Cada esport té el seu cim més desitjat i important, si la reflexió se cenyeix només a l’hoquei gel a nivell internacional no hi ha dubte que els Jocs són el seu major estendard.
Amb o sense la participació dels jugadors de l’NHL (encara que la seva sola presència eleva moltíssim la popularitat del torneig) en aquest esdeveniment olímpic la repercussió que produeix dins de l’ecosistema de l’hoquei gel mundial és de primer nivell, produint unes xifres de seguiment molt altes entre els països participants.
Canadà i l’URSS són els dos grans dominadors dels JJOO entre tots els combinats nacionals en categoria masculina, a la femenina l’equació es divideix entre els EUA i el Canadà
La primera aparició del torneig d’hoquei integrat entre les altres disciplines olímpiques es remunta a l’any 1920, d’aquest any fins al 1952 els combinats canadencs van dominar el torneig masculí, guanyant sis medalles d’or i una de plata. El domini del Canadà va ser trencat només pel Regne Unit el 1936. La Unió Soviètica va començar a competir als Jocs Olímpics el 1956 i va guanyar nou medalles olímpiques consecutives, incloent set d’or. El domini de l’URSS només va ser trencat pels Estats Units el 1960 i el 1980. L’URSS es va dissoldre el 1991, i el 1992, l’Equip Unificat compost per antics jugadors soviètics va guanyar l’or. Des de llavors, la competència ha estat més igualada, amb el Canadà guanyant tres vegades, Suècia dues vegades i la República Txeca, Rússia, Finlàndia i els Estats Units una vegada cadascun.
Cal ressaltar que de 1920 fins a 1984, només els atletes amateurs van poder competir en el torneig, d’aquesta manera els jugadors de l’NHL en van quedar fora durant dècades.
Les seleccions que més es van beneficiar de la norma van ser els països del bloc soviètic d’Europa de l’Est, on els millors atletes comptaven amb patrocini estatal, encara que conservaven la seva condició d’amateurs. El 1970, després d’un desacord sobre la definició de jugadors amateurs, Canadà es va retirar del torneig i no va enviar un equip als Jocs Olímpics d’Hivern del 1972 ni del 1976. El 1986, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir permetre la participació d’atletes professionals als Jocs Olímpics, hi ha partir del 1998, l’NHL va començar a implementar un recés en el seu calendari perquè els jugadors poguessin participar en els Jocs Olímpics d’Hivern amb una ‘pausa’ entre 2018 i 2022.
Palmarès masculí
Canadà domina el medaller masculí amb claredat encara que si només es tenen en compte les medalles d’or la diferència amb la URRS/Equip Unificat és mínima, sent aquests dos combinats nacionals els grans dominadors dels JJOO.
| Pais | Or | Plata | Bronze | Total |
| Canadà | 9 | 5 | 3 | 17 |
| Unió Soviètica | 7 | 1 | 1 | 9 |
| Estats Units | 3 | 8 | 1 | 12 |
| Suècia | 2 | 3 | 4 | 9 |
| Finlàndia | 1 | 2 | 5 | 8 |
| Rep. Txeca | 1 | 0 | 1 | 2 |
| Regne Unit | 0 | 1 | 2 | 2 |
| Atletes Olímpics Russos | 1 | 0 | 0 | 1 |
| Equip Unificat | 0 | 0 | 1 | 1 |
| Txecoslovaquia | 0 | 4 | 4 | 8 |
| Alemanya | 0 | 1 | 1 | 2 |
| Rússia | 1 | 1 | 2 | 2 |
| ROC | 0 | 1 | 0 | 1 |
| Suïssa | 0 | 0 | 2 | 2 |
| Eslovàquia | 0 | 0 | 1 | 1 |
| Alemanya de l’Oest | 0 | 1 | 1 | 1 |
L’hoquei sobre gel femení es va afegir al programa el 1992 i el primer torneig es va celebrar als Jocs Olímpics d’Hivern del 1998 amb la selecció nord-americana sortint vencedora.
Palmarès femení
En categoria femenina els ors sempre s’han quedat en mans de combinats nord-americans, sent Canadà el dominador lleugerament per sobre de les seves veïnes del sud.
| Pais | Or | Plata | Bronze | Total |
| Canadà | 5 | 3 | 0 | 8 |
| Estats Units | 3 | 4 | 1 | 8 |
| Suècia | 0 | 1 | 1 | 2 |
| Finlàndia | 0 | 0 | 4 | 4 |
| Suïssa | 0 | 0 | 2 | 2 |
La IIHF organitza els Campionats Mundials anuals però sense desmerèixer-los en absolut, en l’hoquei gel els Jocs Olímpics d’Hivern són el gran estendard de l’esport gelat per antonomàsia.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
