80, moment en què feia una mitjana de gairebé 9.000 espectadors per partit. Dos exemples exponencials van ser els Kansas City Comets i els Pittsburgh Spirit, els primers van aconseguir tal rellevància a la ciutat de Missouri que durant la campanya de 1983/84 van establir un rècord de la lliga amb una mitjana de 15,786 espectadors per trobada deixant els seus veïns de pavelló, els Kansas City Royals de la NBA, en poc més de 6.000 persones acudint a presenciar els seus xocs durant el mateix curs.
Per la seva banda, els Spirit també superaven els Pittsburgh Penguins de l’NHL amb els quals compartien el Civic Arena per un marge de 2.000 espectadors, de 8.000 a 6.000, encara que l’arribada de Mario Lemieux a la ciutat de Pensilvania va canviar radicalment les tornes a favor de la franquícia d’hoquei gel. Tota aquesta febre per la lliga també va venir acompanyada de diverses col·leccions de cromos i un videojoc per al dispositiu Commodore 64.
Pel que fa als equips més premiats, de les 24 franquícies (amb 31 sobrenoms diferents a causa d’algunes reubicacions) que en un moment o altre van participar d’algun joc de la MISL només quatre van aconseguir endur-se el campionat: San Diego Sockers (8), New York Arrows (4), Baltimore Blast (1) i Dallas Sidekicks (1).
Futur?
Després de la desaparició de la Major Indoor Soccer League el 1992 diverses rencarnacions de la MISL van veure la llum arribant finalment a la MASL (Major Arena Soccer League), lliga fruit de la unió de dues competicions de futbol indoor.
La nova lliga segueix la major part de les normes establertes per la MISL original però lluny de la popularitat de la qual va gaudir la seva predecessora, competició que va unir el millor del futbol 11 amb diversos aspectes relacionats amb l’hoquei gel arribant a ser el cim de soccer nord-americà durant diversos anys, els mateixos que van passar des de la cancel·lació de la NASL fins a la presentació de la MLS.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
